Apunts

Abecedari de la participació cultural a Catalunya

Antonio Ariño i Ramón Llopis Goig | CoNCA


Com accedim els catalans a la cultura? Aquesta és la gran pregunta que ha impulsat el nou informe del CoNCA, “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”. Una de les missions del consell és justament encarregar estudis per radiografiar la situació de la cultura a Catalunya, tal com recordava a la presentació el president de l’organisme, Carles Duarte. I és que per tal d’establir polítiques culturals efectives és imprescindible fer una diagnosi acurada del context. L’informe el va presentar un dels autors, el sociòleg Antonio Ariño, el passat 17 de maig a l’Auditori del MACBA.

Com es comença una sèrie? Quines són les claus de de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat?

ESCRIPTURA TELEVISIVA AMB NÚRIA PARERA

Com es comença una sèrie? Quins arguments són els adequats? Com es tracten els personatges i les trames? Quines són les claus de l’èxit de les sèries catalanes que han triomfat? Com s’organitza un equip de guió? En aquest taller es volen respondre totes aquestes preguntes, així com fer exercicis pràctics perquè els alumnes aprenguin a crear un arc argumental, a fer una escaleta i a dialogar-la, donant ànima als personatges que hauran inventat. L’objectiu és que acabin amb les eines suficients per, en el futur, desenvolupar la bíblia de la seva pròpia sèrie.

Jornada 'Present i futur de les residències artístiques a Catalunya'

Dimecres, 6 de juny de 2018 (de 9.00 a 14.00 hores)

Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB (Montalegre 5, 08001 Barcelona)

Durant l’any 2017 el CoNCA ha promogut la realització d’un estudi que, amb el nom de Mapa de residències artístiques a Catalunya, ha fet una proposta de definició de la missió i les línies de servei dels programes de residències artístiques, així com de la seva funció en els centres de creació i producció i de la seva tipologia, i ha plantejat una recerca per disposar d’un directori i mapa de les que hi ha actualment a Catalunya.

1

Al maig museus a raig!

Què és un museu? Etimològicament, museu vol dir “casa de les muses”. Sí, les muses són les millors amigues dels artistes, els éssers de la inspiració. Ara bé, són els museus realment inspiradors? Fa temps que més que museus, sembla que l’art habita en mausoleus.

La innovació de les espècies de la cultura

Daniela Angelina Jelinčić | Palgrave Pilot

Innovació, innovació, innovació. Innovació educativa, innovació cultural, innovació en el si de les empreses i de l’administració. Innovació is in the air. Si el teu discurs no inclou la innovació no t’escolto: no estàs à la page. L’hem sentida tant, aquesta paraula, que comença a resultar poc innovadora. Ens omplim la boca amb un concepte que cada vegada que el pronunciem es buida una mica més de significat. El sector cultural no se n’escapa. És difícil trobar un document de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Unió Europea o un informe de l’OCDE en què no es mencioni la innovació. En aquest context, Daniela Angelina Jelinčić ha publicat “Innovations in Culture and Development: The Culturinno Effect in Public Policy”.

Mutare: fem-ho!

Cultura = transformació. Aquesta és la fórmula amb la qual es presentava el Mutare, una jornada de conferències i debats organitzada per la Fundació Carulla i que va tenir lloc el 16 de maig a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Entre olles de cocció amb pell d’aram i col·leccions d’ampolles antigues, el que va fermentar a la sala de màquines van ser les idees de més d’un centenar d’agents de la cultura.

Innovacions en el disseny tecnològic i cultural

Anne Balsamo | Duke University Press

La tecnologia envaeix cada vegada més àmbits de la nostra vida. I ho fa teòricament, per fer-nos la vida més fàcil. La cultura, amb els seus profunds codis i valors, en canvi; no arriba a abastar tots els àmbits de la vida, ni tots els sectors professionals.

La voluntat de ‘Designing culture. The technological imagination’ és que en el disseny i l’aplicació de la tecnologia sigui projectada a partir d’un profund anàlisi de base cultural. Que es tinguin en compte totes les influències i opcions de l’entorn a nivell cultural per tal d’humanitzar al màxim el disseny de les noves tecnologies.

Turisme cultural, un llop amb pell de xai

Què ens motiva a viatjar? Què busquem quan fem les maletes i creuem fronteres? A principis del segle XV, l’explorador xinès Zheng He va capitanejar set expedicions navals per establir intercanvis comercials, culturals i diplomàtics. Entre els segles XVIII i XIX el viatge era un aspecte fonamental de la formació dels joves europeus de l’alta burgesia; era l’anomenat Grand Tour. Més enllà de qüestions de feina, avui en dia, ‘viatge’ acostuma a ser sinònim de ‘turisme’. Per tal d’analitzar les sinergies entre turisme i cultura, l’Organització Mundial del Turisme (UNWTO, en anglès) publica l’informe ‘Tourism and Culture Synergies’.

Tuit de la setmana

Una solució col.lectiva: el teatre! Jo somnio en una escola on cada institut tingui teatre! Cal deshinibir els infants. Viuen aïllats dins les pantalles el seu fracàs escolar. Teatre és participació, intel.ligència col.lectiva. #Pennac @LauraLopezG

De la identitat a la pertinença. Per una (nova) cultura republicana

Construir una societat des de la cultura. D'això va aquesta reflexió. Una reflexió oberta, perquè tinc més interrogants que respostes. Un dels eixos de la reflexió passa per preguntar-nos què és cultura. Un segon eix passa per preguntar-nos per què en volem i què en fem, de la cultura. Les respostes que hi donem definiran la societat que construirem en el futur i és que la preeminència de valors ètics o econòmics en les nostres decisions quotidianes és cultural; és cultural escollir entre el model econòmic que proposen Vicenç Navarro o Xavier Sala-Martin; i és també cultural decidir si volem una societat que prioritzi el sentiment de pertinença a partir del reconeixement d'identitats complexes o la "integració" des de l'adscripció a una identitat hegemònica. Finalment un tercer interrogant porta a plantejar-nos quines polítiques públiques en matèria de cultura volem i com volem que incideixin en l'eix social perquè, efectivament, hi ha polítiques liberals i polítiques d'esquerra també en cultura.