Interacció

 
 El número 22 de la revista Canemàs publica el Dossier Migracions, diversitat i cultura popular catalana que s’estructura a l’entorn de cinc reflexions:
 

• Nicolás Barbieri ressegueix la vinculació de la desigualtat amb el codi postal, també en cultura, aporta dades sobre aquestes desigualtats a l’hora de participar en la vida cultural de les persones immigrants i, finalment, apunta com posar l’equitat al centre de les agendes de les polítiques culturals tot fomentant “la possibilitat de trobar-nos amb la diferència, confrontant i negociant aquesta diferència, però alhora descobrint allò que compartim”.
   

• Marta Rovira es pregunta si la nostra societat pot oferir una ciutadania cultural a tothom. I hi respon amb la proposta de desenvolupar el potencial del moviment associatiu a Catalunya per generar el capital cultural i social que articuli noves formes de participació, innovació i transformació d’una cultura popular compartida.
   

• Paquita Sanvicén a partir d’algunes experiències concretes a nivell local que serveixen d’exemple i reforcen els fonaments de la convivència, el coneixement mutu i la igualtat, posa en valor les aportacions en positiu a la convivència intercultural que fan les persones nascudes arreu del món que viuen a Catalunya, ja sigui de manera individual i/o implicades activament en la diversitat de models associatius existents.
   

• Mariona Lladonosa i Özgür Günes Öztürk ens acosten a la riquesa de cultures i identitats que conviuen a Catalunya i proposen l’articulació dels drets col·lectius de les minories com a alternativa a una mirada sobre la immigració -i les polítiques de gestió que en deriven- que tendeix a reproduir a Catalunya les lògiques de dominació de les minories als països d’origen.
   

• Jordi Moreras planteja que els valors positius i transformadors de la diversitat no seran eficients si no revisem de manera crítica els obstacles i les reticències que impedeixen la incorporació de les aportacions i les pràctiques culturals dels col·lectius migrants que viuen a Catalunya a la cultura popular catalana.
  
   

Festival de Cultura Raval(s) de Barcelona | Foto: Clara Soto

 

Rere l’encàrrec de coordinar aquest dossier hi ha la pregunta de si té alguna utilitat, la cultura, en la inclusió de les persones migrants o en la reducció de la pobresa i la vulnerabilitat. I si la té, com pot articular-se, aquesta utilitat? 
 

Les respostes a la pregunta obren la reflexió a l’entorn dels horitzons de les polítiques culturals que es desenvolupen a Catalunya per a la inclusió de persones migrants a partir de les transposicions de les directrius desenvolupades per les agendes internacionals de Nacions Unides i d’altres organitzacions internacionals i la necessitat de dissenyar polítiques efectives basades en el foment de les capacitats dels seus habitants per descobrir els seus bagatges culturals per reconèixer el patrimoni, les identitats i el lloc que ocupen a la ciutat, per comprendre els contextos de les altres persones i, alhora, per fomentar la capacitat de compartir cultures i creativitat per tal que la vida social i democràtica avanci amb l'impuls de l'intercanvi creatiu i el gaudi i la protecció dels recursos culturals comuns (De la Carta de Roma)
 

Les diferents aportacions i perspectives ens acosten, en definitiva, al model intercultural com a alternativa als models assimilacionista i culturalista, tot posant l'accent en els elements positius de la diversitat, promou la comunicació i qüestiona l'exclusió i la intolerància. I ho fa a partir de processos d’adaptació bi-direccionals, d’acomodació mútua a partir d'afavorir la participació, la interacció i el compromís cívic.

 
ANNEX - Algunes referències bibliogràfiques

Ajuntament de Barcelona (2021): Fem Cultura. Pla de Drets Culturals de Barcelona. En línia [Consulta: 24/09/2021]: https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/suportcultura/fem-cultura

Declaració de Friburg sobre els drets culturals (2007). A "La diversitat cultural". Fundació Irla. Col·lecció Textos polítics. Núm. 8. En línia. [Consulta 24/09/2021]: https://irla.cat/publicacions/8-la-diversitat-cultural/ 

ONU-Organització de les Nacions Unides (2015): Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. En línia [Consulta: 24/09/2021]: https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/2015/09/la-asamblea-general-adopta-la-agenda-2030-para-el-desarrollo-sostenible/ 

ONU-Organització de les Nacions Unides (2018): Pacte Mundial sobre Migració. En línia [Consulta: 24/09/2021]: https://www.un.org/es/conf/migration/global-compact-for-safe-orderly-regular-migration.shtml

UCLG-Ciutats i Governs Locals (2004): Agenda 21 de la Cultura. En línia [Consulta 24/09/2021]: https://www.agenda21culture.net/sites/default/files/files/documents/multi/ag21_es_ok.pdf 

UCLG-Ciutats i Governs Locals (2015): Cultura 21. Accions. En línia [Consulta 24/09/2021]: https://agenda21culture.net/sites/default/files/files/culture21-actions/c21_015_spa.pdf 

UCLG-Ciutats i Governs Locals (2020): Carta de Roma 2020. En línia [Consulta 24/09/2021]: https://agenda21culture.net/sites/default/files/2020_rc_spa_0.pdf 

UNESCO (2001): Declaració sobre la Diversitat Cultural. En línia [Consulta 24/09/2021]: http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=13179&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html  

Podeu consultar i descarregar-vos el dossier:
 

Cendra Planas, O. (dir).(2021). Migracions, diversitat i cultura popular catalana: dossier (2021). Canemàs: revista de pensament associatiu, (22), 80-127  raco.cat

_____________________________________________________________________