Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA [2], tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb [3] (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva [4], un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga [5], cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM [6] (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori [7] (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec [8] de petits festivals.

Des del 2022 és directora de Paral·lel 62 [9] (P62), un espai per a la música, obert a altres disciplines artístiques i amb un model de gestió compartit, que vol ser un espai d’oportunitats per al sector cultural, el territori i l’economia social i solidària. Reneix amb la voluntat de contribuir a fer del Paral·lel de Barcelona un lloc amb més vida veïnal i cultural per a tothom.

Escolto: 

De música, entre feina i plaer (que sovint es barregen) escolto coses força diverses. Últimament no paro amb Remei de Ca la Fresca [10] (per tants motius que no hi caben aquí!), però també m’enganxo a la versió del C’est si bon del fill de la Hardy amb la Diana Krall i l’Iggy Pop (quin combo!), al cotxe refilo de mala manera amb el Water de la Tyla. I ara que un amic m’hi ha fet tornar a pensar, reescolto el Jo, la Donya i el Gripau d’en Pau Riba.

El meu podcast favorit de sempre i per sempre és l’En guàrdia! [11]de l’Enric Calpena a Catalunya Ràdio (ja el sentia quan el feien només per antena). Evidentment sóc una concursanta i seguidora del Deforme Semanal [12]d’Isa Calderón i Lucía Lijtmaer i m’he fet encara més fan de les Oye Polo [13] perquè teníem la fortuna de tenir-les molt sovint al Paral·lel 62, les trobarem a faltar!

El Pista de Fusta [14] d’en Miqui Puig és un imprescindible, si no el sento embussada a l’autopista els diumenges sempre el recupero durant la setmana. I la secció que fan amb l’Olga Ábalos a El Suplement [15]de Catalunya Ràdio tampoc no me la perdo. Com veieu, soc molt classicota. Tinc amigues més aventureres que em passen recomanacions d’aquí, d’allà i de més enllà, però no dono l’abast!

Llegeixo:

Estic devorant Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres [16], d’Irene Solà, que té el plus afegit d’anomenar masos i racons de les Guilleries-Montseny que he trepitjat (soc d’Arbúcies). Esgarrifances! Si us va aquest univers, podeu seguir amb Guilleries [17], de Ferran Garcia. Entre l’un i l’altre fareu un bon repàs de català, també, que bona falta ens fa a totes. La següent a la llista és Estuve aquí y me acordé de nosotros. Una historia sobre turismo, trabajo y clase [18], d’Anna Pacheco. A la pila per l’estiu hi tinc poesia (Santanera, Rebassa, rellegir Catul en una edició llatí/italià que m’he comprat, etc.).

Algú que trobo molt interessant: 

No paro de creuar-me amb gent molt interessant, i sovint passen a ser amigues i tot, soc molt afortunada. Així sense pensar: el Pep Toni de Bubota Records [19], a Mallorca, la Raquel Tomàs (al Graner [20] i a Aguas Internacionales, entre altres), l’Ikram Boulum i l’Aïda Camprubí, que ho peten en el món de la curadoria musical i més enllà i amb les que estic experimentant una mena de mentoria inversa (n’aprenc molt!). A X (twitter) encara s’hi pot viure gràcies a gent com el Nando Cruz [21], el Jose Mansilla [22] o el Roger Peláez [23]. No pararia!

Seguiu aquestes organitzacions: 

Les veïnes estimades de Xamfrà [24], que enguany celebren 20 anys i tenen una energia que no se l’acaben, les Cinc cèntims [25] per saber què és cou, el col·lectiu afroqueer Nea Onnim [26], el festival BOCA [27], el projecte Càntut [28] i tota la moguda que hi ha a les terres de l’Ebre i que d’alguna manera articula i difon el Col·lectiu Cultura [29].

Això em manté desperta a la nit: 

La batalla que vivim cada dia les que vivim a Barcelona (i el mal ja està escampat, ho sé) per tenir una vida digna. Turistificació, infrahabitatges... Em sento una privilegiada però tot i així la sensació que ens estem apropant al límit cada dia és més potent i tangible. Sort del teixit veïnal, els activismes de tota mena, l’escletxa de l’habitatge cooperatiu i aquesta remor de suport mutu que encara ens sosté!

Articles Interacció. Indispensable!

Segueixo força aquesta mateixa secció, que em serveix per retrobar col·legues com el Joan Gener Barbany [30], que ens coneixem de la comunitat Indigestió (ara La Murga) [5]. A Interacció hi recorro sovint per obrir perspectives sobre temes que m’interessen, sobre els drets culturals, la intersecció del món del treball i de la cultura, la igualtat de gènere, que no arriba però ens hi anem acostant...

____________________________________________________________________