Interacció

El professor de comunicació de la facultat d’Indústries Creatives de la Queensland University of Technology de Brisbane (Austràlia), Terry Flew, presenta la seva última obra sobre l’evolució del concepte indústries creatives, els seus impactes econòmics i industrials, com també socials, polítics i culturals. D’altra banda, Flew adverteix que és necessari que els economistes proporcionin als polítics i gestors dades sobre el rendiment econòmic d’aquestes indústries, però reivindica que s’avaluïn també des d’un punt de vista teòric, ideològic i polític. Considera que la relació entre indústries creatives i la universitat també hauria d’estar marcada per aquesta doble vessant empresarial i intel·lectual.

«The creative industries: culture and policy» s’estructura en set capítols. En el primer, Flew explica els orígens del terme al Regne Unit dels anys 90 durant el govern laborista de Tony Blair, i la seva evolució fins a l’actualitat. En el segon, exposa les diferents visions del concepte que han adoptat els diversos ens governamentals (estats nació, entitats regionals com la Unió Europea o institucions supranacionals com la Unesco o la Conferència de Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament) i la varietat de terminologies emprades segons el lloc i el període (indústries creatives, indústries culturals, indústries del copyright, indústries de continguts digitals, etc.) Els tres capítols següents aborden en profunditat la relació entre indústries creatives i economia de la cultura. El capítol tercer tracta de les dinàmiques i estructures econòmiques que envolten a les pràctiques culturals de massa que conformen les indústries creatives i a la manera en què es produeixen, distribueixen i consumeixen els seus productes i serveis culturals, com també dels debats que la seva anàlisi ha generat durant les últimes dècades. Els dos capítols següents analitzen la vessant industrial de les indústries creatives: el quart es fixa en els productes i serveis, processos de producció, sistemes de distribució i mercats de treball; el cinquè analitza el consum, els consumidors, els impactes de les tecnologies i el comerç cultural internacional. A continuació dos capítols dedicats a analitzar la vessant ètica, política i ideològica de les indústries creatives, a les estratègies polítiques que s’han generat al seu voltant i al seu paper en les economies capitalistes postindustrials. El capítol sisè analitza l’eclosió d’aquestes indústries dins un context de globalització i urbanització de la població mundial, analitza el paper de les ciutats i clústers creatius en el desenvolupament d’aquest sector industrial i identifica noves fórmules per afavorir la generació d’indústries creatives sostenibles a les ciutats. El setè capítol se centra en els canvis tecnològics, el panorama econòmic incert, els nous discursos polítics, els acords de comerç internacionals i el procés d’instrumentació de la cultura com a motor de desenvolupament econòmic durant les dues últimes dècades. En darrer terme, l’autor planteja fins a quin punt les indústries creatives estan al servei del capitalisme neoliberal.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

 Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris