Apunts

Les relacions entre educació i cultura han anat canviant amb els anys. A mesura que han anat configurant els béns patrimonials de la societat, factors com els models polítics han propiciat la seva separació en ministeris diferents[1] o bé les han acostat tímidament en un intent de millorar els desajustos que el mercat ha anat engrandint.[2] Les lògiques basades en la segmentació disciplinària han afavorit les desigualtats socials i les dinàmiques d’exclusió, a més de limitar els espais educatius a les estructures formals d’ensenyament i als serveis educatius dels equipaments culturals, malgrat la importància creixent de l’oferta en educació no formal relacionada amb l’oci, el lleure o l’esport.

La revista "Estudis escènics" de l'Institut del Teatre conjuntament amb el grup de recerca ACM (Anàlisis Critiques de la Modernitat) de la Universitat Politècnica de Catalunya, organitzen durant el 27 i el 28 de setembre de 2018 el Simposi Internacional "Teatre i Ciutat". Escenografies preexistents.

El Simposi vol reflexionar sobre la relació que s'estableix entre teatre i ciutat en el món contemporani des d'àmbits afíns i alhora específics com son l'urbanisme, l'arquitectura, l'espai escènic i la dramatúrgia.

La bretxa digital, com ja sabem, fa referència a la fractura entre les persones que tenen accés a les TIC i les que no en poden fer ús en la seva vida quotidiana. Sens dubte aquesta bretxa també fa referència al desconeixement de les TIC en el món de la cultura, en contrast amb el maneig de les eines digitals per part dels joves. Amb tot, el fet d’haver adquirit la capacitat d’utilitzar tot tipus d’instruments tecnològics no assegura que els joves (ni els adults!)[1] sàpiguen com descodificar el bombardeig d’imatges que reben cada dia, ni tampoc que hagin desenvolupat una mirada crítica respecte als ímputs audiovisuals que configuren el seu univers simbòlic. És per això que cal reforçar l’accés a la cultura mitjançant l’educació audiovisual, tenint en compte tot el potencial de les TIC.

CURS DE PRODUCCIÓ PER A PETITES GRANS COMPANYIES AMB NUNU SANTALÓ

Aquest curs està pensat per a petites grans companyies, ja siguin companyies que s’inicien o les que porten alguns espectacles però necessiten una mica d’organització, així com per a nous creadors o persones amb ganes d’iniciar projectes escènics. La idea d’aquest curs sorgeix de la constatació del buit d’informació que tenen les companyies petites, i dels errors que cometen contínuament a l’hora d’encarar les produccions. També del fet que moltes d’aquestes companyies desapareixen al cap de dos o tres projectes per la manca d’organització i d’entendre com s’hauria d’estructurar una companyia teatral.