La recuperació després de la Covid-19: situació dels artistes i treballadors de la cultura
Culture Action Europe, M. Dâmaso | Comissió CULT - Parlament Europeu
Les tendències existents en el sector cultural abans de l’esclat de la pandèmia, basades en la precarietat estructural del sector i la desigualtat, que no han fet més que accentuar-s’hi, estan posant en risc la supervivència de molts professionals i espais culturals a tota Europa que s’han vist – i es veuran, previsiblement – abocats a abandonar el sector, amb greus conseqüències per a la riquesa de l’ecosistema cultural i creatiu.
Amb tot, la creixent contribució de la cultura en l’economia europea en els darrers anys, amb un 4,2% del PIB de la UE i 7,4 milions de llocs de treball, mostra la necessitat de cercar solucions per afrontar aquesta situació i reforçar l’estatus dels treballadors de la cultura i els artistes, revifant un sector que, com recorda el document que us presentem, es troba a les mateixes bases del “projecte europeu”.
Fanzine d’una campanya per la dignificació del treball cultural de Cultural Workers Unite
“The Situation of Artists and Cultural Workers and the postCOVID-19 Cultural Recovery in the European Union” ofereix una visió general de les característiques de la situació dels artistes i els treballadors de la cultura, les seves condicions laborals, la precarietat i les trajectòries professionals. A més, avança en la cerca de solucions polítiques dins del context europeu, per fer front als reptes identificats en matèria de condicions laborals dels sectors culturals i creatius.
L’informe posa sobre la taula els factors que expliquen aquesta precarietat, basats en les peculiaritats dels models de treball que caracteritzen el sector: uns models de negoci més centrats en l’excel·lència artística i els valors socials que en els objectius de mercat, la parcialitat laboral, l’autoocupació (un 33% en cultura, comparat al 14% per al total de l’economia) o la mobilitat transfronterera, per anomenar-ne alguns.
Els autors apunten a la complexitat d’unificar criteris per a tota Europa, a causa de la coexistència de diversos marcs laborals que afecten els artistes i treballadors de la cultura de forma diferent segons el país on desenvolupen la seva tasca. Així mateix, consideren que tot i comptar amb convenis col·lectius i altres iniciatives que podrien millorar la seva situació laboral, són insuficients als reptes actuals als quals s’enfronten avui.
És per això, que aquest document llança una crida des de la mateixa Comissió de Cultura del Parlament Europeu per al desenvolupament i implementació d’un marc europeu que proporcioni un “instrument polític multidimensional, holístic i coherent” per establir unes condicions mínimes per a tots els membres, posant el focus en les desigualtats estructurals (en matèria financera, de gènere, educativa, d’inclusió, etc.) i els drets dels artistes i treballadors culturals que recull l’informe.
Junt amb el recentment publicat “Cultural and creative sectors in post-COVID-19 Europe – crisis effects and policy recommendations”, que ja vam analitzar a Interacció, es pretenen establir les bases per a un possible model de recuperació de l’impacte de la pandèmia que visibilitzi els problemes estructurals que el sector cultural venia arrossegant des de molt abans.
Podeu consultar i descarregar-vos el document:
Culture Action Europe i Dâmaso, M. (2021). The situation of artists and cultural workers and the post-COVID-19 Cultural Recovery in the European Union. European Parliament, Policy Department for Structural and Cohesion Policies. https://bit.ly/3gczdxN
_____________________________________________________________________