Interacció

Hipòtesi de partida

Després d’una dinàmica inicial de presentació de les persones participants per tal de conèixer d’on venen i quin càrrec o tasca desenvolupen, Xavier Barniol i Anna Asbert, com a dinamitzador i relatora de la jornada respectivament, plantegen una hipòtesi de partida per tal d’iniciar la participació dels assistents:

Els resultats immediats en les administracions públiques són difícils d'obtenir. Cal una priorització acurada i ajustada als condicionants existents, i no sempre és suficient amb la voluntat política  ja que és necessari disposar de recursos tècnics i econòmics.

Identifiquem 3 elements que es poden treballar de forma mancomunada per obtenir uns majors resultats i impacte en l'àmbit cultural (i augmentar l'eficiència i eficàcia), es tracta de:

• Equipaments: sales polivalents, museus, teatres, centres interpretació, auditoris...
• Esdeveniments o accions: fires, festes, actuacions, trobades...
• Recursos: patrimoni documental, immaterial, natural, moble, immoble.

Tenint en compte els recursos que disposem cadascun de nosaltres en el nostre àmbit de treball actualment, plantegem un seguit de preguntes:

• Quin d'aquests 3 elements creieu que és més fàcil iniciar accions per mancomunar recursos entre municipis ?
• D'aquests, quines accions per mancomunar realitzaríeu?
• Quin pot tenir més impacte?
• Quin paper hi poden jugar o han de tenir les entitats?
• I les noves tecnologies?
• Hi ha diversos nivells de cooperació o mancomunicació. Quins coneixeu, veieu viables o heu experimentat?
• Com podem donar més rellevància a les entitats locals?
• Disposem de bancs d’experts i recursos,  però com podem aprofitar les entitats i professionals locals?
• Com podem fomentar la participació? 

Dinàmica de treball

Experiències citades

Per començar les reflexions, es llisten de forma comunitària les experiències de treball mancomunat que els participants estan duent a terme o planificant per un futur immediat, per tal de posar en valor la tasca que ja es fa i així, iniciar la reflexió. S’esmenten les següents experiències:

• Trobades comarcals a Osona i El Lluçanès per mapejar i estructurar la realitat cultural.
• Intenció de mancomunar serveis com un tècnic cultural del Consell Comarcal d’Osona o la Mancomunitat La Plana per tal de dinamitzar accions transversals i organitzar un cicle d’esdeveniments culturals al juliol. Es debat sobre aquesta opció respecte de tenir tècnics propis als ens locals.
• Pla d’acció cultural al Moianès.
• Intercanvis (de recursos, d’accions, d’esdeveniments) amb altres municipis o iniciatives de compartir informalment béns o recursos.
• Escoles municipals de música.
• Programa Anem al teatre.
• Teatrets d’Osona, que duen a terme una estratègia de comunicació i programació conjunta entre teatres de diversos municipis.
• Agenda cultural compartida per tal de comunicar però també avaluar l’èxit de les iniciatives, segmentar públics, reflexionar sobre la comunicació, etc.
• L’Ecomuseu del Moianès, com a xarxa dels punts d’informació turística locals.
• Projecte museogràfic de Roda de Ter i Fundació Martí i Pol (amb Folgueroles i la ruta Verdaguer).
• El Consorci D.O Alella, com una agrupació d’ens públics i privats, ens locals i supramunicipals, restaurants o cellers.
• Els 3 centres d’interpretació i el museu del Lluçanès.
• El Programa Pas a Pas del Moianès.

I d’altres que sorgeixen de forma informal a la conversa.

Resultats

Premisses sobre les quals basem les reflexions:

Mancomunar recursos és una tendència i respon a la voluntat tècnica i política, però també és una necessitat. Forma part de la planificació cultural i estratègica.

Cal una priorització. Accions a curt termini i amb impacte més immediat per poder bastir la resta d’iniciatives a mig i llarg termini.

Es mostren experiències en els 3 àmbits marcats, en què cal seguir treballant: equipaments, esdeveniments o accions i recursos.

Aspectes claus que sorgeixen:

• El paper de l’Administració i com s’ha d’organitzar respecte de la voluntat de mancomunar: recursos tècnics, equipaments, àmbits de la cultura...
• El paper de les entitats, i la necessitat d’establir-hi sinergies.
• La comunicació en l’àmbit cultural i les seves possibilitats alhora de mancomunar (amb altres municipis, ens, sector privat, tercer sector...)
• Les noves tecnologies i el seu paper per comunicar, programar, avaluar o facilitar la mancomunació de serveis.
• La voluntat de protegir i mantenir la identitat pròpia versus la necessitat d’establir xarxes per conèixer-nos, col·laborar, buscar mecanismes per formalitzar, participar de forma directe i construir confiança.

Finalment agrupem les nostres conclusions en un quadre-resum sota les següents premisses:

Perquè i per a què volem mancomunar estructures i recursos culturals?

Perquè volem que la cultura vagi més enllà del fet cultural, sinó que també pretenem que sigui sostenible i pugui generar desenvolupament local. Per tant, l’entenem també com una línia de desenvolupament econòmic, fomentant el desenvolupament local dels petits municipis i augmentant el bé comú dels seus veïns.

Perquè hi ha voluntat política d’establir aquestes xarxes.

Perquè aquestes xarxes ja existeixen i estan demanant la seva dinamització i aprofitament (público-privada, entitats, municipis, etc).

Per poder disposar de recursos humans on no n’hi ha, que donin suport a iniciatives o entitats, que desenvolupin els plans existents i s’encarreguin de vertebrar accions comunes.

Per disposar de recursos comuns.

Per coordinar més i millor l’activitat cultural.

Per generar oportunitats de desenvolupament econòmic i vertebrar el territori.

No sempre es pot fer perquè ens trobem amb dificultats, reticències i resistències. Com quines?

Organitzar els recursos humans, a nivell local i supramunicipal.

L’estructura administrativa i la complexitat de les noves legislacions.

La manca de confiança política en els projectes o entre administracions.

La llei o el número d’habitants i les limitacions que aquests dos factors impliquen.

L’oferta més àmplia que els recursos disponibles.

La voluntat política de relacionar els diversos àmbits de gestió o adaptar-se als recursos existents.

Com podem salvar-les?

Menys dependència tècnica de les iniciatives culturals, mitjançant l’empoderament del teixit social o una millor gestió dels recursos humans, especialment als municipis petits.

Globalitzar les polítiques, mitjançant un enfocament més integral i comunitari, dirigint-se a les persones.

Confiança mútua entre els equips, polítics i tècnics.

Equips més integrats a nivell territorial.

Agrupacions d’habitants per aconseguir equipaments o iniciatives culturals, com una biblioteca central, per exemple.

Agendes comunes, millora de la comunicació i automatització mitjançant una APP de gestió i web, que servís per comunicar però també com a banc d’experiències. 

Vetllant per crear xarxes en el Qui organitza.

Priorització i organització d’horaris.

Coordinació de tècnics i polítics.

Transversalitat de recursos i programes.

Per això, fem una petició formal de suport (a nivell pràctic i concret) al CERC de Diputació de Barcelona: el disseny i adaptació als municipis d’una eina tecnològica per facilitar la comunicació i mancomunar les activitats/cursos/experiències/ que s’estan duent a terme o s’implantaran properament en els ens locals i supramunicipals, especialment els petits.

També es demana que hi hagi el màxim d’esforç per comprendre i adaptar-se a la realitat dels petits municipis, així com suport continu en la cerca de solucions a les resistències que apareixen a l’hora de mancomunar, ja sigui a nivell econòmic o d’estructura administrativa o l’àmbit jurídic.

Finalment com a tancament del treball en grup, els dinamitzadors fan un agraïment públic als participants per la seva dedicació i recullen algunes de les frases que s’han dit en el debat grupal:

“La cultura al meu territori no hi és”

“L’únic equipament que tenim mancomunat és el cementiri”

“Els ajuntaments com a facilitadors de realitats perquè passin coses”

“El tècnic com a catalitzador”

“Tenim una administració encara napoleònica”

“A vegades volem ser BCN”

“Si volem fer polítiques culturals, les hem de dotar econòmicament. I els ajuntaments tenim una eina: el pressupost”

“Cultura és allò que s’esdevé, és fet!”

Fotografies del treball en grup efectuat