Apunts

Píndoles audiovisuals d'Interacció. Entrevistes al món de la cultura a Catalunya

La peça que trobareu a continuació inclou fragments de les entrevistes realitzades a persones rellevants del món de la cultura a Catalunya, en les quals van reflexionar al voltant de la temàtica central d'Interacció 2012-2013, el valor públic de la cultura.

Temes crucials de la cultura a debat

Temes crucials de la cultura a debat (37') inlou les set peces següents:

Els plans estratègics i de territori

El patrocini empresarial en iniciatives públiques

Conèixer els públics de la cultura

Límits entre intervenció pública i iniciativa privada

Models de retribució de la creació 

Comunitats de marca amb Moritz

Crowdfunding: Verkami i Goteo 

Òptiques internacionals de la gestió cultural

A Òptiques internacionals de la gestió cutural (34', peça en anglès) s'inclouen vuit petites peces on es reflexiona sobre diversos aspectes rellevants per a la gestió de les organitzacions culturals:

What is a slow arts movement? 

How do arts organizations build a meaningful community? 

How do cultural institutions manage change? 

What are the elements of a successful visitor experience? 

How do cultural institutions invite interaction? 

Experiències de màrqueting cultural

Experiències de màrqueting cultural (29' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès)

Conferència impartida per Björn Stenvers, Director de Màrqueting i Comerç Exterior a l'Amsterdam Historical Museum, Holanda. Els museus a Europa no sempre veuen els beneficis de col·laborar entre ells. Però quan aquests ho fan, s'inicien dinàmiques positives que afavoreixen la pròpia gestió de la institució cultural. Exemples interessants són les cooperatives d'agents culturals a Amsterdam, Moscou, Moldàvia, Manchester i Londres. La meta? Arribar a créixer treballant junts, aconseguint que el resultat total sigui més gran que la simple suma de les parts.

El model francès d'incentius al mecenatge

El model francès d'incentius al mecenatge (41'38'' Círculo de Bellas Artes; peça en francès)

Conferència impartida per Robert Fohr, expert d'alt nivell en el camp del mecenatge. En aquesta xerrada, Fohr, cap de la Missió de Mecenatge al Ministeri de Cultura i Comunicació del govern francès, narra com el model anglosaxó basat en la iniciativa privada ha entrat mica en mica en la tradició francòfona, tan arrelada a l'Estat, evolucionant legislativament cap a l'afavoriment d'aquesta pràctica envers les empreses, els particulars i la creació de fundacions.

Com programar cultura, per Iván de la Nuez

Com programar cultura, per Iván de la Nuez (56'13'' Círculo de Bellas Artes)

Conferència impartida per Iván de la Nuez, assagista, crític d'art, curador i director d'Activitats Culturals del CCCB, en el marc del V Curso de Gestión Cultural de a Universidad Carlos III de Madrid. De la Nuez parla sobre la situació de la cultura i les arts, i més concretament la dels programadors, en un context de crisi com l'actual i en un canvi de paradigma tan fort com la mort de la Societat del Benestar. Quin sentit té una exposició física en un món tan virtual? Com afrontar la privatització de la cultura quan l'Estat no la pot garantir?

Com fomentar la participació del sector privat

Com fomentar la participació del sector privat (47'03'' Círculo de Bellas Artes; peça en anglès)

Conferència impartida per Daniella M. Foster, directora de Col·laboracions Público-Privades a l'Oficina Estatal d'Assumptes Culturals i Educatius del Govern d'EEUU. Foster explica com el seu govern està fomentant aquest tipus de col·laboracions en àrees tan diverses com l'educació, els intercanvis internacionals o la cultura. També en destaca algunes experiències d'èxit i explica com aquest innovador enfocament està canviant la manera d'operar del govern d'EEUU. 

Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals

A "Catalunya, terra fèrtil en projectes culturals" apareixen els projectes següents: 

RODALIES4 

Fira de Circ Trapezi 

Hotel Dance Room International 

Festivals de Tortosa 

Festival Panorama 

Laboractori 

Gamificación en las artes escénicas

El 75,4% de la población declara no ir prácticamente nunca a ver una obra teatral, mientras que el sector de la población que lo considera una verdadera alternativa de ocio y acude al teatro con asiduidad es únicamente del 3,0%. El porcentaje aún menor en relación al público joven, que va obligado por alguna actividad del colegio o instituto.

Una acción decisiva para el futuro del teatro es salvar la distancia que se ha abierto con los jóvenes. Ofrecer una visión más atractiva del teatro en los programas educativos aparece también como una prioridad en la que todo el sector está de acuerdo. Una de las alternativas más prometedoras en el panorama de las tecnologías educativas es el uso de videojuegos.

Paradoxes de l'excepció. Eduard Miralles. Editorial Cyberkaris nº 126 - Juliol 2013

Fa pocs dies els ministres europeus de comerç van donar llum verda a la Comissió Europea per tal d'iniciar les negociacions sobre un nou acord de lliure comerç amb els Estats Units d'Amèrica, tractat que se suposa que ha de reportar a Europa més de 100.000 milions d'€ en beneficis, un increment del PIB del 0,5% i la fi del malson de l'atur continental a gran escala. Per tal de fer possible la necessària unanimitat, França va exigir excloure el sector audiovisual de les negociacions. Setmanes enrere, i després d'una considerable mobilització del sector europeu (amb el suport de destacats creadors nord-americans) el Parlament Europeu va aprovar el manteniment de l'anomenada "excepció cultural", vigent en les relacions entre ambdós blocs des de l'any 1993, per una majoria de 381 vots contra 191. Tanmateix, el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, visiblement insatisfet pel relatiu xantatge perpetrat pel govern francès, no s'ha estat de qualificar el sector audiovisual europeu de "reaccionari" i alguns ministres del ram com l'espanyol José Ignacio Wert han hagut de passar la maroma en considerar la posició del seu govern com més propícia a la "competència raonable" que a l'excepció cultural.