L'Anuari de la Música 2020 anuncia la pitjor crisi de la història
La indústria musical ha previst una situació catastròfica després de la remuntada de l'exercici de 2019, que augurava una important recuperació postcrisi financera.
L'augment de la facturació del 2019 no resistirà els números negatius del 2020 que estimen unes pèrdues de vuitanta-vuit milions d'euros en la indústria catalana del directe.
L’enquesta sectorial de la indústria del directe, realitzada per ARC, calcula que s’hauran suspès un 80% de concerts (16.500) i s’haurà perdut un 94% d’espectadors (12,3 milions).
La davallada per la pandèmia augura una hecatombe en tots els àmbits amb un retrocés del 65% de facturació de les discogràfiques, el 95% de les sales i el 75% dels músics.
Un altre any d'estudi, i dels més complicats, conclou avui amb la presentació de l'Anuari de la Música 2020 que editen conjuntament l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock. L'excercici ofereix una panoràmica completa sobre l’impacte de la pandèmia en la cultura. Un balanç amb anàlisis, estadístiques, articles de valoració i d'opinió, complementats amb reportatges i entrevistes, amb la participació de prop d’un centenar de veus representatives del sector i dels artistes més destacats.
La indústria del directe el 2019
El 2019 la indústria del directe estava en plena efervescència, cosa que feia preveure un 2020 amb bones perspectives. La facturació de la música en viu va augmentar un 6% (fins a 91 milions d’euros), amb un increment de concerts del 3% i d'espectadors un 2%, gràcies al bon ritme de contractació.
Si bé és cert que, per primer cop en deu anys, els principals festivals dels Països Catalans van perdre públic, la creació i diversitat de noves cites va igualar el volum total d’assistents (al voltant de 3,2 milions). Així i tot, el consum de festivals, entre els catalans que van a concerts, va augmentar del 36% al 42%, optant cada cop més pels grans certàmens gràcies a la seva àmplia oferta. Pel que fa a les sales de concerts, el 2019 van millorar la mitjana d’ocupació, combinant l’estabilitat de la xifra d’espectadors i la reducció del 5% en la programació de concerts.
El consum musical
L'assistència a concerts en català, va tocar sostre el 2019, amb un 42,6% d'assistents (una xifra similar a la de l'any anterior), mentre que el consum digital de música en català va batre un rècord d’oients arribant fins el 46%. Quant a estils, el consum majoritari de pop-rock i de cançó melòdica disminueix lleugerament i, en canvi, la música urbana i el jazz augmenten les audiències.
Rosalia al Primavera Sound Foto: Xavier Mercadé
La perspectiva de gènere
El 2019 s’ha registrat un creixement de 6 punts en la presència de veus femenines i grups mixtos (del 38% a 44%) als 12 principals festivals catalans. A més, hi ha hagut més del doble de propostes liderades per dones o amb cantants solistes, passant del 15 a 32% dels cartells.
El català
Per contra, la pitjor xifra ha estat la programació d’artistes catalans –amb una caiguda de 8 punts del 42 al 34%–, sumada a la caiguda històrica de la presència de música en català, del 24 al 19%.
La indústria discogràfica
Pel que fa a la indústria fonogràfica, es va facturar 25 milions d'euros el 2019 (fet que suposa un increment del 13%), gràcies que el mercat digital ha guanyat valor a l’alça. I és que, de fet, mentre el mercat català es va desplomar un 12%, les vendes digitals van augmentar un 30% i ja representen el 82%. Quant a producció, es va arribar al récord de 1.284 referències en català i instrumentals -un 11% més que el 2018- sobretot per l’ascens d’edicions digitals i vinils.
Teatre buit Foto: Chuttersnap
L'irrupció de la COVID-19
La situació catastròfica provocada per la pandèmia i les mesures que s’han aplicat han ensorrat les bones perspectives previstes per aquest 2020, després dels increments en el consum de concerts i festivals, la diversificació de l'oferta i la major capacitat de contractació d'ajuntaments i institucions públiques que es va viure el 2019. Enguany, arran de la pandèmia, la facturació del sector ha patit una caiguda històrica de gairebé un 90%, amb una pèrdua de fins a 94% d'espectadors i l'anul·lació del 80% dels concerts previstos.
Els treballadors del sector
Els músics han vist reduït el 75% de l’activitat respecte a l’estiu anterior i no albiren cap represa per al 2021, segons ha recollit l’Acadèmia Catalana de la Música. Des de l’inici de la pandèmia han estat afectats per acomiadaments o ERTOs el 76% dels professionals del sector musical (músics, promotores, managements, representants, empreses de serveis i autònoms), segons dades de la Unión de Músicos.
Mesures insuficients per frenar l'hecatombe
Les associacions professionals representades al sector musical han fet pinya per primer cop de manera unitària amb l’Acadèmia Catalana de la Música per defensar els seus interessos i plantejar un pla de xoc d’aplicació urgent, que s’ha presentat acompanyat d’un paquet de mesures previstes en un Pla de Recuperació estructural. A Catalunya, el sector s’ha mostrat crític per la manca de complicitat i pel suport insuficient a empreses promotores i gestors de sales, sobretot de part dels ajuntaments.
En un clar contrast, la majoria de governs europeus ha plantejat mesures per minimitzar la situació. Holanda ha aportat 482 milions d’euros d’ajuts a tota la indústria cultural; França ha destinat 220 milions a la música en viu, a més de crèdits tous i moratòries en impostos; Itàlia ha designat fins ara una partida de 130 milions a la cultura; l’administració britànica ha abocat 3,4 milions de lliures per rescatar el sector cultural, i Alemanya ha ofert un fons de 50 milions per donar liquiditat a les empreses culturals i ajudes directes als professionals, a més de cobrir un 75% de les facturació anual.
També podeu veure'n la presentació completa al següent vídeo:
___________________________________________________________________________
Les imatges i la informació procedeixen de la pàgina web de la revista Enderrock.