Interacció

Vivim governats per un sistema mundial dinàmic i canviant conformat per un mercat de valors llunàtic i irracional. La invenció imaginària del valor és actualment un factor clau del mercat financer, més enllà de la llei de l’oferta i la demanda. Què podria passar, doncs, si les multituds urbanes i en xarxa entressin de cop en aquest joc de valorització i recuperessin el seu poder per intervenir en la fràgil cadena de producció de valor? Aquesta és una de les qüestions que Matteo Pasquinelli, investigador a la Queen Mary University of London, planteja en «Animal spirits : a bestiary of the commons». L’autor explora com els esperits animals - aquells impulsos humans impredictibles que influeixen en el mercat de valors i impulsen els cicles econòmics – incideixen directament en la conformació del procomú. Pasquinelli assenyala que aquest espai de domini públic no és un regne independent sinó un objecte dinàmic sota la influència d’un conjunt de forces regides per les lleis del valor i de la producció, i que davant de l’actual destrucció creativa del valor dels mercats econòmics cal una redefinició urgent d’aquest procomú.

L’autor determina tres dominis diferents que han estat conceptualitzats com a esferes autònomes al llarg de l’última dècada i que contempla de manera global i conjunta: les xarxes digitals i la cultura lliure; les indústries de la cultura i les ciutats creatives europees; i els mediascapes o paisatges mediàtics. Exposa que aquesta separació ha estat fomentada per la crítica de l’art, l’activisme radical i el món acadèmic, i denuncia que existeix un llenguatge fetitxista postmodern que inhibeix i bloqueja qualsevol gest o acte de resistència perquè es considera que reforça la ideologia dominant. Pasquinelli explica que cada un d’aquests àmbits conviu amb una bèstia concreta. Així doncs, anomena els paràsits corporatius dels comuns digitals, la hidra de la gentrificació que s’amaga darrera de les ciutats creatives, i l’àguila bicèfala del poder i el desig que governen el paisatge mediàtic de la guerra i la pornografia. Apunta que la profanació dels límits entre aquests tres àmbits i la lluita contra aquestes bèsties seran uns dels objectius que hauran d’orientar l’acció de l’actual classe política. L’autor afirma que hi ha una creença generalitzada que considera que la creativitat és positiva i exempta de conflicte quan, en moltes ocasions amaga situacions de precarietat laboral i explotació. També denuncia els moviments d’especulació immobiliària que hi ha darrere de moltes de les ciutats creatives efímeres que han emergit al llarg de la geografia europea durant els últims anys, i que la regeneració econòmica d’aquests ciutats moltes vegades ha jugat més a favor de la gentrificació que de la producció cultural en sí mateixa.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Fes-nos arribar els teus comentaris. REGISTRA’T