Polítiques culturals i economia creativa: el cas de Curators of Cultural Enterprise

Philip Schlesinger, Melanie Selfe, Ealasaid Munro | Palgrave Macmillan

En els darrers temps estem sentint a parlar molt d’economia creativa. Les bases del sector empresarial s’han reorganitzat sobre aquest paradigma. Però, quin és el posicionament de les polítiques culturals públiques respecte aquesta tendència global? «Curators of cultural enterprise: A critical analysis of a creative business intermediary» ofereix una perspectiva privilegiada per entendre el discurs institucional que ha adoptat Escòcia per fer front als reptes i les oportunitats que s’esdevenen. Un discurs que, com diuen els mateixos autors, es pot interpretar fàcilment en altres contextos locals.

Aquest llibre es basa en l’estudi ‘Creative Economy Knowledge Exchange’ finançat per l’Arts and Humanitites Research Council (AHRC) del Regne Unit, en què un equip d’investigadors va tenir accés durant un any al funcionament intern de l’agència ‘Curators of Cultural Enterprise’ (‘CEO’) de Glasgow, una organització que dóna suport a petites empreses creatives escoceses perquè puguin créixer, abandonar el terreny de la precarietat i ser competitives. L’estudi revela, però, que en els seus 18 anys de trajectòria ‘CEO’ també ha hagut de fer front, paradoxalment, a condicions precàries i d’inestabilitat, a causa de les divergències ideològiques amb les polítiques del govern escocès i la seva agència principal, Creative Scotland’, centrades en mesuraments estrictament econòmics i refractàries a elaborar un discurs  alternatiu que contempli altres tipus d’impactes.

«Curators of Cultural Enterprise» ofereix una anàlisi crítica, doncs, de la tasca dels anomenats «nous intermediaris culturals»[1] en l’àmbit de l’economia creativa. I per situar adequadament les bases del debat, el primer capítol fa un repàs de les polítiques culturals dels darrers vint anys al Regne Unit i el seu creixent interès per les indústries i l’economia creatives, tenint en compte la particularitat política escocesa i la seva dependència del govern central. La resta del llibre analitza l’evolució de ‘CEO’, des de la seva fase inicial, el 1999, fins a l’actualitat, fent atenció al seu desenvolupament estratègic. En suma, es tracta d’una visió àmplia i contrastada que pot aportar claus per millorar i redirigir les pràctiques tant de creadors, com d’empresaris i policymakers en entorns propers.


Visiteu el web de Curators of Cultural Enterprise

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


Inicieu sessió registreu-vos per a enviar comentaris


[1] Pierre Bourdieu va encunyar l’expressió «intermediaris culturals» per referir-se als agents que donen forma i regulen el consum cultural en la societat de masses, especialment amb l’adveniment de les indústries culturals i el posterior desenvolupament cap a les indústries i l’economia creatives. Per a més informació sobre aquests termes podeu consultar el blog d’Ella Robson, investigadora en economia cultural i creativa del Birmingham City Council.