Apunts

Censura com estratègia política en marxa des d’instàncies judicials

Les lletres de Valtonyc, Pablo Hasél o La insurgencia, 'Fariña' de Nacho Carretero, o la peça que exposava a ARCO Santiago Sierra, són només exemples de l’altaveu que suposa la creació a l’hora de difondre idees. Però encara resten en l’imaginari col·lectiu també els tuits de Ximi, de Cassandra Vera o Guillermo Zapata, el "Gora Alka-Eta”" de Títeres desde Abajo, el Macba censurant l'obra 'La bèstia i el sobirà', i una llista llarga de casos mediàtics, però també un gran nombre de casos desconeguts.

Tuit de la setmana. Cervantes, X. [@xcervantes1]

Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. @xcervantes1

Cervantes, X. [@xcervantes1]. (2018, 4 febrer). Hi ha músics que poden anar a la presó, però l’Acadèmia del Cinema espanyol considera que no mereixen ni una paraula de suport, que la llibertat d’expressió no corre perill. Ni  Leiva, Goya a la millor cançó, va dir res. [Tuit]. https://twitter.com/xcervantes1/status/960195109974433792


No penso callar

El 10 de desembre de 2015, Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar l’exposició «No penso callar» a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona, en què 32 il·lustradors van aportar la seva visió sobre què significa la llibertat d’expressió. Recuperem el vídeo que va inaugurar aquesta mostra; una crida contra la censura de la cultura i la creativitat en la qual els protagonistes són els nens. Com reaccionaran quan un senyor amb corbata els censuri els quadres que estan pintant?

Tuit de la setmana. Mateos, Santos M. [@SantosMMateos]

Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte. Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos. @santosMMateos

Mateos, Santos M.[@SantosMMateos]. (2016, 27 gener). Nuestra Cultura no se entiende sin el Arte.Taparlo no es ser respetuoso, es dimitir de lo que somos.[Tuit]. https://twitter.com/SantosMMateos/status/692270669011271680

 

Pistes per la interdependència

La tradicional responsabilitat de construir un edifici sòlid sobre les polítiques culturals reposa tant en els actors culturals com en l'administració pública. Avui potser cal anar una mica més lluny: en un context massa institucionalitzat, la responsabilitat reposa sobretot en els actors culturals i en la seva determinació de ser actors rellevants per a la societat. Entenc aquestes línies, sobretot, com a provocacions per accelerar uns debats urgents.