Interacció

Ramon Plandiura 

La memòria de l’Avantprojecte de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local, la LRSAL, no amagava les intencions i quantificava quin seria l'estalvi si els municipis no prestessin serveis distints als propis o delegats, o què s'estalviarien si, senzillament, excloguessin l'educació de la despesa. El desideràtum de  la LRSAL és que els municipis s'ocupin el menys possible de l'educació i, si de cas, que  ho facin per la via menys autònoma i més depenent de la voluntat d'altres Administracions com és la via de delegació de competències. La LRSAL advoca per la supressió de les competències municipals  pròpies en educació i per obstaculitzar les clàusules generals de competència sobre les quals s'han sustentat bona part de les polítiques educatives municipals. La Llei soscava,  per la via de soscavar competències, el mateix sentit democràtic de l’elecció dels nostres representants locals. I això pot afectar no només a l’àmbit educatiu sinó també a d’altres com el cultural. 

La LRSAL pretén posar punt final a les quatre competències educatives pròpies que venia recollint fins ara la legislació de règim local: participar en la programació de l’ensenyament, intervenir en els òrgans de gestió dels centres públics, cooperar amb l’Administració educativa en la creació, construcció i manteniment dels centres docents públics i participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria. La supressió d’aquestes competències la du a terme la Llei en dues fases. En la primera manté la competència municipal en la participació en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria, però dues de les altres competències desapareixen, la participació en la programació de l’ensenyament i la intervenció en els òrgans de gestió dels centres públics, i la quarta s'altera substituint la cooperació amb l’Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment de centres docents públics per la cooperació en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres, sense especificar que hagin de ser públics. En una segona fase preveu que els municipis es quedin sense competències pròpies, les quals assumiran les Comunitats Autònomes quan les normes del seu finançament i el de les hisendes locals estableixin els termes del traspàs.

La LRSAL també desmunta les clàusules generals de competència que permetien als ajuntaments promoure i realitzar quantes activitats i serveis redundessin en el benestar dels seus veïns, més enllà de les competències que la Llei li reconeixia com a pròpies i de les que altres Administracions els hi poguessin elegar. Particularment en educació, s'establia explícitament que els municipis podien realitzar activitats complementàries a les de les altres Administracions en diversos àmbits, entre ells en l’educatiu. Doncs bé, la LRSAL, a més de posar traves a l'exercici de les clàusules generals de competència, suprimeix l’article que atorgava explícitament als municipis competències complementàries en educació.

Els redactors de la Llei d'Educació de Catalunya, la LEC, deien, simplificadament, que la qualitat del sistema es dirimia en els centres i l'equitat en el territori. Si no s'atura la LRSAL, si no sabem reinventar-nos, malament per a l'equitat. Malament també per a les polítiques culturals locals i la cultura?

Ramon Plandiura és advocat i professor de la Universitat Pompeu Fabra. Col·laborador de les Administracions Locals en temes educatius i de diverses entitats del món educatiu. Col·laborador de diverses revistes educatives: Cuadernos de Pedagogía, Aula, Guix, Perspectiva Escolar. Membre del Consell Escolar de Catalunya des de 1989 a 1993, havent presidit la seva Comissió de Programació, i membre del Consell Social de la Universitat de Barcelona, des de 1993 a 2008, havent presidit la seva Comissió Acadèmica.