Aquesta setmana a #Compartim posem el focus en com la impostura, allò que semblava una excepció, s’ha instal·lat com una norma en la nostra societat, facilitada pel món digital i el màrqueting personal. Ens toca repensar com aquesta realitat impacta la confiança i l’autenticitat, també en l’àmbit cultural. Alhora, aprofundim en la cultura digital més enllà de la tecnologia i l’art, per entendre com transforma la nostra vida quotidiana i els processos socials. No hi falta el patrimoni en risc, amb el cas de Sixena, ni els debats europeus per trobar un equilibri entre innovació i protecció dels drets culturals. Un recull que interpel·la directament la gestió cultural municipal, perquè reflexionem i actuem des de la proximitat i la responsabilitat
.
La impostura com a norma social
El porvenir de la impostura
Carlo Frabetti, 5 de juny de 2025
Carlo Frabetti reflexiona sobre com la impostura s’ha normalitzat en una societat dominada pel màrqueting personal i la superficialitat. A partir d’experiències personals, l’autor exposa com ha estat percebut com a expert en àmbits com la semiótica o el còmic, malgrat no tenir una formació específica,
El passat 8 de juliol, el Ministeri de Cultura del govern espanyol va presentar el primer Pla de Drets Culturals, un document estratègic que busca orientar les polítiques públiques cap al reconeixement i la garantia efectiva dels drets culturals de la ciutadania. El pla, que estarà vigent fins al 2028, articula una visió integral de la cultura com a dret fonamental i pretén actuar com a full de ruta per a totes les administracions públiques i agents implicats.
En el marc de la conferència intergovernamental Mondiacult 2025, que tindrà lloc a Barcelona, neix l’Àgora Cívica, un espai obert a la ciutadania i als agents culturals que vol promoure un debat internacional sobre les polítiques culturals però des de la perspectiva de la societat civil, les ciutats i els professionals del sector.
El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?
La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del