crisi

Precarietat laboral, tecnologies immersives, drets digitals o la crisi del sistema cultural entre les novetats bibliogràfiques


Novetats bibliogràfiques del Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC que inclou una tria de les novetats editorials aparegudes al mercat durant els darrers mesos i incorporades al catàleg del Centre.

Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

El sector cultural perd mil milions de facturació el 2020 per culpa del covid, un 25% respecte a l'any anterior


Les arts escèniques i la música en viu, els més perjudicats per la pandèmia amb un 70% de pèrdues
 

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb DEP Institut, han elaborat un informe tècnic que permet fer una primera estimació de l’impacte econòmic de la COVID-19 en el sector cultural català. L’informe fixa en un 24% les pèrdues d’ingressos del conjunt del sector cultural català durant el 2020, que ha passat de facturar 4.475 milions d’euros el 2019 a 3.387 milions d’euros el 2020.

Cap a una sortida sostenible de la crisi: més cultura i més ciència

Tot i que els impactes de pandèmia de la Covid-19 segueixen definint la greu situació per la qual passa la cultura, l’actualitat cultural es fa cada vegada més ressò de les receptes per sortir d’aquesta crisi. Ho hem anat veient a la Comunitat Virtual i, també, a les publicacions que hem anat compartint al canal d’Interacció a Facebook durant els darrers mesos. Avui, us en portem un resum perquè no se us escapi.

Els reptes de la recuperació i la cultura digital

Posem la mirada als reptes de futur als que ens enfronta la situació de crisi actual, a través dels articles publicats al Facebook d’Interacció, durant els mesos de gener i febrer. Es troben entre el balanç de l’any que vam deixar enrere i la vista a un futur que, si bé es mostra incert, es procura entomar amb resiliència i cert optimisme.

Quins son els principals reptes pel 2021 de les organitzacions i de les persones que treballen en el sector cultural? Trobeu respostes a “Retos” de David Márquez. Reptes que afecten i fan plantejar objectius i missions a molts museus, actualment. Com a l’entrevista del director de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya, Antoni Laporte, on s’expliquen les dades dels visitants del sector museístic del país, i en un breu article, l’organització europea NEMO presenta un nou informe que analitza com la pandèmia ha afectat els museus europeus.

Art i cultura després de la Covid-19, nous públics digitals i els museus del futur davant la crisi climàtica

El Facebook d’Interacció, durant el mes de desembre, va traçar un mapa pel 2021 amb articles que d’alguna manera conjuguen alguns dels temes que han donat de si l’any 2020.

Art i cultura després de la Covid-19. El primer dels articles que vam compartir al desembre, ens pregunta quin ha de ser el paper de la cultura en un estat i una societat post-neoliberals i si el que li cal és més finançament. I és que s’ha acabat la festa. Bé, no del tot, és el títol d’un article de Vicenç Batalla, que parteix del tancament de festivals i sales de concerts per abordar el que anomena amputació pressupostària de la cultura, una despesa per habitant per sota la mitjana europea i el finançament i ajudes insuficients pels sectors. Esdevé d’alguna manera, un relat de l'any en blanc dels concerts per ballar amb algunes experiències a França i arreu d’Europa. 

Cultura a l’altura. El xoc causat per la covid-19 i com sortir-se'n

Avui s’estrena l’obra i els nervis no t’han deixat dormir. Vas estar a punt de deixar-ho córrer fins i tot abans de començar, però finalment has aconseguit refer el trencaclosques que és la teva vida laboral des de que vas acabar els estudis sis anys enrere. Has deixat el bar i has trobat feina en una cafeteria que tanca a les vuit del vespre. Hauràs de córrer una mica però arribaràs a temps al teatre. Pel que fa a la feina dels caps de setmana, has fet un tracte amb la teva companya i ella farà les últimes visites guiades al museu. A ella les hores extra li aniran bé, així que tothom hi surt guanyant. Ho has pogut encaixar tot i et reafirmes en l’opinió que ha valgut la pena embrancar-se en aquesta aventura. Potser serà la porta que et permetrà dedicar-te exclusivament al que realment t’agrada. I guanyar-te la vida, és clar.

​L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història

La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
 

L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.

L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).

La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.

Emergència en el doble sentit

Revista PH | Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico

Ho hem llegit, ho hem escoltat i ho hem comprovat repetides vegades: la pandèmia de la COVID-19 només ha fet que accentuar la situació de vulnerabilitat en la qual ja es trobava. Davant d’aquesta situació, la Revista PH ha dedicat un número monogràfic al sorgiment d’altres models de gestió més enllà dels majoritaris que porta per títol «De lo público al bien común: emergencia de otros modelos de gestión del patrimonio cultural». Emergència en el doble sentit de la paraula: ja existeixen formes de gestió diverses i alternatives, al mateix temps que l’actual crisi accentua la importància que aquestes es consolidin i generalitzin.

L’impacte de la COVID-19 sobre les residències artístiques

Convocatòries i programes de residència anul·lats, viatges i estades impossibles de dur a terme. La pandèmia de la COVID-19 ha afectat, sens dubte, els sectors creatius i culturals d’arreu del món, i les residències artístiques, com és lògic, no en són una excepció. 

Les restriccions de viatges, els sotrac financer a les organitzacions artístiques i les mesures restrictives de salut pública, han amenaçat l’estat d’aquest important camp de cultiu artístic i creatiu. De fet, les residències artístiques tindran un paper importantíssim però complicat, un cop superada la pandèmia, en la recuperació dels intercanvis nacional i internacional.

Perill! La participació cultural en risc

Juan Arturo Rubio-Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins  | Revista Española de Sociología, Vol. 29, Num. 1, 2020, p. 33-48

El canvi de dècada ha arribat acompanyat d’una crisi sanitària inesperada, la qual de retruc està comportant una crisi social i econòmica. Els efectes que està tenint en l’àmbit de la cultura, així com en molts d’altres, ja són palpables a hores d’ara, per bé que caldrà esperar anys per poder desenvolupar estudis amb prou perspectiva. A la gravetat de la situació actual cal sumar-hi el fet que molts dels sectors professionals més afectats per la pandèmia encara no s’havien recuperat de la crisi del 2008. Aleshores, en el cas concret de la cultura i especialment als països del sud d’Europa, es va experimentar una gran caiguda de la participació.

Aquest és el tema central d’estudi a 'Las políticas culturales en el sur de Europa tras la crisis global: su impacto en la participación cultural', de Rubio-Arostegui i Rius-Ulldemolins. El document arriba en un context marcat per una nova crisi, i això ens permet llegir-lo des d’una altre punt de vista, amb un ull posat als impactes que podria tenir l’actual situació en el sector cultural a llarg termini.