Interacció

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts a escoltar.

Aquest mes ens acompanya Xavi Campos, gerent del Col·legi d’Educadores i Educadores Socials de Catalunya (CEESC)

En Xavi Campos és llicenciat en història contemporània i educador Social. Ha treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, ha estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Va ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina.

Actualment és director de l’equip de gerència del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i col·labora com assessor en projectes i iniciatives de diverses institucions educatives, socials i culturals. Anteriorment ha desenvolupat diversos càrrecs de responsabilitat i ha gestionat esdeveniments, en diverses entitats i associacions d’àmbit social, cultural i artístic.

També és docent i ponent nacional i internacional en temàtiques vinculades al desenvolupament cultural comunitari i la transformació social. Ha estat el coordinador general de la publicació periòdica Quaderns d’Educació Social (Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya), i ha publicat articles en diverses publicacions periòdiques.

Ha obtingut diversos guardons i premis per la presentació de projectes de caire sociocultural.
 
 
 

Escolto:

Escolto la música que podem compartir amb la família (ara mateix amb dos petits de 8 i 10 anys). Bàsicament l’escoltem en el trajecte de cotxe entre casa nostra i la segona residència els caps de setmana i, la major part de les vegades a través d’iCat FM. D’aquesta mateixa emissora, que em nodreix de molta informació musical, també he de destacar un programa de cinema: Memento, com ells mateixos defineixen “una mirada al cinema apassionada, pedagògica i lúdica”. He de confessar que no disposo de gaires moments per a pòdcasts i alguns que escolto, molt puntualment, són sobre temes d’història o d’actualitat i, a poder ser, en llengua portuguesa. Així m’ajuden a avançar en el meu coneixement d’aquesta llengua, que estic estudiant.
 
 

Llegeixo:

Soc una mica fetitxista dels llibres (potser per haver estat fill de llibreters?) i n’acumulo molts més dels que llegeixo. El terme japonès tsundoku (l’adquisició de tot tipus de materials de lectura per anar-los amuntegant sense llegar-los) està del tot fet per a mi. Però sí, de tant en tant aconsegueixo acabar algun llibre dels 4 o 5 que tinc en marxa. Darrerament m’he dedicat molt a la literatura lusòfona (us he dit que estic estudiant portuguès?): Bom Dia Camaradas (Ondjaki) o O Clube dos Anjos (Luis Fernando Verissimo). Ara el que estic a punt d’encetar és la reedició de Proses de Ponent (Josep Vallverdú) per fer honor tant a l’autor en el seu centenari, com a la terra d’origen de la meva família. M’agraden llibres curiosos que surten del que és pròpiament pròpiament la narrativa o la poesia (Atlas de Islas Remotas, Judith Schalansky o Illustrated Maps, Carolina Amell, o Fact Fulness, Hans Rosling) i que m’ajuden a seguir aprenent.

Cada dia, en llevar-me dedico una bona estona a llegir tot allò que em crida l’atenció de les xarxes socials o els titulars que em són d’interès, d’entre l’enorme varietat de newsletters a les que estic subscrit (sobre temes socials, ambientals, d’urbanisme, cultura comunitària, ruralitat, gestió, innovació...) i, quan accedeixo a algun tema que em resulta especialment interessant miro de compartir-lo a través de les xarxes socials (potser a algun dels meus contactes també els sigui interessant, penso!)
 
 

Algú que trobo molt interessant:

He de confessar que, soc més dels continguts que dels seus creadors, i moltes vegades soc incapaç de citar la font d’un plantejament o una idea que m’ha generat canvi o impuls. 

Lluny de mitomanies, en general tot el que sigui descontextualitzar, hibridar, apostar pel mestissatge (entre disciplines, tendències, territoris mentals i físics...) m’interessa especialment). També m’interessa el que apunta a resistència, a revolta, a posar al centre les perifèries o els marges, per recuperar tot el que hi ha de valor antic a les herbes remeieres... I, parlant d’herbes, em meravellen aquelles persones que saben fer front als reptes del dia a dia amb paciència de jardiner i amb amor artesanal. Entre aquestes hi son les meves amistats, aquelles de tota la vida. Són persones profundament interessants i, a més, com diu un proverbi mandinga, “les petjades dels que han caminat junts mai s’esborren”.

