Apunts

#Compartim. Setmana 44-45


  
Aquesta quinzena, el debat cultural europeu i local s’entrellaça al voltant d’un mateix fil: com repensem les polítiques culturals perquè siguin més justes, sostenibles i properes. Les lectures seleccionades mostren una cultura en transició —entre la desigualtat i la innovació, entre la institucionalització i la creativitat ciutadana, entre la precarietat i la recerca d’un treball digne.

Aquesta edició incorpora una novetat: la secció “Pistes per als municipis”, que acompanya cada article amb reflexions específiques per als equips de cultura locals. Vol obrir ponts entre els grans debats internacionals i les realitats municipals, i oferir idees i aprenentatges que ajudin a llegir els moviments de fons de la cultura contemporània des del territori.

Les lectures d’aquesta quinzena parlen de la recuperació cultural desigual a Europa, la festa com a espai polític i creatiu, l’autogestió ciutadana, la creació digital, la visualització de dades com a eina narrativa, la intersecció entre art i educació, el pagament just i la sostenibilitat en l’art públic. En conjunt, apunten a una mateixa direcció: repensar la cultura des de prop, amb les persones al centre.

Quan la cultura demana dret propi



Un nou informe del Consell de la Cultura de Barcelona analitza com el marc legal tracta —o ignora— les especificitats de la cultura. El resultat obre un debat necessari: fer del dret un aliat del valor públic de la cultura.
  
  

En els darrers anys, ha crescut la consciència que la cultura no pot ser tractada com una activitat qualsevol dins del marc normatiu general. No només perquè genera béns simbòlics, sinó perquè articula drets, identitats i formes d’organització singulars. Aquesta és la tesi de fons que recorre l’informe "Tractament normatiu de les especificitats de la cultura: diagnosi i propostes (2025), elaborat per Trànsit Projectes a iniciativa del Consell de la Cultura de Barcelona i de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

#Compartim. Setmana 40-41


  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Quan les dades només mostren el que ens agrada: reflexions per a la cultura municipal


  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

Quan innovar des del territori deixa de ser una consigna i esdevé una pràctica. El Fons d’Innovació Territorial francès, tres anys després


 

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

Quan parlar de perifèria amaga les noves centralitats


  

L’Hospitalet i el repte d’explicar la metròpoli contemporània
  

Hi ha paraules que semblen dir molt i acaben explicant poc. Ahir em va cridar l’atenció el títol d’una taula rodona dins de Nodes BCN“Cultura en espacios industriales: periferias creativas”. Em va sorprendre perquè la formulació obre un debat interessant sobre com fem servir els conceptes quan parlem de polítiques culturals urbanes. Perifèries creatives? La pregunta és inevitable: perifèria respecte a què? Barcelona? Catalunya? Europa? El cas concret de L’Hospitalet fa que la noció de perifèria grinyoli. És la segona ciutat més poblada de Catalunya, connectada físicament i funcionalment amb Barcelona, un nus estratègic d’activitat econòmica i amb una densitat cultural i comunitària que desmenteix qualsevol lectura de marginalitat. Difícil veure-hi perifèria si parlem en termes reals.
  
  

L’Hospitalet: centralitat cultural més enllà de l’etiqueta de perifèria.
  
  

Convocatòria de la 4a edició del Projecte Arrelament


  
  

La Fundació Transparència i Bon Govern (FTBG), vinculada a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), ha obert la quarta edició del projecte Arrelament, adreçat a municipis i agrupacions de municipis rurals, segons l’Estatut de Municipis Rurals aprovat el 16 de juliol de 2025, amb la voluntat de donar suport a iniciatives de bon govern que afavoreixin l’arrelament de la població al territori i contribueixin al desenvolupament d’aquestes zones.
  

La cultura rural rep un impuls: oberta la convocatòria CLT544


  
  

El Departament de Cultura, a través de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), ha aprovat la nova línia de subvencions CLT544, adreçada a donar suport a projectes i activitats culturals en municipis de fins a 5.000 habitants.
  

El termini de presentació de sol·licituds serà del 5 al 23 de setembre de 2025 a les 14.00 h i la tramitació es farà exclusivament en línia amb certificat digital.

#Compartim Setmana 26

       
  

Setmana 26 i la calor ja és aquí. Però el debat cultural no fa vacances: des de l’efectivitat real de les polítiques culturals fins al miratge tecnològic de Barcelona, passant per la sobirania digital europea i el valor de l’educació artística. També apareixen veus que reivindiquen el dret a avorrir-se, que denuncien la precarietat del sector audiovisual i que alerten de les barreres climàtiques per a l’accés cultural de les persones amb discapacitat. Seguim observant tensions globals i realitats locals per repensar l’acció cultural des dels municipis.
  
  

 Polítiques culturals: on són efectives?

¿Medicina u homeopatía? 

Pau Rausell, 28 de juny de 2025  

Un estudi d’Econcult analitza dades de 209 regions europees i conclou que sense densitat urbana, alt nivell educatiu i orientació a serveis, les polítiques culturals tenen poc impacte en l’ocupació cultural.

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.