Interacció

En aquesta última dècada s’ha consolidat l’ús del concepte «investigació artística» per referir-se a una nova disciplina entre la pràctica artística i l’especulació teòrica. En aquesta obra col·lectiva es reflexiona sobre aquesta nou àmbit que intenta situar la producció artística dins el marc de l’economia del coneixement i definir la funció de l’art dins la societat contemporània. Segons els autors - artistes, comissaris, crítics i historiadors de l’art – també obeeix a la necessitat de posicionar l’educació artística en els esquemes de l’ensenyament superior, cada vegada més preocupat per la possibilitat d’homologar els currículums acadèmics i de quantificar els processos d’aprenentatge.

 «En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica» té origen en el seminari que sota el mateix títol va organitzar el Macba l’abril de 2010 i inclou sis textos dels ponents que hi van participar. Els autors tracten de respondre a qüestions com: en què consisteix la investigació artística? Quina metodologia segueix i quins models pren de referència? Alguns defensen la validesa de la investigació artística subjecta  a determinades normes i susceptible de ser ensenyada, mentre que d’altres ressalten la capacitat de l’art per confondre i desafiar les veritats establertes. Els autors pretenen generar un diàleg productiu al voltant d’aquestes qüestions amb l’objectiu de determinar la validesa del concepte d’investigació artística i explorar noves formes d’abordar la complexitat del treball artístic.

Així el Jan Verwoert es pregunta com es pot transformar el testimoni personal dels artistes i el caràcter afectiu de la seva feina en coneixement acadèmic. Natascha Sadr Haghighian comenta que en moltes ocasions les urgències de la producció impedeixen dedicar els recursos necessaris a la investigació artística. Guadalupe Echevarría i Tony Brown es plantegen com millorar els processos d’aprenentatge i com contrarestar les limitacions imposades per un mercat cada vegada més present en les polítiques educatives (procés de Bolonya). Dora García reflexiona sobre la definició del procés artístic com a investigació i descriu algunes situacions paradoxals en relació a la seva pròpia producció. Si parlem d’investigació, els models en què es basa són acadèmics i científics, metre que ella, com artista, reivindica el seu treball com a exercici lliure i autònom, i renega del seu paper de divulgador de les veritats complexes de la ciència. Dieter Lesage aborda la qüestió de l’estatus de l’escriptura en l’art i de l’art com a text.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris