Interacció

Roland Jackson | The Guardian

Recuperem l’article de l’especialista en política i educació científica Roland Jacksonm, publicat al periòdic britànic The Guardian, «12 things policy-makers and scientists should know about the public» (12 coses que els dissenyadors de polítiques i els científics haurien de saber sobre els públics),  un text que malgrat focalitzar la seva atenció al món de la ciència podria extrapolar-se a la gestió cultural.

L’article (en anglès) denuncia com la societat general por esdevenir fàcilment invisible per als dissenyadors de polítiques, ja que aquesta es pot veure com una barrera per a l’acceptació de nous corrents o decisions.  Tot seguit us presentem els punts que l’autor considera indispensables; proveu a portar-ho al nostre terreny modificant els termes «ciència» o «tecnologia» per «cultura»:

1. No existeix un sol «públic». Hi ha molts públics diferents, pel que no existeix una simple recepta per a tothom.

2. La gent està perfectament capacitada per entendre assumptes complexos.

3. La gent vol poder participar en decisions polítiques relacionades amb ciència i tecnologia. Això no significa que tothom hi vulgui, però aquells que hi estan compromesos volen saber que se’ls escolta i volen estar informats dels resultats.

4. La gent no és «anticiència» o «antitecnologia». Molta gent es pot sentir molt propera de certes disciplines en moments molt concrets i menys, en altres circumstàncies.

5. La gent també pot ser experta. Sovint té els coneixements amb els quals no compten els especialistes, com el context local o un coneixement pràctic que complementa les anàlisis acadèmiques.

6. La gent pot fer-se preguntes que no es plantegen els experts. Qüestionar temes que semblen «obvis» ajuda a veure les coses des d’altra òptica.

7. La gent no està necessàriament interessada en ciència i tecnologia.

8. La gent entén que els dissenyadors de polítiques i els científics són humans. La gent comprèn que pot haver-hi biaixos o conflicte d’interessos en els resultats i esperen una acceptació i transparència en la seva comunicació.

9. És important per als dissenyadors de polítiques i els científics tenir clar quan estan parlant i quan escolten. És a dir, hi ha una falta de claredat sobre quan estan oberts a influències o quan tot ha estat decidit.

10. El debat públic pot ajudar a reduir els riscos de fracàs d’una política proposada. Saber si existeix algun tipus d’oposició forta a alguna mesura, pot estalviar molts esforços i maldecaps.

11. D’altra banda, el debat públic també por donar confidència als dissenyadors de polítiques.

12. Hi ha moltes maneres diferents per involucrar a la gent. A banda de les veus més fortes, que tendeixen a ser particularment visibles, existeixen mitjans per escoltar altres veus més diverses i que poden contribuir igualment.

A nosaltres ens ha fet reflexionar, sembla que ciència i cultura poden tenir molts aspectes en comú. Què en penseu vosaltres?

HTML Accés a la notícia (en anglès)

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris