equipaments culturals

Els públics de proximitat

El "Manual de desenvolupament d’audiències. Des de la proximitat." és una eina per ajudar a conèixer l’audiència dels equipaments escènics i musicals i fer-la créixer per arribar a més públics. 

Els continguts, son un element principal a tenir en compte, però en aquest manual hi trobem aspectes a tenir en compte com la comunitat, la comunicació, la retenció de públics i eines per a l’avaluació, per exemple. Tot plegat pot ajudar-nos a crear un pla de desenvolupament d’audiències.

Emmarcar els espais i els equipaments culturals de gestió municipal

Model de reglament de cessió d’ús dels espais i els equipaments culturals de gestió municipal.

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC), presenta una eina per facilitar la gestió d'espais i equipaments municipals que pot ser d'utilitat tant pel personal tècnic i de suport que gestiona directament l'activitat, els equipaments i els espais culturals com pels representants institucionals que han de garantir que se segueixen les normes i els principis jurídics adients. Estableix un marc d'actuació pels agents culturals i els usuaris, perquè proporciona la seguretat jurídica bàsica que els permetrà exercitar els drets culturals amb garanties d'imparcialitat.

Nous estudis sobre polítiques culturals a Vilassar de Dalt i Gelida

Vilassar de Dalt i Gelida ja disposen d’un nou instrument per a la millora de les seves polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha elaborat dos estudis -el Pla d’acció cultural de Vilassar de Dalt i el Pla d’equipaments culturals de Gelida- que s’emmarquen en la vocació d’assistència i cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als municipis i consells comarcals de la demarcació de Barcelona.

Ambdós estudis defineixen una estratègia que planteja un escenari ple d’incerteses provocades per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19. Fet que sens dubte ens ha portat una situació crítica, complexa i desconeguda, a la qual haurà de fer front la gestió municipal, però en estreta col·laboració i coordinació amb institucions, col·lectius, entitats i particulars. I sempre amb l’objectiu d’aconseguir mitjançant la planificació estratègica uns serveis públics de qualitat.

Sobre la gestió comunitària. Entrevista a Helena Ojeda.

Parlem amb Helena Ojeda, amb motiu del cursLes administracions culturals municipals i la gestió comunitària: Un estat de la qüestió, que va impartir el passat febrer, juntament amb Xavier Urbano i Judit Font al CERC. Helena Ojeda és pedagoga social, màster en Gestió i resolució de conflictes i mediació i coordinadora de l’Ateneu l’Harmonia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Abans de començar el curs vam conversar amb ella i aquest és el resultat.

El ‘Game Over’ és lluny

Cultural Sociology

Dins el món de les pantalles perdre una vida no és el mateix que al món real. Fins que no apareix la temuda frase ‘Game Over’, hi ha esperança. Això és el que va passar el passat mes de març al CCCB: se’ls va acabar una vida, però la partida no havia arribat ni molt menys a la seva fi i es reprendrà a partir del divendres 12 de juny. Després d’una inusual aturada, el centre reobrirà les seves portes amb l’exposició “GamePlay, Cultura del Videojoc”.

Si bé a Catalunya una exposició dedicada als videojocs ens pot haver semblat una novetat, per molt que l’equipament que l’acull sigui un centre dedicat a la cultura contemporània, anys enrere els videojocs ja havien arribat a les parets dels centres culturals i museístics en altres indrets. Ho posa de manifest l’article “Lost in Translation: Video Games Becoming Cultural Heritage?” publicat per Lina Eklund, Björn Sjöblom i Patrick Prax a la revista “Cultural Sociology”.

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'

Oficina de recerca i informació del Museu d’Art de Cleveland.

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

Qui, com i quan ens visita? | Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018

Antoni Laporte, Joaquina Bobes i Xavier Ulled | Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya

Distingir entre visitants i usos, entre visites escolars, familiars i altres, entre visites de pagament, gratuïtes o amb descompte... Tothom qui treballi en la gestió d’un museu, col·lecció, monument o centre d’interpretació sap que aquestes són tan sols algunes de les dades que cal recollir per conèixer la quantitat i tipologia de públics que rep diàriament el seu equipament.
 

Un any més, l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya recull i compara una gran quantitat de dades amb l’objectiu de “donar servei als museus i centres patrimonials, així com a les administracions i titulars, en la planificació, programació i avaluació de la seva relació amb els públics”. El Recompte de visitants dels equipaments patrimonials de Catalunya 2018 és el quart i últim informe que han publicat, seguint el mateix model de recompte elaborat el 2015 i utilitzat en els tres primers informes (els de 2015, 2016 i 2017)

Fer tangible allò intangible: mesurar l’impacte social dels ateneus

Departament de Cultura | Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya conjuntament amb BCF Consultors ha elaborat una eina molt valuosa pels ateneus de tot el territori català. La nova eina té com a finalitat principal mesurar les conseqüències de la interacció social de l’equipament i conèixer com contribueix l’entitat amb canvis positiu pel seu entorn, és a dir, s’ocupa de mesurar l’impactesocial dels ateneus. En aquest sentit trobareu a Interacció, una altra metodologia per a l’estudi dels impactes de la cultura, publicat pel CERC, que posa el focus en els esdeveniments culturals. En qualsevol cas, aquestes interaccions de caire social acostumen a ser intangibles, i la voluntat d’aquesta eina és poder tangibilitzar-los per poder mesurar-los. S’han exclòs altres impactes com l’econòmic o el cultural, centrant-se en l’àmbit social.

Transformar des del museu | Guia per avaluar el disseny de les activitats educatives patrimonials

L’energia no desapareix, es transforma. La transformació de les forces i l’activitat és constant. L’activitat educativa però, també fora de l’aula, serà més o menys incident depenent de com la formulem.

L’equipament patrimonial transformador és aquell que capacita el visitant per a l’acció transformadora del seu entorn, a través d’activitats educatives que incorporen, en el seu disseny, el diàleg permanent entre l’acció (fer), la reflexió (pensar), la conversa (comunicar) i l’emoció (sentir).

Gestionar la cultura

Jorge Eduardo Padula Perkins | Trea

La gestió és una necessitat de les societats que s’ha anat fent cada vegada més complexa i especialitzada. Existeix des que les societats han necessitat organitzar-se i administrar-se per tal d'esdevenir, justament, societats. Tot és susceptible de ser gestionat i precisament per aquest motiu, qualsevol activitat cultural no és aliena a la gestió.