Interacció

Primera quinzena d’octubre, i el mapa cultural municipal bull d’activitat i reflexió. Els municipis mostren una cultura viva, compromesa amb els drets culturals, la inclusió, la creació comunitària i la preservació del patrimoni, però també amb la innovació, la participació juvenil i l’autogestió artística. Des de Sant Boi fins al Berguedà, la cultura apareix com a espai de transformació col·lectiva i de reapropiació dels territoris. A #Som311 recollim algunes de les experiències més rellevants d’aquest inici de tardor.

1. El Fòrum de les Arts i la Cultura consolida Sant Boi com a referent en drets culturals

L’Ajuntament de Sant Boi impulsa el primer Fòrum de les Arts i la Cultura (FAC), un espai de trobada que posa al centre els drets culturals, la creació de proximitat i el valor transformador de la cultura. La iniciativa visibilitza projectes de cultura comunitària com Un Altre Ritme, ComuniART o Zona Zero, i reforça el paper dels artistes, entitats i ciutadania en la construcció d’una comunitat més cohesionada i participativa. El FAC esdevé així una aposta municipal per situar la cultura com a eix de justícia social i futur compartit. laciutat
  

2. El projecte LSC.Circ fa accessible el circ a persones sordes

L’artista i formadora Serena Vione impulsa a Granollers el projecte LSC.Circ, que crea un glossari de tècniques de circ en llengua de signes catalana per fomentar la participació plena de la comunitat sorda.Durant sessions pràctiques d’acrobàcia, malabars i aeris, es detecten paraules sense signes establerts, es consensua amb participants sordes un signe i es difon gratuïtament. A Catalunya no hi havia cap iniciativa similar i el projecte ja compta amb finançament per seguir-i i ampliar-i la difusió. Cultura B
  

3. Associació Perifèrica impulsa la música en directe a Viladecans

A Viladecans, l’associació de músics Perifèrica, amb al voltant d’un centenar d’artistes locals, agrupa una trentena de bandes per promocionar la música en directe al municipi. Participen activament en una quinzena d’esdeveniments anuals, incloent festes majors, Sant Jordi i Sant Isidre. També han recuperat el Festival de Cantautors, que celebrarà la seva 30a edició a Can Xic, i impulsen un concert benèfic aquell 3 de gener amb finalitat solidària.Cultura B
  

4. La Nuu reivindica el temps de mirar en una era de pantalles

El festival de fotografia de Rubí reflexiona sobre la relació contemporània amb les imatges i convida a frenar la “iconofàgia” digital. Amb el lema Totes les pantalles del demà, La Nuu posa l’accent en el valor de la contemplació i en el paper de la cultura com a espai crític en una ciutat que ha convertit l’activisme cultural en motor de comunitat. totrubi
  

5. Els Nans de Puig-reig renoven la seva expressió festiva

Puig-reig reforça la vitalitat de la seva cultura popular amb l’estrena d’un nou ball dels Nans, creat a partir d’un procés participatiu i musicat pel compositor Josep Maria Conangla. La iniciativa, impulsada per la colla amb el suport municipal, busca mantenir viva la tradició, donar-li continuïtat entre generacions i renovar-ne el llenguatge simbòlic. naciodigital
  

6. La Casa de la Música aposta per programadors joves a Terrassa

A Terrassa, La Casa de la Música llança el projecte formatiu “Freqüències” per implicar joves de 18 a 25 anys en la dedicació a la música i a la cultura local. L’entitat seleccionarà vuit participants que, durant 2026, rebran formació, assessorament i esdevindran part activa en la producció cultural del municipi. L’acció busca fomentar la participació ciutadana i obrir nous camins de gestió cultural entre la joventut. Diari de Terrassa
  

7. Calonge de Segarra obre un nou espai dedicat al patrimoni miner

L’Ajuntament de Calonge de Segarra ha inaugurat un espai dedicat a la memòria minera local, incorporant-se a la xarxa catalana d’equipaments sobre patrimoni industrial. El projecte busca preservar i difondre aquest llegat a través de visites guiades, activitats escolars i jornades temàtiques, amb l’objectiu d’acostar la història minera a les noves generacions i consolidar el municipi com a referent del patrimoni rural de l’Alta Anoia. regio7
  