Si he de proposar alguns noms, apuntaré Toni Puig, que em retorna als orígens professionals des de posicionaments socioculturals, i encara amb tot el seu valor avui en dia; Begoña Roman, una de les persones que sempre que parla, i ho faci del que ho faci, et fa trontollar el cervell en obligar-te a repensar-ho tot; Itziar González que innova des de propostes urbanístiques revolucionàries imaginades des de més enllà del que és convencional i amb molta voluntat d’educació social, o, escombrant encara més cap a casa, l’educadora social i escriptora Nadia Ghulam, en la que personalitzo una generació de noves fornades de professionals i activistes encara amb grans reptes als quals fer front.
 
 

Seguiu aquestes organitzacions:

Com he comentat abans, segueixo infinitat d’organitzacions però, majoritàriament, ho faig des de la distància i a través de la pantalla. Reviso les seves xarxes socials, entro en detall d’algunes de les propostes quan les trobo referenciades a les pàgines web. Sempre mogut per l’actualitat, les referències històriques, la voluntat comunitària i eminentment social, així com les connexions fora del comú.

Si faig una ullada a les darreres piulades que he fet (sempre replicant allò que més em crida l’atenció del que fan aquests agents), hi trobo entitats tan diverses com Manifest Descobrir, Associació de micropobles de Catalunya, Fundació Bofill, Lisboa para Pessoas, Ethic, Mon Arrels, Polièdrica, o Fundació Carulla. Si hi penso en genèric, hi ha dos tipus de serveis (no ben bé organitzacions) que m’interessen per la seva projecció cap a un futur per a mi molt més atractiu de la imatge que tenim dels seus passats: els museus i les biblioteques. Les propostes que ens n’arriben cada vegada em resulten més atractives.
 
 

Això em manté despert a la nit:

Més que mantenir-me despert, soc de llevar-me aviat. Un començament lent (tot posant-me al dia de les novetats o recuperant temes d’actualitat) em sembla la millor manera d’encarar la jornada. Això sí, sempre que ho faci amb una bona dosi de cafè.

Si penso en allò que em pot treure el son, llavors la llista és llarga. La nostra realitat present i algunes de les coses que albirem a l’horitzó ens han d’esperonar a dedicar estones de pensament i de treball per tal de capgirar tendències. Penso en inequitats, canvis climàtics, realitats socioeconòmiques, drets vulnerats de manera flagrant... i ho penso a escala planetària, però conscient que les meves possibilitats d’acció són a escala molt local. I no vull conformar-me amb la queixa, sinó que vull estar sempre en el terreny de l’acció o, si més no, del diàleg per a la presa de consciència. Des de la seva petita, o no tan petita, esfera de relacions, tothom hi té molt a dir i a fer. Si tenim somnis de canvi i de transformació i els compartim, estarem començant a fer-los realitat. I com més vegades i més lluny fem arribar el que pensem i el que fem, més pot créixer el seu efecte multiplicador. Hi ha molt per fer i la única manera de fer les coses és fent-les. Si cal que això em robi hores de son, doncs ho accepto.
 
 

Articles Interacció: indispensable! 

Abans apuntava que era subscriptor d’un bon reguitzell de newsletters, doncs aquesta és la via a través de la qual m’arriben normalment els articles d’Interacció. Un èxit d’aquest lloc és la seva gran pluralitat. Les òptiques que presenta, les veus, les temàtiques. És un univers d’enfocaments molt interessant entre els que és difícil no trobar-ne un bon munt que resultin atraients.

He de confessar que normalment em deixo captivar per algun titular que em cridi especialment per la curiositat que em desperta i, partir del text al que dona pas, començo un joc en el que vaig fent salts segons les etiquetes que em suggereix, els temes o els continguts relacionats. I així vaig passant d’un article a un altre fins que la curiositat em porta de nou a buscar referències d’aquell autor o d’aquella entitat que s’hi menciona, em porta a una pàgina web o un blog que em fa pensar en un tema paral·lel i em transporta a un altre espai de pensament... Sí, perdo de vista Interacció, però em deixo portar, convençut que no tardarà a trucar a la meva porta amb una altra novetat igual o més suggerent que l’anterior.

_____________________________________________________________________