Una altra Sant Jordi és possible

La nostra història està formada d’un teixit infinit d’històries. Des que naixem ens expliquen rondalles i llegendes que d’una manera subtil acaben conformant la nostra visió del món. James Finn Garner ja va reescriure un bon grapat de contes tradicionals passant-los pel sedàs del ‘políticament correcte’. És clar, l’escriptor americà es mofava de la correcció política i el to naïf de la mala literatura infantil. Però obria una porta reveladora: si les rondalles de tota la vida han estat contades i transformades una vegada i una altra, per què no les llegendes?
 
Cada any a mesura que s’acosta el 23 d’abril se’ns bombardeja amb la imatgeria rònega i casposa del cavaller sanguinari, la princesa figaflor i el drac ferotge. La llegenda parteix d’un autèntic tribú de Capadòcia martiritzat l’any 303, que amb el temps esdevé mitificat com a guerrer. La llegenda ens remet a l’organització política i les estructures socials d’èpoques posteriors al personatge, temps de cavallers guerrers i creuades. L’estudi de Stefano Maria Cingolani, autor del llibre "Sant Jordi, una llegenda mil·lenària", descriu des de la biografia real fora d’epicitats, a l’actual Sant Jordi mític.
 
Lluny del Giorgos real, la figura de Sant Jordi és la d’una tradició cavalleresca, fidel, monàrquica i sobretot d’una gran càrrega heteropatriarcal. No és hora de començar a explicar la llegenda d’una altra manera?
 
De propostes de reescriptura de la llegenda de Sant Jordi n’hi ha a cabassos. Ens poden inspirar algunes com la de la Montse Sales, o la Tanitalga. I projectes com el cas de Cardadeu, o la Santa Georgina de l’Institut Moisès Broggi. També hi ha cançons com les d’Ambauka o els Desconeguts que capgiren la tradició. Però us destaquem la perspectiva d’Ovella Xao i Roba Estesa, qüestionant el paper de les 'Princepeses' de conte:
 
 


 
 

Així mateix us proposem aquests ingredients per cuinar una diada alternativa:
 

  • Un quilo de princesa empoderada.
     
  • Dos-cents grams de drac vegetarià que practica la mediació.
     
  • Un grapat de cavaller que deconstrueix la seva masculinitat.
     
  • Un polsim de rosa com a senyal d’estima, més enllà del gènere i la persona.
     
  • Una cullerada sopera de llibre per celebrar la literatura i la cultura


     
     


Coneixeu una altra llegenda possible?

   


 


_______________________________________________________________________