Apunts

La revolució tecnològica serà humanista o no serà

Alessandro Baricco | Anagrama  Fernando R. Contreras | Minerva

Encetem nova dècada preguntant-nos si les innovacions tecnològiques ens faran la vida més fàcil o si, per contra, ens faran viure subjectes al seu sistema. Diuen que els anys vint del segle XXI estaran marcats fortament pels avenços digitals, fet que ens fa preguntar: quin paper hi pot tenir la cultura?

Seducció digital a les sales. 'Art Museum Digital Impact'


Cleveland in Museum of Art (CMA)
  

Molts equipaments museístics i culturals es troben immersos des de fa temps en una cursa constant per seguir sent rellevants en un món dominat per les novetats digitals i la creixent demanda de les audiències de viure experiències que, per anar bé, han de ser cada vegada més sorprenents i superar-se l’una rere l’altra.

El salt cap a la innovació als museus: millor si el fem plegats


Els museus poden ser palanques pel desenvolupament local i socioeconòmic, i la innovació és crucial per assolir aquest propòsit. Així ho consideren Chuan Li i Sendy Ghirardi, autors de l’article 'The role of collaboration in innovation at cultural and creative organisations. The case of the museum',

Les claus de la futurabilitat: possibilitat, potència i poder

Franco 'Bifo' Berardi | Caja Negra
 
Quantes vegades ens hem imaginat el futur? O, més ben dit... quantes vegades l’hem vist? Ja a finals del segle XIX els lectors de Jules Verne es van apropar de la mà de les seves novel·les a hipotètics futurs que en alguns àmbits no s’allunyàven gaire del que realment ha acabat succeint. Més tard va ser George Orwell qui ens va transportar a un futur distòpic on tot era sabut i vigilat pel Gran Germà. De les novel·les a les pel·lícules, i de les pel·lícules, a les sèries de televisió, on les actuals i premiades Black Mirror o The Handmaid’s Tale són tendència entre joves i grans.
 

Digitalització del coneixement i cultura digital

Juan Arturo Rubio Arostegui i Joaquim Rius-Ulldemolins ( Coord)  | Arbor Vol. 195, Núm. 791 (2019)

Les xarxes socials han esdevingut un món paral·lel a la nostra realitat física per on circulen grans cabals d’informació en format digital. Aquesta informació ens arriba vestida de diferents maneres, amb el muntatge d’un vídeo, amb les línies d’un text, el dinamisme d’un gif o la síntesi d’una infografía. El procés de transformació del físic-analògic al digital està transformant el món i la manera d’accedir a la cultura i al coneixement, per tant, també ho fa en les formes de crear, mediar i participar de la cultura. Aquest número monogràfic de la revista Arbor, «La transición a lo digital de la cultura y el conocimiento: sus efectos en la creación, la intermediación y la participación cultural», aprofundeix en la digitalització del coneixement i tot allò que suposa per a la gestió cultural i les indústries creatives.

L'art d'explicar-se a la xarxa


Si treballeu en un museu o en altres equipaments culturals, de ben segur que d’històries fascinants no us en falten, ja sigui per la col·lecció, l’equip o fins i tot el propi edifici. La tecnologia amb la que comptem actualment ens permet compartir aquestes històries arreu del món en un sol clic. Però per fàcil que sembli gràcies a comptar amb les eines, planificar i produir uns continguts que resultin coherents i amb uns objectius clars és un dels veritables reptes de la comunicació dels museus i de qualsevol institució cultural.

La cultura digital que revoluciona l'autoria


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Internet és actualment la major plataforma de propagació d'art i cultura, una tendència que és imparable, ja que va en paral·lel al desenvolupament de la vida i la societat digital. El sorgiment d'Internet i les noves TIC han revolucionat els mecanismes per a la producció i difusió de béns culturals, interrompent en els estàndards tradicionals d'autoria. Sobretot, és gràcies a Internet que la cultura s'ha democratitzat fent-se accessible a tot tipus de públics, trencant amb processos que abans solien ser molt més restringits. Malgrat els seus avantatges però, aquests mitjans també comporten riscos, especialment per als autors i creadors, artistes i intel·lectuals, científics o inventors que intenten protegir l'autoria de les seves obres i evitar la pirateria o el plagi del que tant de temps i esforç els ha costat crear.

Pet Shop Voice: animalades musicals

Hi havia una vegada una banda d’animals. Eren un quartet i venien de Bremen. El seu primer hit, “Fuera los bellakos” els va catapultar a la fama. Els crítics musicals no se’n sabien avenir: la mescla eclèctica de quiquiriquics, brams, miols i lladrucs amb bases electròniques de ritmes caribenys era, certament, un novetat musical. Els programadors del Sónar, sempre atents a les tendències musicals més experimentals, els van entronitzar com a caps de cartell del festival. Les protestes dels animalistes van ser immediates.

La revolució la llegirem (en una pantalla)


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Digitalització és transformació. Si l’aparició de l’ordinador, la popularització dels PC i l’extensió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) va suposar una revolució, Internet ens condueix cap a la quarta revolució industrial. El nou paradigma es basa en el concepte de connectivitat total i produeix models de negoci a partir de les dades massives o Big Data. La història ens ha demostrat que els canvis econòmics tenen repercussions socials i culturals. Per això, per cinquè any consecutiu, Acción Cultural Española presenta l’Anuario AC/E de cultura digital 2018.

Qui crea el futur? Teoria de genealogia de futur

Què en sabem del futur? Segurament més del que ens pensem...

Ja des de l’antiguetat i la tradició judeocristiana, se’ns presenta un futur predestinat on tot ja està escrit. Després amb l’aprenentatge de la història, ens situem en un eix cronològic lineal, amb la història al darrera, el nostre present, i un futur que hi és, però que encara desconeixem com serà. Com veiem el futur des del present?