Interacció

Entrevista a Josep Miró Ardèvol

Durada del vídeo: 04:43

Visualitzador de vídeo flash no instal·lat

1. ¿És un bé públic la cultura?

En llenguatge econòmic, sí. Com l’aigua, la natura, etc. Però entès com a poder públic, no. La cultura és un bé social, en l’encreuament, la interacció de la persona i la societat.  Els poders públics han de tenir un paper subsidiari en el terreny de la cultura, han de vetllar perquè les condicions siguin el millor possible, però substancialment res més.

1. ¿Quins haurien de ser els nous pilars de la cultura?

En realitat, un dels nous passaria per rescatar alguns dels vells i després n’hi hauria d’altres estrictament nous. Principalment, em sembla cabdal recuperar les fonts de la nostra cultura, la tradició de les fonts del saber. I, de l’altra, fer un bon ús dels nous mitjans tecnològics per difondre la cultura des de la llibertat de l’individu i la societat.

1. ¿Existeix un dret social a la cultura? Quin paper pot jugar el món local?

Més aviat tendeixo a pensar que l’únic dret, el veritable essencial i fundador, és el dret a la llibertat, a partir del qual ve la resta. La cultura no és possible sense la llibertat. Pel que fa al món local em sembla que juga un paper important, perquè pot fer de lligam entre els poders públics i la societat. De totes maneres, allò que em sembla més rellevant avui des del punt de vista de recuperar les fonts del nostre saber, aspecte que considero clau, és el paper de les universitats. Ho dic perquè avui l’ensenyament superior no fa la funció que caldria per culpa de la fragmentació del coneixement i la manca d’autèntics debats culturals.

1. Pel que fa al finançament de la cultura, ¿per on haurien d’anar les orientacions?

Les subvencions s’haurien de reduir en benefici de les desgravacions fiscals d’empreses i particulars, com passa a altres països, particularment als EUA. Pel que fa a les subvencions, convé que segueixi havent-hi una capacitat de les administracions per donar ajudes, però fixant marcs generals i no determinant orientacions, amb criteris generals molt amplis. A casa nostra ens manca desenvolupar el mecenatge, però entretant cal evitar el dirigisme ideològic i administratiu.

Josep Miró i Ardèvol va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, i és diplomat en Ordenació Territorial (ESECCP). Ha ocupat diferents càrrecs directius en empreses com IBERING Enginyeria, S.A, o INTECASA SL. Va començar la seva activitat política amb la reconstitució de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), el 1963. Membre fundador de Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a la seva integració a CDC (1978-1980). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou escollit diputat i fou nomenat Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya del 1984 al 1989, i regidor de l'Ajuntament de Barcelona fins el 2002, càrrec que deixà per a fundar el grup e-cristians. Es president de la Convenció de Cristians per Europa i membre del Consell Pontifici per als Laics des de 2008. Dirigeix l’Institut d’Estudis del Capital Social de la Universitat Abat Oliva, en Barcelona.

Ha publicat diversos llibres on defensa els valors cristians a la societat actual i col·labora amb diferents mitjans de comunicació.

Des del Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona ens hem proposat mantenir unes converses amb un ventall de personalitats lligades al món de la cultura que ens aportin les seves idees sobre el tema de treball a reflexionar: el valor públic de la cultura i les eines per a gestionar-la. Aquestes entrevistes ens ajudaran a anar nodrint el contingut d’aquesta edició, a reflexionar sobre nous paradigmes d’actuació, debatre models per a l’actuació cultural, presentar bones pràctiques i projectes innovadors.