Interacció

Un projecte de recerca impulsat per la UOC avaluarà els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’arts escèniques com ara el teatre en pacients amb Parkinson. El projecte ‘Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu’, en què hi col·laboren el Teatre Lliure i l’Hospital de Sant Pau, buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.
 
 

Anar a un concert d’un artista que ens agrada o al teatre a veure una obra que ens emociona acostuma a provocar-nos sensacions de plaer, de benestar i de satisfacció, que sovint transcendeixen el moment i esquitxen la nostra vida fent-nos estar de més bon humor. És per això que, de fet, les arts són considerades per l’Organització Mundial de la Salut una eina efectiva per millorar el benestar emocional de la població. Però són beneficioses per a tothom? Què passa en el cas de les persones amb malalties neurodegeneratives? Poden servir com a teràpies no mèdiques per impactar en la seva salut mental?

Aquestes són algunes de les qüestions que tractarà de respondre el projecte de recerca Dramatitzant la salut: el paper del teatre per al benestar emocional, social i cognitiu, impulsat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’objectiu és avaluar els beneficis emocionals i cognitius d’un programa d’activitats escèniques, com ara el teatre, en pacients amb la malaltia de Parkinson.

“No és una artteràpia, perquè no tractarem directament els símptomes de la malaltia, sinó que Arts en salut és una manera indirecta d’aportar beneficis a les persones a través d’activitats participatives, com anar al teatre, i tallers participatius que impartiran persones expertes en coaching d’actors”, afirma Marco Calabria, investigador del NeuroAdaS Lab de l’eHealth Center i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.
 

Arts en salut

El projecte, que ha estat seleccionat en la convocatòria Connecta (3a edició) de l’Observatori Social de la Fundació 'la Caixa', parteix d’un estudi pilot previ que els investigadors de la UOC van dur a terme l’any passat, també en col·laboració amb el Teatre Lliure i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en què ja van estudiar els efectes d’intervencions terapèutiques basades en les arts escèniques com a mitjà per obtenir beneficis emocionals i cognitius.

El nou projecte buscarà establir un marc teòric específic que expliqui la relació que s’estableix entre el gaudi del moment i una millora de l’estat emocional, i com això es trasllada a la salut mental.

"Volem comprovar si aquest benestar que ens produeixen les arts fa un efecte dominó que impacta en la vida real dels pacients", subratlla Calabria, que n’és l’investigador principal. I subratlla que, a diferència d’altres experiències, aquest projecte "neix amb una clara perspectiva de recerca, perquè hi ha moltes intervencions que es duen a terme amb arts per impactar en la salut de les quals no se n’ha mirat l’eficàcia".

"Ens engresca molt seguir la col·laboració amb la UOC i l’Hospital de Sant Pau amb aquest projecte que vincula les arts i la salut; la prova pilot ja ens va servir per tenir uns primers resultats positius i veure l’evolució dels participants”, explica Alícia Gorina, responsable del Programa Educatiu del Teatre Lliure. Violeta Sugranyes, coordinadora de projectes del teatre, afegeix: "Volem seguir treballant per tal d’obtenir un mètode aplicable en altres contextos socials i tenir més arguments que puguin avalar la prescripció mèdica en el sistema sanitari de les arts en un futur".
 

Parkinson, la segona neurodegenerativa més prevalent

El projecte se centra en pacients amb Parkinson perquè és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent en la societat, la incidència de la qual es preveu que augmenti considerablement en els pròxims vint anys. Les persones que la pateixen, a més dels trastorns del moviment, tenen dificultats cognitives, sobretot en l’atenció i la memòria de treball, i acostumen a sofrir apatia, ansietat i fins i tot depressió. A més, continua envoltada de molt d’estigma, cosa que propicia una reducció de les relacions socials.

Amb la col·laboració de la Unitat de Trastorn del Moviment de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau reclutaran els participants. El Teatre Lliure, per la seva part, s’encarregarà de dissenyar activitats juntament amb els investigadors de la UOC, així com de seleccionar les obres que veuran els participants i de dur a terme els tallers.

Segons Carmen García, neuropsicòloga del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, "l’abordatge terapèutic de la malaltia de Parkinson és complex i requereix la combinació de tractaments farmacològics i no farmacològics. Estem molt contents de participar en aquest projecte que ofereix l’oportunitat de contribuir en el coneixement de l’eficàcia d’opcions terapèutiques no farmacològiques amb el rigor científic necessari. El projecte uneix activitats escenogràfiques i té la força terapèutica de desenvolupar-se en un context grupal de persones amb la mateixa malaltia. Això és molt beneficiós psicològicament".

En total, hi participaran 50 voluntaris, que es dividiran en dos grups: 25 participaran en les activitats de teatre i els altres 25 es limitaran a fer activitats d’estimulació cognitiva, atenció i memòria des de casa amb materials que se’ls facilitarà. En tots dos grups s’avaluarà l’estat emocional i cognitiu dels participants abans de començar la intervenció i en finalitzar-la.

En una segona fase, repetiran la intervenció de teatre, però a distància, amb l’objectiu de trencar barreres amb persones que viuen lluny d’equipaments culturals. "Intentarem validar si les intervencions a distància comporten els mateixos beneficis que les presencials. Aquí l’element clau serà el paper que té el factor grup", considera Calabria.

Les alteracions emocionals i cognitives de les malalties neurodegeneratives afecten negativament la qualitat de vida de les persones afectades i el seu entorn, amb un progressiu agreujament al llarg de la malaltia. Per aquest motiu, cal investigar noves intervencions que siguin específiques per a aquestes alteracions en combinació amb la teràpia farmacològica. Les Arts en salut poden ser una metodologia per respondre a aquesta necessitat de millorar el benestar.

 _____________________________________________________________________________________________________________

La informació procedeix de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i l'imatge del Teatre Lliure