8. Vic mobilitza joves i veïns amb la “Lliga per la Llengua”

A través del pla municipal d’acció lingüística, l’Vic convoca la “Lliga per la Llengua”, una iniciativa de caràcter lúdic per fomentar l’ús del català entre alumnes de 4t d’ESO i, més endavant, la ciutadania en general. Mediante proves de jocs i reptes lingüístics, l’Ajuntament vol transformar la llengua catalana en un espai de joc i cohesió per al jovent i la comunitat. El 9 Nou
  

9. La Remolina guia els infants pel patrimoni renaixentista de Molins de Rei

El Museu del Renaixement de Molins de Rei impulsa “El tresor perdut de la Remolina”, un joc de pistes familiar que convida els infants a descobrir el Palau de Requesens de manera lúdica i creativa. El personatge de la Remolina, ideat pel director del museu Damià Martínez i il·lustrat per Laura Pal, combina divulgació i imaginació per despertar interès pel patrimoni local. L’activitat, oberta cada segon dissabte de mes, reforça el paper del museu com a espai educatiu i de participació cultural. Viu Molins de Rei
  

10. Manresa apropa la poesia amb el Festival Tocats de Lletra

A Manresa, la regidoria de Cultura impulsa la 19a edició del festival poètic Tocats de Lletra sota el títol ‘Espirituals’. L’iniciativa posa la poesia en l’espai públic i generador de comunitat, amb la participació d’entitats, artistes i ciutadania en projectes creatius i de debat. L’objectiu és fer visible la literatura com a eina de transformació social i reforçar el teixit cultural local. manresadiari
  

11. El Museu de la Pell d’Igualada promou l’artesania i l’audiovisual entre joves

Museu de la Pell d’Igualada impulsa el projecte educatiu “Entrem al taller!”, que utilitza vídeos per acostar l’ofici de l’adob de pells a escolars. L’acció ha estat seleccionada per a la 7a Mostra Internacional d’Audiovisuals d’Artesania, reforçant la vinculació entre patrimoni industrial, creació audiovisual i formació dels joves. El projecte pretén preservar el saber fer local i fomentar la cultura del territori. radioigualada
  

12. Piera identifica 349 elements patrimonials al municipi

L’Ajuntament de Piera ha registrat 349 elements d’interès patrimonial dins un nou mapa de patrimoni cultural que vol fomentar la conservació i la participació ciutadana. L’inventari inclou edificacions, espais i objectes rellevants dels nuclis urbans i el territori municipal. L’objectiu és que la ciutadania conegui, valori i col·labori en la protecció del patrimoni local, amb implicació de l’Ajuntament i les entitats culturals del municipi. veuanoia
  

13. Figaró-Montmany consolida el seu patrimoni amb la protecció de les escales de l’Àngelus

El Consell Comarcal del Vallès Oriental ha declarat les escales de l’Àngelus de Figaró-Montmany com a Bé Cultural d’Interès Local, a petició de l’Ajuntament. L’element, projectat per Amadeu Llompart entre 1928 i 1934, forma part del paisatge urbà i simbolitza l’època d’estiueig de la burgesia barcelonina. La declaració reforça el compromís municipal amb la preservació del patrimoni arquitectònic i garanteix la protecció legal d’un dels espais més emblemàtics del poble, clau per entendre la seva història i identitat. puntvalles
  

14. El festival TNT consolida l’interès ciutadà per les arts vives a Terrassa

A Terrassa, el festival TNT Festival de Noves Tendències ha assolit un 90 % d’ocupació en els espectacles de sala, segons dades de l’Ajuntament. La iniciativa ajuda a apropar les arts vives contemporànies al públic general, obrir espais de participació i innovació cultural i reforçar la ciutat com a escenari de formats escènics emergents i transformadors. Diari de Terrassa
  

