Com impulsar la vitalitat creativa de la cultura
Les polítiques públiques de suport i potenciació de la creació són un àmbit de vital importància als municipis. El primer pas ha de consistir en la cartografia de la creativitat municipal per tal de desenvolupar, en una fase posterior, tot un seguit de polítiques que permetin crear les condicions necessàries perquè la creativitat es potenciï i es dugui a terme en bones condicions.
Quan ens movem per l’univers de la dansa, ens sonarà el Graner i el Mercat de les Flors o el Festival Sâlmon. Si és així, Cristina Alonso és responsable d’aquest reconeixement a través de la seva direcció artística. Actualment codirigeix el teatre L’Artesà del Prat de Llobregat, i ens recomana aquestes lectures al voltant de la creativitat i el seu aprenentatge, que van des de la pedagogia a l’experiència creativa i la gestió d’aquesta. Prepareu-vos per al quart repte. Com impulsarem la creativitat de la cultura al nostre municipi?
L’educació és un pilar fonamental per treballar i potenciar la creativitat a totes les edats. Sabem que no s’escapa dels canvis i actualment reclama una transformació profunda. Ja n’havíem parlat a l’article “L’art d'aprendre (I)” publicat a Interacció en motiu de les jornades sobre cultura i educació, però en aquest cas, Alonso ens recomana aquest manual que fa de l’art un activador sobre un marc d’acció social i polític que esdevé un vehicle pel coneixement crític. Estem parlant d’«Art Thinking» (2017) de Maria Acaso i Clara Megías, professores d’art i membres de Pedagogías Invisibles. Una guia per fer de l’educació i l’aprenentatge un experiment creatiu que fomenta el qüestionament i l’expressió a parts iguals.
Si pugem a l’escenari, els focus il·luminen el panorama de les arts escèniques amb aquest llibre: «Componer el plural, escena, cuerpo, política» (2017). Diego Agulló i Victoria Pérez Royo coordinen un treball coral sobre pensament de l’escena, amb la dansa al centre. Una publicació del Mercat de les Flors i l’Institut del Teatre amb Ediciones Polígrafa. Sobre les estratègies narratives de la construcció de la història de la dansa, Jaime Conde Salazar «La Danza del Futuro» (2018).
Seguint els passos de dansa, però en aquest cas, posant el focus en la residència artística, El Graner va publicar: «Residències» (2017), un text obert amb la voluntat d’escoltar, recollir i compartir diferents experiències i aproximacions sobre les residències. Hi donen veu les experiències i reflexions de Marcos Morau o Ramón Giné a Laida Aldaz o Carmen Larraz, entre d’altres.
El filòsof francès, Jean Luc Nancy, fa arqueologia de la nostra audició musical: una història de les nostres orelles amants de la música, maníacs de melodies de tot tipus, amb «A la escucha» (2002), un homenatge a la música escoltada i viscuda.
Al Debat Interacció 19 d’enguany enfocat a les regidories de cultura, s’anomena; ‘Un mandat per a la cultura’. L’objectiu, marcar quines són les accions prioritàries i quin els horitzons als que han de tendir les polítiques culturals dels propers anys.
Dins la programació d'Interacció19 hi trobarem les ponències de Judit Carrera, Pila Vélez i Mireia Sellarès o Xavier Fina i Itziar González. Però també podreu formar part dels grups de treball simultanis amb la coordinació de diversos docents-moderadors com; Pep Berga, Nicolás Barbieri o Marta Ardiaca, i Cristina Alonso, Maria Sisternas o Oriol Picas.
Consulteu el programa per escollir en quin dels reptes voleu treballar i formar part durant el debat.
Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
- blog de Interacció
- 1335 lectures