Apunts

Explorar els públics més enllà del mirall institucional


  
El debat sobre els públics en cultura sovint es presenta com una qüestió tècnica o operativa, però aquest text proposa una lectura més incòmoda i alhora més fecunda: el públic no és una realitat donada, sinó una construcció inestable sobre la qual projectem expectatives, interessos i relats.

Els públics com a subjectes de la política cultural


  
El desenvolupament de públics és una de les qüestions centrals de les polítiques i de les organitzacions culturals. El debat parteix d’una constatació: les polítiques culturals concentren bona part dels esforços en la creació d’oferta, tot assumint que aquesta generarà automàticament una demanda.

Comunicació i cultura en l’era digital: fer sentit en un entorn hiperconnectat


  
Una reflexió sobre com la revolució digital no transforma només tecnologies, sinó també les pràctiques de comunicació, l’accés als continguts i el paper mateix de la cultura en la societat contemporània.
  

El llibre Tendencias en comunicación. Cultura digital y poder posa de relleu que la digitalització no és només una qüestió d’eines o plataformes, sinó una reconfiguració profunda de la manera com produïm, compartim i interpretem significats.

El valor de la cultura no acaba amb l’experiència


  
Understanding the value and impacts of cultural experiences és una revisió de la literatura encarregada per Arts Council England a John D. Carnwath i Alan S. Brown per aprofundir en una qüestió que les polítiques culturals han tingut dificultats per mesurar: què produeixen realment les experiències culturals en les persones i quines condicions permeten que les organitzacions generin experiències amb valor i impacte. El document parteix d’un debat ampli sobre el valor de les arts i la cultura i concentra l’anàlisi en dues dimensions relacionades: els impactes individuals i la capacitat creativa de les organitzacions culturals.
  

Accés a la cultura: entre dret democràtic i instrument de política pública


  
L’informe Access to Culture – Policy Analysis parteix d’una constatació que travessa tota la història de les polítiques culturals europees: l’accés a la cultura no és una qüestió tècnica, sinó una expressió directa de les relacions de poder i de les formes d’inclusió o exclusió que defineixen cada societat. Des dels orígens de les institucions culturals modernes, vinculades a les elits i a la construcció de la identitat nacional, fins a les polítiques de democratització cultural del segle XX, l’accés ha funcionat com un indicador de qui forma part de la comunitat política i en quines condicions.
  

El tercer espai de la cultura


  
  
L’artista multimèdia nord-americà Randall Packer va ser pioner en representar la fusió de l’espai físic (primer espai) amb el virtual (segon espai), en un mateix lloc que pot ser habitat en xarxa per usuaris remots, simultàniament o de forma asíncrona. En aquesta nova dimensió se l’anomena el tercer espai. El concepte d'hibridació dels espais físics i virtuals, es dóna a partir que els participants en el tercer espai, estan essencialment en espais físics remots, i fa referència a una dimensió social etèria, tecnològica i connectada: la comunitat compartida.

Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura


  
Intel·ligència col·lectiva, aquest és un lema que em va impactar per la profunditat del seu contingut i les variables que s’hi poden aplicar. Es tracta de l’eslògan de La Colaboradora, un entorn físic P2P que combina la filosofia de les xarxes d’intercanvi, entre iguals, amb el contacte humà. Una comunitat col·laborativa que treballa en els seus projectes empresarials, socials o creatius i com a únic requisit de pagament s’estableix l’intercanvi d’idees, serveis i coneixement.

Un intent d'apuntar “Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura” en menys de 8.000 caràcters


  
  
Un intent d'apuntar “Pros i contres de la gestió comunitària de la cultura” en menys de 8.000 caràcters 

Una resposta simple passaria per:

pros:

  1. La ciutadania pren la iniciativa
  2. S'eliminen filtres i intermediaris
  3. La cultura es democratitza

Més enllà de l’accés? Equitat cultural, gestió comunitària i polítiques públiques


  
  
El context de marcades transformacions socials i econòmiques es tradueix en profundes desigualtats entre persones, entre comunitats i entre territoris. Tot i que no s’acostuma a reconèixer, aquestes desigualtats tenen també una dimensió cultural. “Ens han parlat sempre d’equitat social i d’identitat cultural, però per nosaltres la clau és la inversa: equitat cultural i identitat social.” Aquestes són paraules de Noemí Rocabert, directora de l’Escola Mestre Morera, del barri de Ciutat Meridiana, a Barcelona.

Veure, interpretar i crear: repensar l’educació audiovisual a les escoles europees


  
Per què educar en imatges és avui tan essencial com ensenyar a llegir o escriure i com les escoles europees encara tenen molt per fer perquè això esdevingui realitat.
  

En una societat saturada d’imatges —pantalles, vídeos, publicitat, sèries o vídeojocs— saber “veure” no és innat, s’aprèn. L’educació audiovisual va més enllà de projectar una pel·lícula a classe com a recurs puntual.