Presentació de l'Estudi sobre la difusió de la cultura científica a Catalunya. Crònica

Antoni Nicolau és impulsor de l’empresa Kultura Idees i estratègies per al patrimoni, director de projectes de la Spain-USA Foundation i professor del màster en Gestió cultural de la Universitat de Barcelona. Va ser responsable de la coordinació dels programes de Joventut i Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, director del Museu d’Història de la Ciutat i director de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID).

 

Estudi difusió cultura científica a Catalunya Antoni Nicolau Interacció17

Antoni Nicolau amb la moderadora Irene Lapuente


Antoni i el seu equip van elaborar l’«Estudi sobre la difusió de la cultura científica a Catalunya», encarregat per la Diputació de Barcelona, i que va partir de les preguntes:
 

  • Per què les institucions públiques no inclouen de manera habitual la cultura científica en els seus programes de difusió de la cultura?
  • Implica aquest fet que la difusió de la cultura científica està menys atesa que la de la cultura en general?
  • Quines són les tendències actuals de la difusió de la cultura científica i en quines bones pràctiques ens podem exemplificar?
  • Què es pot fer perquè des de l’administració pública local a Catalunya es faci un esforç per la difusió de la cultura científica?


L’estudi va apuntar algunes tendències:
 

  • El camí de la divulgació científica és ampli i hi treballen una diversitat d’agents i cada cop s’impliquen més gestors i ciutadans. Es programen activitats tradicionals i es veuen com a oportunitats les efemèrides.
  • Cada cop es fa més divulgació fora de la conurbació Barcelona.
  • Tot i que la major part de les activitats són per a públic escolar (públic captiu), se sol deixar de banda el públic específic a qui s’adrecen les accions.
  • Els museus i els espais naturals són bones plataformes per a difondre el coneixement científic.
  • Es fa poc treball en xarxa i entre diferents disciplines, si bé cada cop hi ha més accions d’art en ciència i altres eines similars.
  • Tot i que alguns ajuntaments locals incorporen la cultura científica en les seves activitats, la major part encara no ho fan.


Front aquestes conclusions, cal preguntar-se «Això, és dolent?» La resposta és que cal superar l’estereotip de les dues cultures; cal tenir coneixement de la cultura científica que impregna tota la nostra vida. Cal promoure la socialització del coneixement integral i que els ciutadans no siguin només receptors en la comunicació.

Per anar cap a la integració disciplinar i deixar de banda aquesta dualitat, cal trobar nous espais de debat. Per això Interacció17, mostra que les noves institucions plantegen noves formes de transmissió del coneixement.

Atès que les institucions són hereves d’una manera de pensar, l’estereotip de les dues cultures segueix imperant, si bé la realitat sigui molt més àmplia. Com poden els gestors superar aquesta herència dual?


Què es pot fer?

  • Enxarxar els molts i molt diversos projectes existents. Pensar en el paper de la Diputació com a centre de referència en ciència i cultura.
  • Proposta local: agenda pel coneixement: programar i estimular la cultura científica.
  • Programar i estimular la cultura científica, i promoure una xarxa d’entitats locals amb projectes de cultura científica.
  • Objectius del Mil·lenni de la ONU per a 2030: cal conèixer el que ens envolta en la nostra vida quotidiana: aigua, electricitat...
  • Empoderar la ciutadania: pensament crític.
  • Hem d’anar a la integració més enllà de la dualitat: entendre i fer entendre que rere tot el que ens envolta hi ha ciència, tecnologia...
  • Buscar nous espais de debat i impulsar la col·laboració entre el sector públic i privat.
  • Subvencionar els municipis que vagin en aquesta línia.



*****