15. Sant Fruitós de Bages apropa el patrimoni a la gent gran

Sant Fruitós de Bages impulsa tallers de memòria i objectes antics destinats a persones majors amb mobilitat reduïda, amb l’objectiu de connectar el patrimoni local amb la ciutadania. A través de la gestió de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i entitats culturals, l’activitat fomenta la participació social, la recuperació de records i l’aproximació als equipaments patrimonials del municipi sense centrar-se en la programació concreta. naciodigital
  

16. "Explora el bosc que t’envolta": ciència ciutadana al Berguedà

L’Ajuntament de Berga i l’Exploratori dels Recursos de la Natura impulsen el projecte "Explora el bosc que t’envolta", una iniciativa de ciència ciutadana per revisar i valorar el patrimoni forestal del Berguedà. El programa convida la població a participar en tallers, sortides i ponències per convertir el bosc en laboratori viu, integrant la biblioteca Ramon Vinyes i Cluet i altres agents locals. regio7
  

17. El festival MAR(C) de Malgrat posa al centre la pagesia i el valor de la vida

El segon Festival de Literatura i Pensament MAR(C) de Malgrat de Mar aborda com a eixos temàtics la pagesia i el valor de la vida enmig del conflicte, segons la regidoria de Cultura. L’objectiu és obrir un espai de debat literari i social que interpel·la les comunitats rurals i urbanes, la sostenibilitat i l’experiència del conflicte des de la creació. La iniciativa impulsa la cultura com a catalitzador de reflexió i transformació comunitària. radiopalafolls
  

18. La Fira Mediterrània, laboratori de cultura popular a Manresa

En una entrevista, Jordi Fosas, director de la Fira Mediterrània de Manresa, destaca la ciutat com un espai de creació col·lectiva on les entitats locals —com l’Esbart Manresà, Xàldiga o els castellers— s’han convertit en laboratoris per a artistes i projectes de cultura popular. Fosas reivindica el potencial del teixit cultural manresà i la importància d’aprofitar equipaments com el Museu del Barroc per vincular patrimoni i experimentació escènica, reforçant el paper de la cultura com a motor de transformació local. firamediterrania
  

19. Konvent, vint anys d’autogestió cultural al Berguedà

Rosa Cerarols, doctora en geografia i professora de la UPF, és cofundadora i secretària de l’Associació Konvent, el centre de creació contemporània instal·lat a l’antiga fàbrica de Cal Rosal (Berga). En vint anys, l’espai s’ha consolidat com a referent internacional de cultura autogestionada i experimentació artística al món rural. Konvent acull residències, recerca i propostes sobre nova ruralitat, gènere i territori, sense subvencions i amb governança horitzontal. El projecte defensa una altra manera de fer cultura, lliure de dependències i arrelada al lloc. regio7
  

20. El Museu d’Arenys de Mar explora puntes i minerals com a motor cultural local

A Arenys de Mar, el Museu d’Arenys de Mar, amb dues seccions —el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia— impulsa projectes que connecten la tradició de l’ofici de puntes amb la mineralogia divulgativa. La directora Neus Ribas destaca com s’ha utilitzat aquest projecte per posar en relleu tant la identitat tèxtil del municipi com la col·lecció de minerals, i generar així noves connexions culturals i territorials. Bonart
  

21. Canvi al capdavant del patrimoni tèxtil de Terrassa

L’Museu Tèxtil de Terrassa ha anunciat l’excedència de la seva directora, Sílvia Carbonell, qui ha dedicat trenta anys a la institució, gairebé deu com a gerent-directora. L’Ajuntament de Terrassa i l’equip del museu han reconegut la seva “dedicació, passió i compromís amb el patrimoni tèxtil”. Carbonell dedicarà el seu temps a la investigació tèxtil en un nou àmbit. Diari de Terrassa

Aquesta quinzena deixa entreveure una clara maduresa de les polítiques culturals locals: més descentralitzades, més compromeses amb la participació i amb una idea de cultura que interpel·la. S’hi consolida la tendència a combinar memòria i innovació, patrimoni i creació, així com la voluntat d’enfortir el paper dels agents culturals de base. En aquest teixit divers, la cultura municipal es reafirma com un espai de drets, d’experimentació i de comunitat.

   
 _____________________________________________________________________________________________________