Interculturalisme: què és i com implementar-lo a les ciutats

Ricardo Zapata Barrero [2] (ed.) | Edward Elgar [3]

En els darrers anys l’interculturalisme s’ha anat posicionant com una de les formes per gestionar la diversitat en els contextos urbans, fet que ens permet parlar de «gir intercultural» a les ciutats europees i a noves àrees d’influència com Montreal, Mèxic i Tòquio, i deixar enrere la idea de multiculturalisme. Però, malgrat les polítiques i programes emergents, encara no es compta amb un marc teòric clar que legitimi aquestes aproximacions. «Interculturalism in cities» analitza aquest nou paradigma i proporciona als policy makers una base conceptual i un recull de projectes de recerca per implementar polítiques interculturals a les ciutats.

Amb aquest objectiu, el llibre presenta dues parts diferenciades que corresponen als dos marcs de recerca. La primera part se centra en la relació entre els conceptes d’interculturalitat i política intercultural. Ricard Zapata-Barrero, que va explorar les possibilitats de la cultura com a factor de cohesió social a «Interculturalidad y política cultura [4]l [4]», aporta un seguit d’hipòtesis i argumentacions per establir un debat que permeti anar més enllà de la retòrica intercultural, i altres col·laboradors plantegen el panorama a la Unió Europea, a més de comparatives entre ciutats com Barcelona i Montreal i la conceptualització de l’espai públic, a càrrec de l’expert Phil Wood [5].

La segona part d’«Interculturalism in cities [6]» aborda maneres d’implementar les polítiques interculturals fent ús de dades empíriques provinents d’estudis com l’European Quality of Life i també de l’Intercultural Cities Programme del Consell d’Europa, del qual Irena Guidikova, coordinadora del projecte, exposa dades corresponents a 20 ciutats pilot per fonamentar la seva rellevància en les polítiques d’integració, i Andrea Wagner explora les possibilitats del seu Índex [7]. Finalment, els dos darrers capítols se centren en dos aliats imprescindibles en qualsevol projecte intercultural urbà: els mitjans de comunicació i els sistemes educatius.

Totes aquestes aportacions es basen, així mateix, en tres premisses a tenir en compte a l’hora de fer polítiques culturals integradores: l’intercanvi i promoció de la interacció positiva, la igualtat i l’accés a la ciutadania, i els avantatges de la diversitat.

Podeu consultar aquest llibre [6] al Centre d’Informació i Documentació [8]

Inicieu sessió  [9]o registreu-vos [10]per a enviar comentaris