La precarietat laboral: un model endèmic que es consolida
Un recull de textos analitza les condicions laborals dels artistes i treballadors culturals i reflexiona sobre l’aparició del concepte de precariat en el camp cultural
El document recull diversos textos vinculats a un seminari del grup de recerca Espacio Urbano y Tecnologías de Génerode la Universitat de València dedicat a analitzar les pràctiques artístiques en contextos de precarietat.
Les reflexions parteixen del concepte de precariat, que combina les nocions de treball precari i proletariat, per descriure noves formes d’inseguretat laboral caracteritzades per la discontinuïtat, la manca de drets i la fragilitat econòmica.
En el camp cultural, aquesta precarietat s’ha relacionat sovint amb la idea de vocació artística i amb el valor simbòlic del treball creatiu, factors que han contribuït a normalitzar condicions laborals inestables dins el sector.
El recurs contribueix al debat sobre les condicions de treball en la cultura i sobre la necessitat de repensar els marcs laborals i econòmics que sostenen el sistema cultural contemporani.
Idea central
La precarietat laboral no és una anomalia del sector cultural, sinó una característica estructural del treball creatiu contemporani.
Accés
Aliaga, J. V., i Navarrete, C. (Eds.). (2017). Producción artística en tiempos del precariado laboral.
Llibre registrat i disponible al catàleg bibliogràfic CERCles especialitzat en polítiques culturals i pensament contemporani
- blog de Interacció
- 2760 lectures
