Professionals, ocupació, legislació laboral

  
Aquesta quinzena, el debat cultural europeu i local s’entrellaça al voltant d’un mateix fil: com repensem les polítiques culturals perquè siguin més justes, sostenibles i properes. Les lectures seleccionades mostren una cultura en transició —entre la desigualtat i la innovació, entre la institucionalització i la creativitat ciutadana, entre la precarietat i la recerca d’un treball digne.

Aquesta edició incorpora una novetat: la secció “Pistes per als municipis”, que acompanya cada article amb reflexions específiques per als equips de cultura locals. Vol obrir ponts entre els grans debats internacionals i les realitats municipals, i oferir idees i aprenentatges que ajudin a llegir els moviments de fons de la cultura contemporània des del territori.

Les lectures d’aquesta quinzena parlen de la recuperació cultural desigual a Europa, la festa com a espai polític i creatiu, l’autogestió ciutadana, la creació digital, la visualització de dades com a eina narrativa, la intersecció entre art i educació, el pagament just i la sostenibilitat en l’art públic. En conjunt, apunten a una mateixa direcció: repensar la cultura des de prop, amb les persones al centre.

Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.
  
  
  
Els drets culturals com a nou paradigma i el municipalisme com a clau de volta  

Xavier Fina: “El llibre en paper és un artefacte perfecte i molt difícil de superar”

Maria Cerezuelax, 24 d'octubre de 2025

Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, fa balanç del seu primer any al càrrec, reivindicant una visió de la cultura centrada en la ciutadania i els drets culturals. Destaca la lectura com a eix vertebrador de la política cultural i defensa les biblioteques com a equipaments culturals, no com a centres cívics.

Un nou informe del Consell de la Cultura de Barcelona analitza com el marc legal tracta —o ignora— les especificitats de la cultura. El resultat obre un debat necessari: fer del dret un aliat del valor públic de la cultura.
  
  

En els darrers anys, ha crescut la consciència que la cultura no pot ser tractada com una activitat qualsevol dins del marc normatiu general. No només perquè genera béns simbòlics, sinó perquè articula drets, identitats i formes d’organització singulars. Aquesta és la tesi de fons que recorre l’informe "Tractament normatiu de les especificitats de la cultura: diagnosi i propostes (2025), elaborat per Trànsit Projectes a iniciativa del Consell de la Cultura de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

Setmana intensa i plena de miralls per pensar la cultura. Des de Barcelona fins al Brasil, passant per Irlanda i Europa, les reflexions posen de manifest que la cultura no és un afegit ornamental, sinó un camp de disputa, benestar i democràcia. Parlem de drets culturals reconeguts per llei, de festes populars que es transformen, de reptes digitals que condicionen la visibilitat de les obres i de models de participació que enforteixen institucions. Alhora, veiem com l’ocupació creix amb força, però també com la cultura s’utilitza per blanquejar interessos.
  
  

La cultura, clau per a la democràcia

Márcio Tavares: “La cultura té un rol important en l’enfortiment de la democràcia”

Jordi Bordes, 25 de setembre de 2025

Márcio Tavares, secretari executiu del Ministeri de Cultura del Brasil, defensa a Barcelona que la cultura ha d’ocupar un lloc central a l’Agenda 2030 i a les polítiques públiques globals. Considera que és clau per enfortir democràcies, generar consciència crítica i combatre l’odi, enfront del discurs simplificador de l’extrema dreta.

  
L'APGCC presenta el primer decàleg sobre la precarietat laboral i professional dels gestors culturals a Catalunya
  
  

L’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) ha presentat al CERC el Decàleg per la dignitat laboral i professional de la gestió cultural a Catalunya, un document que vol fer visible i combatre la precarietat estructural que afecta el nostre sector.
  

Després de la pausa estival, tornem amb un #compartim especial dedicat als mesos de juliol i agost. Han estat setmanes intenses per al debat cultural: des de les crítiques al discurs multicultural fins als reptes de la burocràcia, passant pel paper dels videojocs, el patrimoni, la llengua, la IA o la relació entre cultura i salut. També hi hem trobat reflexions poètiques i propostes per imaginar futurs més esperançadors. Aquí teniu una selecció de lectures que ens ajuden a reprendre el pols cultural amb la mirada atenta i crítica de sempre.
  
              
  

El buit del patrimoni

El monstre del patrimoni

Alberto Velasco Gonzàlez, 29 d'agost de 2025

Alberto Velasco recorda la figura d’Eduard Carbonell, clau en la consolidació del patrimoni i els museus a Catalunya, i denuncia la manca actual de referents en el camp de la museologia.

Eurostat publica per primer cop un article específic sobre desigualtats de gènere al sector cultural. Les dades revelen avenços importants en paritat d’ocupació, però també posen en evidència desequilibris persistents en salaris, condicions laborals i accés a càrrecs directius.