Xarxa de Biblioteques Municipals

 
El trasllat de la Biblioteca Mn. Joan Avinyó a un nou emplaçament marca un abans i un després per al municipi. Al blog de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (Blok de BiD), s’ha publicat l’article Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper, una crònica signada per Maite Comalat i Eli Ramírez, publicada el 7 de maig de 2025. L’article ofereix una mirada detallada al procés de trasllat, els reptes d’implantació i les primeres impressions d’un equipament concebut per esdevenir un referent cultural i social a la vila.

Una crònica que pot interessar especialment a tècnics de cultura municipal que hagin d’afrontar trasllats, reformes o reubicacions d’equipaments. El relat de Cubelles combina detall, implicació i aprenentatges amb valor documental.
  
  

 
El català ha superat per primer cop el castellà en préstecs a les biblioteques públiques catalanes, i el llibre infantil i juvenil n’ha estat el gran aliat. A la demarcació de Barcelona encara queda camí, però les dades apunten tendència. Què hi podem fer des del món local? Ho analitzem a la notícia!
 
  

El 2023 ha deixat una petita gran notícia per a les biblioteques públiques del país: per primer cop, el català ha superat el castellà en nombre de préstecs. El canvi és lleuger —un 38,2 % dels documents prestats van ser en català, davant d’un 38,1 % en castellà—, però significatiu. Trenca una tendència històrica i confirma el que molts equips bibliotecaris intuïen: el català, especialment el que es publica per a infants i joves, està guanyant presència i interès entre els lectors.

Des de l'Àrea de Cultura han aplaudit que el 99% de la població de la demarcació de Barcelona té una biblioteca o bibliobús al seu municipi. Encara queden fora d’aquesta xarxa els municipis d’Argentona, Lliçà de Vall i Gelida, amb qui hi ha altres programes en marxa.
 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona està en expansió: ha tancat l’any 2024 amb més de dos milions d’usuaris, més préstecs que mai i ha superat els 17 milions de visitants. A més, s’han incorporat tres biblioteques a l’XBM, les biblioteques Anton Carrera, de Sant Julià de Vilatorta i l’Alzina de Palau-solità i Plegamans i l’entrada en servei aquest mes de febrer de la Biblioteca Sarrià-J.V.Foix de Barcelona, sumant així un total de 236.

El projecte mots combina la memòria històrica, l’art i la natura i es basa en una acció artística comunitària dels veïns i veïnes dels municipis participants que tenen com a objectiu recuperar les paraules més genuïnes relacionades amb el seu hàbitat natural i retornar-les a l’espai públic en format de grafit o d’una altra manifestació artística.
 
 

Les paraules, enteses com a sons articulats i conceptes ideogràfics escrits, són la primera manifestació fefaent del fet cultural. La paraula és allò que singularitza i diferencia els éssers humans dels altres éssers vius.

Vic crea la primera Biblioteca Humana amb tretze persones que compartiran les seves històries vitals en format reduït. A partir de l'escolta, la iniciativa vol contribuir a fomentar empatia i tolerància entre els veïns de la ciutat.
 

 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Què és un makerspace i què implica la cultura maker?

La cultura maker, la cocreació i la filosofia learn by doing, de la qual el mateix John Dewey era un gran defensor, es posen de rellevància cada vegada més en l’àmbit bibliotecari. Amb aquest número han volgut mostrar una realitat que fa temps  que  s’ha  instal·lat  de  manera  molt  positiva  i  progressiva  a  les  nostres  biblioteques.  Aquest  tipus  d’espais  responen  a  les  necessitats canviants de les nostres comunitats i en faciliten  l’accés  al  coneixement  local  i  global,  i  la  innovació  social,  l’aprenentatge  informal,  l’experimentació i l’esperit col·laboratiu són aspectes fonamentals d’aquesta transformació.