Reptes de futur: la millora de la situació laboral dels treballadors en l'àmbit cultural

Marc Gruber | Organització Internacional del Treball (OIT)

Aquest informe analitza a través de 16 països pertinents a diverses regions del món la situació laboral en l’àmbit cultural. A través d’una mirada global per diferents països es poden determinar diverses situacions comunes que descriuen la situació laboral en la que es troben immerses totes aquelles persones que treballen per la cultura. Es tracta doncs d’una bona oportunitat per determinar quina és la situació actual i quines podrien ser les mesures alternatives per tal de millorar el present laboral en l’àmbit cultural. Malgrat tractar-se d’un sector molt heterogeni i força canviant — sobretot si es compara globalment — es poden determinar unes característiques comunes que dibuixen un mapa sobre el qual poder treballar per tal d’incrementar la qualitat laboral de les treballadores culturals.

En primer lloc, la tendència global més comú que acaba determinant les característiques dels llocs de treball en el sector cultural son els avenços tecnològics. És ben sabut que la gran revolució tecnològica en l’era d’Internet ha provocat profunds canvis en els llocs de treball a tots els sectors professionals. En el cas concret del sector cultural queda palès amb la tipologia de contractes o relacions laborals que es duen a terme. Existeix un fort increment de formes d’empleabilitat no convencionals que darrere de l’aparent flexibilitat laboral i augment d’oportunitats apareixen situacions laborals poc desitjables, ja que aquests tipus de treballadors no poden gaudir dels mateixos drets laborals i de seguretat social que els altres empleats convencionals. Així doncs, l’increment d’aquestes formes no convencionals d’empleabilitat com ara els treballadors freelance o els emprenedors, obliga a tenir en compte la seva seguretat com a treballadors, tot i no reunir les característiques convencionals, ja que cada vegada hi seran més presents degut a l’increment de l’ús de les noves tecnologies. 

En segon lloc, es cita la situació global de vulneració de drets que es pateix en el sector cultural per raó de gènere. Aspectes com ara la perpetuació d’estereotips, la desigualtat salarial i l’assetjament sexual son els que es citen com aspectes que fan davallar la qualitat laboral del sector. De fet, aquesta situació de desigualtat no ens queda gens lluny de casa nostra, ja que recentment el CoNCA ha dut a terme un estudi sobre la situació de desigualtats en l’àmbit cultural a Catalunya. 

De totes maneres, les dones no son l’únic sector vulnerable, ja que les persones joves també pateixen situacions de vulnerabilitat laboral. Si bé és cert que l’empleabilitat juvenil es caracteritza per la situació de precarietat temporal — les primeres feines sempre son menys remunerades, de curta durada, etc. — hi ha un tendència a l’alça a perpetuar la situació de precarietat laboral entre les joves a causa de la proliferació de contractes de pràctiques i beques amb una retribució irrisoria que causen situacions de precarietat laboral, així com competència deslleial i estancament professional. 

A grans trets, aquests son els aspectes que, independentment de la regió del món sobre la qual es parla, més preocupen per tal de millorar la qualitat laboral dels empleats i empleades del sector cultural. Degut a això, es duen a terme un seguit de propostes per tal de reforçar la dignitat laboral.  Amb el cas de les formes d’empleabilitat poc convencionals, es recomana la necessitat de fomentar la llibertat d’associació entre els sectors més vulnerables per tal d’aconseguir més força de negociació. Amb la creació de sindicats i col·lectius es poden millorar les condicions laborals i arribar a posar sobre la taula una possible regulació laboral que fins al moment és molt pobre o inexistent. No es tractaria de res més que promoure uns drets que han de ser aplicats a tots els treballadors i treballadores de manera universal, independentment del seu sector professional. Lligat a això, també seria convenient augmentar la informació al voltant dels drets i deures dels que disposen aquests tipus de treballadors, ja que existeix un fort desconeixement al respecte degut precisment a la seva singularitat.

A banda de la necessitat de fomentar l'organització de les empleabilitats poc convencionals també es fa palesa la necessitat de treballar més intensament per aconseguir la igualtat de gènere i augmentar esforços per la de promoure a grups poc representats o precaritzats.  


Tot i l’aparent crisis laboral en el sector cultural, l’article reflexiona a mode de conclusió sobre la possibilitat de fer una aproximació sectorial per tal d’identificar bones pràctiques i així desenvolupar instruments comuns incloent-hi polítiques, codis i mecanismes per tal de seguir amb la millora de les condicions laborals. És probable que encara quedi molt camí per recórrer, però almenys ja s’ha identificat quin és el camí a seguir.


PDF Challenges and opportunities for decent work in the culture and media sectors (EN)

       Défis et opportunités pour le travail décent dans les secteurs de la culture et des médias (FR)


HTML  Challenges and opportunities for decent work in the culture and media sectors


Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris