Interacció

Les classes socials, històricament han dividit les societats en funció del seu estatus, ja fos per condició econòmica, cultural o d’origen. Factors que sempre han estat estretament relacionats. El rebuig a la diferència, al desconegut, és redundant a l'espècie humana, com es tradueix en l’expressió artística.

En el cas de la música, tots sabem que els diversos gèneres musicals van acompanyats d’idiosincràcies i comunions estètiques. També les sales i auditoris solen convertir-se en temples pels seguidors d’un gènere concret.

Per trencar amb aquestes idees, són moltes les iniciatives que proven d’enderrocar tòpics i descobrir que més enllà de l’envoltori, qualsevol música pot ser universal.

Si bé la música clàssica i l’òpera, tenen un cert estigma afegit davant el públic jove o amb pocs recursos, que per la seva trajectòria els fa viure de lluny els auditoris o teatres on ressona. Per sort, hi ha ganes d’obrir portes i finestres per tal de ventilar la possible olor a naftalina de temps passats i democratitzar el que fa uns anys podia ser considerat alta cultura, veritablement inaccessibles per la majoria. Així ho demostren la contemporaneïtat de les produccions d’Òpera de Butxaca o apostes per la diversitat i la participació de persones migrants com l’Orchestre de chambre de Paris.

Comptem també amb l’aglutinador dia de europeu de l’òpera. Iniciatives com l’òpera als parcs, de la mateixa Diputació de Barcelona. Enguany, l’òpera al comerç també obre les botigues d’eixos comercials barcelonins per convertint-los en un aparador de la lírica més jove de casa nostra.

Programes com Òpera amb texans ajuden a fer arribar pinzellades de la cultura operística a moltes cases del país. Però sens dubte, el que més fa arribar la música fora de la seva zona de confort, és la presència al carrer. Ja sigui amb l’OBC a la platja que celebra el dia de la música amb un macroconcert de l’OBC a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, com el Liceu a la fresca, que a través de la gran pantalla fa arribar l’òpera del Liceu a les places de pobles, que van de Tremp a Cadaqués passant per Lliçà d’Amunt.

De fet el Liceu demostra un cop més aquesta voluntat d’obertura amb la campanya d’aquesta temporada 18/19, que ha sigut guanyadora d’un lleó de bronze al Cannes Lions. “Més vius que mai” ha buscat una nova imatge perquè el gènere operístic s’apropi a tots els públics relacionant la tradició i la història del Liceu amb el dia a dia del barri del Raval.

Finalment, és qüestió que tothom faci un petit esforç per sortir dels seus espais de confort. Que com diu la campanya: “el que és desconegut no és estrany” Ja la heu vist?

Bon cap de setmana!

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris