Interacció

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.Tot i això, segons Cadenes, aquesta justificació esdevé una “excusa de mal pagador” quan l’obra menysprea la llengua catalana, relegant-la a pinzellades estètiques o com a simple decorat. Aquesta actitud reforça una situació de diglòssia: el català com a llengua menoritzada, útil només en situacions “informals” o “locals”, mentre que el castellà es tracta com a llengua normativa i predominant. L’autora conclou que ja no és acceptable seguir repetint la mateixa argumentació, i que els creadors han de ser conscients de la seva responsabilitat lingüística.

“Que deixin de repetir les suades excuses de mal pagador. Que no facin de la seva diglòssia un argument.” 

Llegiu l’article complet: vilaweb

                     
  

La cultura omple sales a Catalunya

Catalunya és la comunitat autònoma amb una assistència més alta a museus, teatre i cinema

ACN, 8 d'octubre de 2025

Segons l’Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya 2024-2025, Catalunya és la comunitat autònoma amb nivells més alts d’assistència a museus, teatre, cinema i arts escèniques respecte la mitjana estatal. El 34,9 % dels catalans ha anat al teatre almenys una vegada en els últims 12 mesos —uns deu punts per sobre de la mitjana espanyola. Un 48,8 % ha visitat museus i un 56,3 % ha anat al cinema en el mateix període, també huit punts per sobre de la mitjana.En termes de lectura, el 72,7 % ha llegit almenys un llibre en l’últim any, vuit punts per sobre del conjunt d’Espanya; i en els últims tres mesos, sis de cada deu persones han mantingut aquest hàbit. Els motius principals per no assistir més a activitats culturals són la manca de temps, la percepció que el preu és alt, i la falta d’interès.

“El motiu principal que addueixen els qui no visiten museus és la falta de temps (29,4%), seguit de la manca d’interès (19,6%) i la percepció que les entrades són cares (17,7%).”

Llegiu l’article complet: cultura21

                     
  

Cultura i bon viure: més enllà del desenvolupament sostenible

Sobre cultura, desarrollo sostenible y otros modos de vivir.

Jaume Colomer Vallicrosa, 7 d'octubre de 2025

Jaume Colomer qüestiona l’ús acrític del concepte de “desenvolupament sostenible”, que considera un oxímoron fals, ja que el creixement econòmic perpetu és incompatible amb la sostenibilitat dels recursos naturals. A partir del debat obert a Mondiacult 2025, analitza altres maneres de satisfer les necessitats humanes —com el Buen Vivir andí o la “bona vida” del sociòleg Harmut Rosa—, que proposen models basats en l’harmonia amb la natura, la comunitat i la ressonància entre les persones i el món. L’autor defensa que la cultura pot ser clau per repensar aquests models, no només com a quart pilar del desenvolupament, sinó com a espai de reflexió compartida i experiència vital significativa. Més que contribuir al “desenvolupament sostenible”, la cultura pot ajudar a definir què vol dir, avui, viure bé.

“Más que reflexionar y debatir sobre el valor potencial de la cultura al desarrollo sostenible, tal vez habría que tratar de la contribución de la cultura a la definición y construcción de un modelo de vida buena o de buen vivir.”

Llegiu l’article complet: LinkedIn 

                     
  

El pes silenciós de les fundacions en el mecenatge català

Radiografia del mecenatge a Catalunya: el poder silenciós de les fundacions

Elena Busquets, 6 d'octubre de 2025

A Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives. Entre 2016-2022 han generat un valor afegit brut de 4.200 milions d’euros (1,7 % del VAB), creat més de 100.000 llocs de treball directes (2,8 % de l’ocupació) i prestat 42,3 milions de serveis (5,5 serveis per habitant). L’àmbit de la cultura representa el 49 % de les actuacions, l’acció social el 39 %, l’educació el 8 % i la recerca científica el 4 %. El mecenes català no sol fer pública la seva contribució, “per evitar l’exposició” o acusacions de greenwashing. El perfil habitual és el d’una dona de 55 anys, amb educació superior, aportant quantitats petites. El sector reclama una llei catalana del mecenatge , aprofitant que Catalunya té marge en l’IRPF, per formalitzar incentius ja impulsats amb el Reial decret llei 6/2023.

“Catalunya mereix una llei del mecenatge; altres comunitats autònomes ja en tenen.”

Llegiu l’article complet: thenewbarcelonapost

                       
  

Quan la visibilitat mata el discurs

Dashboard Culture vs. Camouflage Culture

Matt Klein i Remi Carlioz, 6 d'octubre de 2025

L’article contrasta dues formes culturals: la Dashboard Culture, que exigeix visibilitat, mesurabilitat i espectacle a qualsevol cost, i la Camouflage Culture, que opera en l’ombra, resistent al rastre algorítmic i al consum fíltrics. La Dashboard domina perquè determina què existeix culturalment: si no s’ajusta als mètrics, no compta. Però aquesta cultura hipervisible perd matisos, crítica i profunditat. La Camouflage defensa distància, cripticitat i resistència cultural en contextos de vigilància massiva. Però tampoc pot tenir massa poca presència o es torna invisible. L’autoria proposa revaloritzar la crítica pública i recuperar espais censurats, vivències no enregistrades i comunicacions imprevisibles com estratègies per reequilibrar la cultura.

“If you are not loud, you do not exist culturally, politically, or socially.”

Llegiu l’article complet: kleinkleinklein

                     
  

Intervenir l’art abans que el negoci domini

“És crucial que l’art intervingui en les noves tecnologies abans que el negoci se n’apoderi” 

Antònia Folguera i Mónica Bello, 6 d'octubre de 2025

En la conversa “Revers” d’HacTe, Antònia Folguera i Mónica Bello debaten el rol transformador de l’art en la cultura digital. Analitzen les tensions entre creativitat i lògiques de mercat: la hiperpersonalització, l’atomització informativa, la curadoria algorítmica i la rapidesa de les microtendències. Subratllen la necessitat de situar l’art com a agent de resistència front a l’estandardització imposada per plataformes i models comercials dominants. Bello destaca que les noves formes narrativas i l’ús dels videojocs qüestionen les categories tradicionals de temps, espai i identitat digital. Folguera defensa que cal apropiar tecnologies emergents des de l’art perquè no quedin delegades al control del negoci.

“És crucial que hi intervingui l’art abans que el negoci se n’apoderi.”

Llegiu l’article complet: HacTe

                     
  

L’obra que no es va fer per culpa del planeta

Una obra d’art cancel·lada per al bé del planeta

Maria Palau, 4 d'octubre de 2025

L’artista Josep Piñol ha decidit cancel·lar un projecte d’obra monumental que pretenia construir una planta de captura directa de carboni (DAC), malgrat haver-lo finançat parcialment. En lloc de dur-lo a terme, va presentar la “no-obra” mitjançant una performance al Museu Tàpies, signant davant de notari la renúncia a executar-lo. Piñol explica que la instal·lació —que hauria generat 57.765 t CO₂ equivalent i actuat com a eina d’“ecoblanqueig”— hauria estat usada com a reclam empresarial per compensar emissions mediambientals. La renúncia inclou que aquests “crèdits de carboni” no es puguin operar ni vendre. L’obra, tot i ser dissenyada per a Belém (Brasil), seu de la COP30, es desfà com a crítica al postcapitalisme climàtic i a la idea que “tot s’ha de construir”.

“L’obra cancel·lada de Piñol es presenta com una metàfora de la paradoxa contemporània: una no materialització en què la inacció es converteix en solució, la renúncia en estratègia i el buit en compromís.”

Llegiu l’article complet: El Punt Avui

                     
  

Quan la innovació rural passa pel comú

Rural Hackers Reimagine Intellectual Property as Creative Community Goods

Intellectual Property Institute Luxembourg, 3 d'octubre de 2025

A Galícia, el col·lectiu Rural Hackers replanteja la propietat intel·lectual com un bé comunitari i obert. Liderats per Ignacio Márquez, parteixen de la idea que la innovació autèntica ha de néixer del territori i no imposar-se des de fora. Inspirats en models de codi obert i llicències Creative Commons, converteixen la propietat intel·lectual en una eina de reconeixement, col·laboració i regeneració. El projecte vincula art, natura i comunitat, mostrant que la cultura pot ser un motor de transformació rural i un espai compartit de creativitat i esperança.

“Openness isn’t a risk; it's the way forward.”

Llegiu l’article complet: creativesunite

                     
  

Ciutat-espectacle: quan casa teva esdevé escenari turístic

Bienvenidos a la ciudad espectáculo: cuando el sitio en el que vives se transforma para el turista

Albert Nogueras Tarrero, 3 d'octubre de 2025

L’article examina com les ciutats passen a ser objectes de consum, dissenyades per l’atractiu visual i el turisme més que per la vida comunitària. L'autor referencia els llibres Ciudad Clickbait i Ciudad Copyright per explicar dues lògiques que operen avui: una, la transformació urbana en un contingut audiovisual pensat per generar “clics”; l’altra, la imposició d’un dret d’autor sobre l’espai urbà que exilia els habitants locals. Ciutats com Vigo són citades com a casos paradigmàtics: es converteixen en escenaris nadalencs que prioritzen l’impacte mediàtic sobre la qualitat de vida. L’article alerta que aquesta mercantilització simbòlica i digital condiciona la governança local, imposa estandardització i mina la sobirania urbana. La ciutat esdevé més patrimoni dels que la exploten que de qui la viu. 

“La ciudad es de quienes la habitan, no de quienes la explotan o la privatizan bajo el disfraz del éxito y de las tendencias.”

Llegiu l’article complet: eldiario.es

                     
  

Quan la participació teatral es converteix en obligació

L’injonction à produire de la participation dans les créations théâtrales et ses dérives

Séverine Ruset, 2 d'octubre de 2025

L’article analitza l’evolució de la participació no professional en creacions teatrals públiques, i les tensions que s’hi generen quan aquesta participació deixa de ser una opció i esdevé una exigència per part d’institucions i polítiques culturals. Aquestes pràctiques, que inclouen des d’integrar públics locals o no professionals fins a produccions mixtes, es promouen com a mitjà per reforçar el teixit social i evitar l’entre-si, especialment després de la pandèmia. Però l’autor·a assenyala que apareixen riscos: manca de compensació econòmica clara, condicions de treball precàries, valor artístic qüestionat, desequilibris entre institucions, artistes i participants, i una possible instrumentalització de la participació que pot perjudicar tant la qualitat de la creació com la dignitat de qui participa.

"Quand des personnes fragilisées sont impliquées, les professionnels de la scène peuvent être exposés à des situations de détresse matérielle et morale d’autant plus éprouvantes psychologiquement qu’ils n’ont pas été formés à les affronter." 

Llegiu l’article complet: observatoire-culture

                     
  

La museografia de l’emoció: passar de veure a viure l’exposició

Museografía de la emoción. El museo ya no se visita: se vive

Sonia G. Franco, 1 d'octubre de 2025

L’article descriu el concepte de museografia de l’emoció, impulsat per Grup Transversal, que sitüa el visitant en el centre d’una experiència museogràfica immersiva. En lloc de presentar objectes en vitrines i textos informatius, es construeix un relat viscut que combina narrativa, recursos sensorials i tecnologies com realitat virtual, hologrames i interactius. Es parla de storyliving en lloc de storytelling: que el públic senti, connecti emocionalment i recordi. Dos exemples: l’Espai Moja a Catalunya, i el Museu del Ferrocarril de Mallorca, on la museografia permet entendre el context històric, social i humà a través de vivències i interaccions. Es diu que la tecnologia ha de ser invisible si funciona bé; l’espai físic i el relat han d’estar lligats de forma coherent. L’objectiu és crear emocions que perdurin, no només informació.

“La verdadera inmersividad no es aquella en la que tú ves la tecnología. Cuando la tecnología está bien integrada, desaparece: se percibe el efecto, pero no el mecanismo.”

Llegiu l’article complet: Jot Down Cultural Magazine

                     
  

El món cultural davant l’extrema dreta: dilemes, riscos i alternatives

Extrême droite et culture, un pacte faustien inenvisageable ?

Haute Fidélité, setembre de 2025

L’article aborda el dilema de si el sector cultural hauria de dialogar amb representants de l’extrema dreta, en un context de fragilitat política i econòmica. Tot i que el consens majoritari rebutja qualsevol col·laboració, l’autora analitza les seves implicacions pràctiques i constata que la ingerència política en cultura no és exclusiva d’aquest espectre. S’hi exposa com l’extrema dreta utilitza la cultura per reforçar discursos identitaris i com altres sectors polítics han assimilat part del seu relat. El text conclou que el repte del sector cultural és reconstruir un discurs inclusiu, connectat amb la ciutadania i fonamentat en els drets culturals, per evitar quedar atrapat en un “pacte faustià”.

"Prendre acte du fait que la culture, telle que nous la mettons en œuvre, ne parle pas à tous·tes et que nous avons une responsabilité."

Llegiu l’article complet: haute-fidelite

                     
  

Clubs de lectura impulsen la Generació Z catalana

Compartir la literatura: els clubs de lectura revolucionen la generació Z

Gerard Mira, 27 de setembre de 2025

Un estudi recents indica que la majoria de joves espanyols (7 de cada 10) llegeixen en el seu temps lliure. A Catalunya, el 75 % dels joves de 18 a 34 anys llegeix almenys una vegada per setmana. Els clubs de lectura són clau en aquest canvi. Hi ha més de 3.000 clubs a Catalunya, amb presència creixent de joves. Alguns clubs inclouen experiències immobles de cap de setmana o visites als llocs relacionats amb les obres literàries, i hi participen autors. Gèneres com el fantàstic, la romàntica, la novel·la gràfica, el còmic, el manga i el thriller tenen força entre els adolescents i joves. Les barreres econòmiques —inscripcions, cost del llibre— encara limiten l’accés. Grups i entitats proposen portar clubs a les escoles, fer-los gratuïts o reduir-ne el cost i adaptar-los a formats digitals o híbrids.

"El preu és un “fre estructural” per a l’accés a la cultura.” 

Llegiu l’article complet: elmon

   

  

Aquestes setmanes també hem llegit (i ens ha semblat molt interessant)

                   
  

  
El MNAC va retirar, “per evitar riscos”, sis obres de l’exposició ‘Fabular paisatges’ / Maria Palau (9 d'octubre de 2025)

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va retirar sis obres de l’exposició Fabular paisatges el 20 d’agost —cinc dibuixos de Feliu Elias i un àlbum de Modest Urgell— “per evitar riscos”, segons fonts internes.Van ser reemplaçades per facsímils produïts a partir d’arxius digitals. Aquesta decisió va ser discreta:les condicions ambientals (temperatura per sobre dels límits i humitat elevada, amb moments per sobre del 70 %) ja havien generat inquietud entre conservadors i institucions cedeents.Alguns museus van supervisar les condicions amb tècnics propis, mentre el MNAC afirmava que no s’havien retirat obres.Finalment, el MNAC reconeix que sí que va fer-ho i que la decisió es va prendre amb l’objectiu de protegir les peces. El Punt Avui
  

El mecenatge neix del cor i transforma la societat / Ainara Valadez Medina (7 d'octubre de 2025)

Una persona, institució o empresa —a qualsevol escala— pot ser mecenes mitjançant donacions, temps, recursos materials o voluntariat, per generar un impacte positiu en cultura, recerca o acció social, sense esperar un benefici directe. La cultura necessita suport econòmic i estimació des de la base, incloent-hi escola i família, perquè les contribucions petites—ciutadanes o empresarials—creïn un efecte en cadena que arribi a tota la societat. S’advoca per una llei catalana de mecenatge que millori incentius fiscals i pedagogia, inspirada en la francesa “Llei Aillagon”, per desestigmatitzar i visibilitzar el rol de mecenes. thenewbarcelonapost
  

Albert Velasco: “El president Illa anava dient en privat que no podíem fer enfadar els aragonesos amb Sixena” / Josep Nualart Casulleras (4 d'octubre de 2025)

La dimissió d’Albert Velasco com a membre del plenari del Museu de Lleida es deu a la «posició indigna i reprovable» de la Generalitat respecte al trasllat de les pintures murals del monestir de Sixena conservades al MNAC. Velasco acusa alts càrrecs, fins al president Illa, de maniobrar amb motivacions polítiques per no molestar l’Aragó, tot posant la propietat per davant de la conservació tècnica.Experts, com Simona Sajeva i l’ICCROM, alerten que el trasllat podria causar danys irreversibles a les obres a causa dels canvis d’humitat, temperatura i estructurals. vilaweb
  

La música es más que palabras / Oriol Pérez Treviño (4 d'octubre de 2025)

L’autor descriu un concert de música de cambra a Vic amb obres de Schumann i Liszt i recorda una anècdota de Schumann que revela la convicció que la música pot expressar allò que les paraules no poden. Explica que certs moments artístics permeten accedir a dimensions de totalitat i misteri que escapen al llenguatge. Critica la domestica del art per interessos externs i recorda que, malgrat ser fonamental per transformar la percepció, avui molta gent veu l’art com a simple entreteniment o relaxació. Reivindica que la música (i l’art) té el poder de commoure i fer pensar. nosolocine
  

Culture Action Europe demana la reversió de les retallades proposades de 27 milions d'euros del pressupost d'Europa Creativa per al 2026 (3 d'octubre de 2025)

Culture Action Europe i 30 xarxes culturals europees insten el Consell i ministres de Cultura i Finances a anul·lar les retallades proposades de 27,56 milions d’euros en compromisos i 9,86 milions en pagaments per al programa Creative Europe de 2026. El programa representa només el 0,2 % del pressupost total de la UE, però ha tingut un impacte estratègic notable. Els signataris argumenten que retallar finançament cultural debilita la sostenibilitat del sector i demanen una inversió addicional perquè Creative Europe pugui complir els seus objectius. Culture Action Europe
  

