espais d'arts escèniques

Estudi sobre el futur teatre municipal de Canet de Mar

En el marc de l'assistència i la cooperació tècnica que la Diputació de Barcelona presta als ajuntaments de la demarcació, l'Àrea de Cultura té com a objectiu donar suport tècnic i aportar visions territorials als municipis en la definició i l'aplicació de polítiques culturals.

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) és el servei encarregat de l’assessorament cultural als ajuntaments en el moment d’establir nous processos de dinamització i transformació cultural, socials i econòmics al territori.

Entre d’altres actuacions, s’elaboren estudis específics d’equipaments culturals que detecten les mancances i oportunitats per tal de poder establir propostes a curt, mitjà i llarg termini. L’objectiu és millorar-ne l’ús, la programació i la posició estratègica en el marc general dels equipaments i les actuacions del municipi.
 

Òpera de kebab

Les classes socials, històricament han dividit les societats en funció del seu estatus, ja fos per condició econòmica, cultural o d’origen. Factors que sempre han estat estretament relacionats. El rebuig a la diferència, al desconegut, és redundant a l'espècie humana, com es tradueix en l’expressió artística.

Espais en viu

Live DMA | Creative European Programm for the European Union

La música en viu, es fa veritablement viva quan és capaç d’arribar als circuits i espais més petits, ja siguin bars o cafeteries, ateneus o petites sales de concerts. D’aquesta manera els músics ho tindran més fàcil per donar-se a conèixer i arribar a nous públics.

Audience Explorations: Guidebook for hopefully seeking the audience

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Un model de gestió híbrid de museus i institucions culturals a Barcelona

Joaquim Rius Ulldemolins | Museum management and curatorship, vol. 31, Núm. 2, p. 178-192

Article que analitza els diferents graus d’hibridació dels principals museus i institucions culturals de la ciutat de Barcelona. Segons l’anàlisi, només una minoria poden classificar-se com a enterament públics o privats, la majoria combinen elements dels dos àmbits. L’article explica també les causes que han provocat l’emergència d’aquest model de gestió híbrida a Barcelona i la seva relació amb la política cultural adoptada per la ciutat en un context de major centralitat de les polítiques culturals locals.

Pla estratègic per a les arts escèniques a Mallorca

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Mapa d’Equipaments Culturals de Catalunya

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb la revisió del PECCat com a marc de fons, el Departament presenta les principals dades censals d’equipaments culturals disponibles del territori. Amb data 2014, el mapa d’equipaments culturals de Catalunya compta amb un total de 4.804 equipaments (públics i privats) censats en les categories: arxius, biblioteques, museus i col·leccions, espais escènics i musicals, centres culturals, espais d’arts visuals, cinemes i altres espais aptes per a un ús cultural.

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Dades del Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya de 2014

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Els bolos de música i arts escèniques a Catalunya han crescut el 2014 fins a un 39%, un canvi de tendència pronunciat respecte la davallada dels darrers anys. Segons l'informe, el nou Sistema Públic d'Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM) ha contribuït a aquesta millora, doncs 168 municipis s'han beneficiat d'algun dels mecanismes de suport establert en aquest nou model, dotat enguany amb 3 milions d'euros i que l'any que ve creixerà fins als 3,2 milions. La categorització del tipus d'equipaments, així com la distinció entre ajudes puntuals i convenis són algunes de les novetats del sistema, que vol garantir la presència equilibrada de l'activitat escènica i musical professional al territori.

Guía de supervivencia para profesionales de lo efímero

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

  1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
  2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
  3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
  4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas?