El bioart replanteja l’ètica de la ciència

Anna Dumitriu i Bobbie Farsides | Blurb

Se sol dir que alguns encerts sorgeixen de grans fracassos. En el camp de la recerca científica aquesta frase cobra sentit si pensem en els principis ètics que avui dia regeixen aquesta disciplina, perquè es van forjar arran dels judicis de Nuremberg, fa més de setanta anys, quan les atrocitats nazis van posar en evidència la manca d’estàndards i codis internacionals que regulessin la investigació amb éssers vius, i que avui dia considerem bàsics i inamovibles.

Actualment, l’avenç en la recerca de les biociències demana la consideració de nous marcs ètics de treball que, a més, cal desenvolupar davant la creixent interdisciplinarietat i transdisciplinarietat de les pràctiques presents, que poc a poc esborren les fronteres entre ciències i humanitats. L’artista Anna Dumitriu i la catedràtica d’ètica Bobbie Farsides, precisament, investiguen els conflictes ètics en el bioart, que combina l’expressió artística i l’experimentació amb matèria biològica: teixits animals i humans, cèl·lules, sang, microbis o altres organismes vius conformen l’obra dels bioartistes i susciten alhora qüestions d’ordre científic, ètic i estètic, com les que debatrem en el Bloc 2 d’Interacció 17: «Sostenibilitat, ètica i coneixement».

«Trust me, I’m an artist. Towards an ethics of art and science collaboration» compta amb la participació de la Universitat de Leiden (Països Baixos) i la Waag Society (institució dedicada a l’art, la ciència i la tecnologia amb seu a Amsterdam), i planteja els nous rols i responsabilitats dels artistes, els científics i les institucions implicades, presentant la relació entre bioartistes de diverses nacionalitats i diferents comitès d’ètica encarregats d’avaluar les seves propostes davant del públic. Com la d’Adam Zaretsky que, juntament amb Tony Allard, investiga la il·lusió del control sobre la biologia que exerceix la indústria biotecnològica i el capitalisme amb el projecte «Mutate or die», el qual conté una mostra genètica de l’escriptor beatnick William S. Burroughs.
 

Restes orgàniques de William S. Burroughs


Així mateix, Neal White parteix de l’exposició d’Yves Klein «Le vide», que va tenir lloc el 1959 a París i que va servir als assistents còctels amb blau de metilè —considerat un colorant tòxic des de llavors— per determinar els espais i els límits del bioart; Art Orienté projet fa una crida per a la consciència ecològica que eviti la instrumentalització de plantes i animals amb la performance «Que le cheval vive en moi», i Anna Dumitriu proposa la construcció de laboratoris de microbiologia a les galeries d’art perquè les obres fetes amb bactèries siguin accessibles al públic.
 

 

Presentació de l’obra d’Anna Dumitriu «Confronting the Bacterial Sublime:

Building a BSL 2 Lab in a Gallery», a la Science Gallery de Dublin.


En suma, l’objectiu principal del projecte, que continua creixent i incorporant nous bioartistes, és crear un debat d’ampli abast que comprengui les actituds contemporànies envers l’ètica, una porta oberta al diàleg que deixi enrere les assumpcions generalitzades sobre l’art i la ciència tenint en compte els nous conflictes que comporta la interacció entre aquestes disciplines, que s’endinsen en les esferes de la política, la sociologia, l’educació o la comunicació, entre d’altres. I aquest és un dels encerts més grans: la voluntat d’apertura d’un àmbit tradicionalment hermètic com és el dels comitès científics d’ètica, ara qüestionats i repensats gràcies a la mirada de l’art, que permeti la ciutadania prendre part de processos que afecten la seva vida amb ple dret.


Disposeu de més informació del projecte als webs artscienceethics.com i trustmeimanartist.eu


Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació


Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris