instrumentalització de la cultura

La importància de significar el temps lliure: “meaningful leisure time”

David Ekholm & Sofia Lindström Sol | International Journal of Cultural Policy
 

La infància i l’adolescència, dues etapes de la vida que determinen en gran mesura les nostres maneres de ser, els nostres principis, els nostres interessos i potser fins i tot la nostra professió. Sovint trobem a faltar ser petits i tenir menys obligacions i preocupacions, però el cert és que aquestes són dues de les etapes de la vida més vulnerables, en què depenem més dels que ens envolten i l’entorn en què vivim ens influencia sense que ens n’adonem. I tot això, s’accentua encara més en ambients suburbials i en zones urbanes grans i segregades, que generen exclusió i limiten les oportunitats de participació dels joves. Aquest és el tipus de públic en el qual es fixa aquest estudi: els nens i joves dels suburbis.

Cultura provocadora

La cultura no és només un reflex del món que ens envolta, sinó també una provocació, un desafiament a les nostres normes i ideals, i una plataforma per expressar, compartir i donar forma als nostres valors.
 

Així és com les ciutats membres del World Cities Culture Forum entenen la cultura, al temps que comparteixen el seu convenciment pel que fa al rol que pot jugar per lluitar contra l’emergència climàtica. La cultura pot ser provocadora del canvi climàtic. No té tota la responsabilitat, en efecte, però si que pot (i hauria) de desenvolupar un paper important al respecte. Per aquest motiu, el World Cities Culture Forum col·labora amb Julie’s Bicycle, una organització dedicada a l’acció cultural a favor del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental, i ha elaborat «Culture & Climate Change. 14 World Cities Tackling Climate Change Through Culture». Aquest informe comprèn les bones pràctiques de catorze ciutats membres del Fòrum i subratlla les iniciatives més creatives desenvolupades amb el propòsit de lluitar contra el canvi climàtic.

#Interacció15 i els manters

Si m’erro ja em corregireu, però afirmaria que la darrera edició d’Interacció ha tingut molt més impacte mediàtic que totes les anteriors. I en van 15! Però resulta que la presència en cartells anteriors de ministres, consellers, autoritats acadèmiques i professionals de primer nivell i alguna que altra “celebrity” no va cridar tant l’atenció com la presència de l’actual comissionada de cultura (o cultures) de l’ICUB. I és que just l’endemà de la presentació de Berta Sureda, el mitjà “comtal” per excel·lència ens va regalar tot una “segona” del seu director ridiculitzant una vegada més les posicions de BCN en Comú. Ves per on, tan parlar a Intearcció de la instrumentalització de les polítiques culturals i se’ns despengen a La Vanguàrdia amb una instrumentalització amb tota regla d’Interacció. I és que per rajar de la Colau, tant se val una de manters o de solsticis com una de debats sobre cultura...

Monogràfic Arxius de Ciències Socials sobre "Elefants Blancs". Call for Papers

Amb aquest missatge volem convidar-vos a participar o fer difusió de la crida a la contribució al monogràfic que porta el títol “Polítiques culturals, polítiques urbanes i elefants blancs: gènesi, conceptualització, conseqüències i resistències a la ciutat creativa”. Un monogràfic que es publicarà al número 33 de la revista Arxius de Ciències Socials, editada per la Universitat de València i que pretén aglutinar la recerca desenvolupada sobre els Elefants blancs, és a dir, aquells grans projectes i esdeveniments que han proliferat a nivell estatal i internacional com a eina de desenvolupament econòmic i urbà. Busquem articular un debat crític sobre l’anomenat paradigma de la ciutat creativa i els seus efectes, que ha motivat una instrumentalització creixent de la cultura i el coneixement, així com propostes per superar o bé plantejar un paradigma alternatiu des de contribucions plurals de les ciències socials en general (sociologia, ciència política, geografia, estudis urbans o estudis culturals).

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Museo en llamas

Ens despedim d'aquesta setmana amb la cançó «Museo en llamas» com a resum al debat al voltant de la instrumentalització dels museus obert a la xarxa a partir de l’article «Barcelona y los museos como marionetas» de Santos M. Mateos.

LA BANDA MUNICIPAL DEL POLO NORTE from jotha on Vimeo.

Els projectes culturals emblemàtics en les estratègies metropolitanes i de regeneració urbana

Belgeo, revue belge de géographie

A partir d’estudis de cas i exemples concrets situats a França, el Regne Unit i a Itàlia, els vuit articles que integren aquest número proposen una aproximació retrospectiva i comparativa dels efectes urbans, metropolitans i regionals de grans equipaments culturals insígnia desenvolupats durant les últimes dècades a Europa. Els articles destaquen la creixent instrumentalització de la cultura dins el marc de les actuals polítiques urbanes neoliberals on aquests projectes emblemàtics són algunes de les manifestacions simbòliques més habituals. Els autors i autores plantegen l’existència d’un possible ‘efecte Bilbao’ i debaten el paper que juguen aquests projectes al voltant de quatre grans eixos: la reconversió econòmica, la regeneració urbana, la llegibilitat i la governança de les ciutats.

Polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques

Abigail Gilmore | Centre for Labour and Social Studies

Article que reflexiona sobre el potencial de la cultura per millorar la qualitat de vida de la ciutadania i sobre la necessitat d’establir mecanismes de finançament públic per activar polítiques culturals inclusives, localitzades i democràtiques. L’autora examina la història recent de la política cultural al Regne Unit i fa referència a les reduccions pressupostàries en matèria de cultura dels últims anys en favor de les donacions i els patrocinis privats. Critica també unes polítiques culturals massa instrumentalitzades i que han incidit en assegurar uns retorns quantificables de les inversions. Segons Gilmore, aquestes polítiques han afectat de manera molt severa a les autoritats locals en totes les seves àrees de servei no obligatoris i on la cultura s’ha convertit en una prioritat menor.

Modelo Barcelona y política cultural: usos y abusos de la cultura por parte de un modelo emprendedor de desarrollo local

Joaquim Rius Ulldemolins, M. Victoria Sánchez-Belando | Revista EURE - Revista De Estudios Urbano Regionales. Vol 41, Núm. 122, 2015 

Resumen | El Modelo Barcelona de desarrollo local ha sido intensamente debatido. Desde su inicio en los años ochenta hasta la actualidad, diversos autores han analizado sus características como modelo, destacado sus éxitos y también sus puntos débiles.

No obstante, menos atención ha recibido la relación que existe entre el modelo de desarrollo local y el modelo de política cultural, a pesar de que Barcelona también es internacionalmente conocida por su dinamismo cultural. De manera habitual, este modelo de política cultural ha sido interpretado como un instrumento en la agenda de desarrollo local.

Las nuevas fábricas de la cultura: lugares de la creación y la producción cultural en España

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.