Interacció

"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso. 

La nova realitat que s’estava albirant amb la pandèmia i els debats que alhora es generaven, van fer que des de la Fundació es plantegessin el sentit d’aquesta estratègia de treball. La conclusió a la que van arribar fou clara: ara més mai, cal un art ciutadà que ajudi a pensar el present i a activar emocions i desitjos polítics de millora social i per tant, de millora vital.

Cultura para la vida: estudio crítico y plural sobre lo cultural, que la Fundació acaba de presentar, és fruit d’aquesta necessitat. A través de quatre eixos temàtics, “Derechos culturales”, “Economías de la cultura”, “Nueva institucionalidad cultural” i “Cultura transformadora”, trenta professionals del sector reflexionen sobre diferents aspectes d’aquests àmbits.

Acte de presentació del llibre | © Fundació Daniel i Nina Carasso

En el primer bloc, on es parla sobre els drets culturals, afavorir la participació ciutadana en la vida cultural i per tant, fer efectius els drets culturals i l’evolució de les polítiques culturals a la post-pandèmia son alguns dels temes tractats.

"Los equipamientos culturales, las instituciones y el conjunto de profesionales que estamos al frente debemos abrir puertas y ofrecer espacios de discusión, ágoras para un debate fundamentado en el conocimiento acumulado, a la vez que ser promotores, más que nunca, de la investigación científica y artística para la creación de un nuevo relato cultural. Solo de este modo contribuiremos a este derecho y libertad esencial".

Gemma Carbó

En el segon bloc, on l’eix son les economies de la cultura, els textos que en formen part, parteixen del supòsit que si les condicions socials i econòmiques determinen les pràctiques culturals, les cultures dialoguen amb les vides que vivim. En aquest bloc, es revisa el model econòmic cultural per entendre i repensar el valor de la cultura des dels àmbits què actua, i del treball cultural més enllà dels productes i les plusvàlues que generen. S'hi incorpora una proposta que parteix de la premissa que entendre la cultura des de la seva capacitat productiva és una visió parcial, per dibuixar altres formes possibles d’identificar-se amb el fet cultural i fer legítimes altres formes al model d’economia i política cultural actuals. La conclusió d’aquest bloc és que cal una revisió holística del model econòmic cultural vigent. I invita a incloure la dimensió social per construir espais comuns, assegurar la diversitat i la justícia social.

"Más allá del impacto estrictamente económico y a corto plazo, las actividades culturales y creativas contribuyen al proceso de transformación evolutiva del sistema socioeconómico en su conjunto". 

Raúl Abeledo y Pau Rausell

En el tercer bloc, que tracta sobre una nova institucionalitat cultural, es reflexiona sobre la transformació de la institució cultural, i es qüestiona el model de cultura institucional tot proposant un canvi que porti la institució al servei de la cultura i no al revés. També es parla sobre mediació cultural, en aquest cas, com una eina fonamental per a generar processos que afavoreixin la participació cultural de la ciutadania, sense considerar la condició individual.

"La ciudadanía propone y exige administraciones abiertas, transparentes y accesibles, y las instituciones culturales debemos estar en esta transformación, debemos responder a esa propuesta".

Cristina Alonso 

Finalment, el quart bloc tracta sobre la cultura transformadora; sobre la capacitat que té la cultura per a transformar un territori i generar una societat crítica. I per tant, del paper de la cultura per afrontar els reptes del país malgrat estar gairebé exclosa dels grans debats polítics.

"La inclusión de la cultura en estos grandes retos de país parece una acción azarosa. Y, aunque no lo es, no hemos sido capaces de construir un relato sobre por qué ocurre esto y por qué es clave que suceda".

Manuela Villa

També es parla de la reactivació del sector en els entorns no urbans, de la necessitat de desenvolupar un ecosistema cultural ric i divers, de la transformació del món rural a través de la cultura sense que aquesta afecti a la cultura popular del territori i de com la cultura comunitària és un dels motors de la democràcia cultural.

Podeu consultar i descarregar-vos l’informe des del catàleg del Centre d'Informació i Documentació del CERC i des del web de la Fundació.  

 
_____________________________________________________________________