Butlletí de novetats de la Biblioteca central. Núm. especial: Cultura i ruralitat (octubre de 2025)

Un nou número especial en el qual han col·laborat Berta Ollé  i Anna Villarroya. Aquest número té com a objectiu recollir, d'una manera no exhaustiva, referències sobre la cultura en el món rural. Dins de cada apartat, els documents estan ordenats alfabèticament pel títol i s'ha incorporat una anàlisi breu del contingut de cadascun d’ells. gencat
  

Sònia Hernández: "La llei de drets culturals blinda que no hi haurà menys del 2% per a cultura" / Ramón Vendrell (29 de setembre del 2025)

Sònia Hernández defensa que la futura Llei de Drets Culturals situarà el ciutadà al centre de les polítiques culturals i blindarà que la cultura rebi “no menys del 2 % del pressupost no financer i no finalista” de la Generalitat. Inclou mesures per garantir l’accés equitatiu a la cultura —a través de l’educació formal i no formal— i per protegir la identitat cultural davant discursos essencialistes. També destaca la necessitat de regular la intel·ligència artificial per defensar drets creatives. elperiodico
  

Temps, cultura i l’ofici d’historiar / Mireia Vehí Cantenys(29 de setembre de 2025)

L’article parteix de Walter Benjamin per reflexionar sobre el temps, la història i la cultura com a espais d’insubordinació davant l’ordre del progrés. Critica el temps lineal i civilitzador que legitima el poder, la cultura del consum i la falsa desobediència neoliberal. A través de la metàfora del despertador i el metrònom, defensa una cultura que trenqui el ritme dominant i obri possibilitats d’alliberament col·lectiu. La cultura revolucionària, com la història benjaminiana, és aquella que desafia el relat dels vencedors i imagina mons nous. Nativa
  

Més cultura contra la barbàrie / Laura Arau (29 de setembre del 2025)

CulturaCoop, la sectorial cultural de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, fa una crida al compromís del sector cultural davant el genocidi a Gaza, coincidint amb la celebració de Mondiacult a Barcelona. L’article denuncia la destrucció d’espais i vides culturals a Gaza i reclama una cultura no neutral, capaç d’alçar la veu contra la guerra i el negoci. Reivindica accions concretes d’artistes i col·lectius, i defensa la cultura com a espai de memòria, resistència i esperança davant la barbàrie. directa
  

Gaza ja no existeix / Xavier Montanyà (28 de setembre del 2025)

Jean-Pierre Filiu descriu com Gaza ha deixat de ser el territori que coneixia: ruïnes, milers de desplaçats en tendes, mancança greu d’aigua, electricitat, medicaments i menjar. A la “zona humanitària” d’Al-Mawasi, menys de 9 km² amb més d’un milió de persones refugiades, sobreviuen en condicions inhumanes. Hospitals devastats, sistemes sanitaris destruïts, malalties i contaminació. Molts nens sense accés a l’educació i víctimes que moren o no poden ser enterrades dignament. Filiu denuncia crims de guerra i l’ús del poder per esborrar no només la població sinó la memòria viva d’un poble. vilaweb
  

La médiation est-elle nécessaire? / Mathieu Menghini  (26 de setembre del 2025)

L’autor recorda que la mediació neix de la intenció de colomar llacunes entre l’art i públics considerats «allunyats», combatent sentiments d’inferioritat i facilitant l’accés a experiències culturals.  Però es qüestiona si ja no seria hora de plantejar una «démocratisation radicale»: una cultura que no depengui tant de la mediació, sinó que es transformi socialment perquè todos tinguin temps, espai i condicions per aproximar-se a l’art per si mateixos. En resum, l’article defensa la mediació com una ajuda valuosa, però insisteix que no pot substituir la necessitat d’una societat culturalment igualitària i amb més autonomia per part del públic. Le Courrier

  
  

Aquesta quinzena confirma que la cultura europea i local es troba en un punt de tensió: entre la voluntat de garantir drets culturals i la dependència de marcs econòmics que sovint en limiten l’abast; entre la necessitat d’obrir espais de diàleg i la pressió per simplificar el conflicte; entre el compromís i la fatiga. Per als municipis, aquests debats no són abstractes: travessen les polítiques culturals quotidianes, la gestió dels equipaments, les decisions de programació i els marcs de col·laboració amb la ciutadania. D’aquí la importància de llegir aquestes reflexions no com a debats llunyans, sinó com a brúixoles per continuar pensant què vol dir fer cultura amb sentit públic avui.

     
 _____________________________________________________________________________________________________