Interacció

Revista Galde

L’últim número de la revista Galde es fa ressò de la situació de la cultura «després de la tempesta» de la crisi en un monogràfic que estudia aspectes com la mercantilització de la cultura, de les desigualtats d’accés o les noves possibilitats que ofereix el món digital. Hi trobem una extensa entrevista amb l’expert Enrique Bustamante i articles de Jaron Rowan, Eduard Miralles, o María Ptqk, entre d’altres, que aborden aquestes qüestions.

Bustamante respon a qüestions clau per entendre la situació actual del sector i com es podria revertir. Assenyala al procés economicista dut a terme en les esferes autonòmiques i locals, a la mercantilització neoliberal de la cultura – que mesura el seu impacte en termes de facturació – i a una política clientelar i corrupta, del fet que no hi hagi hagut un clar suport ciutadà a la cultura (com sí hi ha hagut, per exemple, «marees» per la sanitat o l’ensenyament) i a que la cultura hagi perdut les «seves senyes d’identitat: la diversitat, igualtat en l’accés, el suport a la creació i la participació social».

De l’esquerra política critica que, malgrat haver desenvolupat bons programes culturals, no s’hagi treballat per una regeneració democràtica de les polítiques culturals i l’educació. De la dreta, que entén la seva enemistat amb la cultura en tant que moviment creatiu, dinamitzador de la participació social i per la seva resistència al pensament mercantilista neoconservador, que justificaria la «vendetta del PP» i les seves polítiques en els darrers anys amb el sector.

D’altra banda, el catedràtic en comunicació audiovisual, defensa el paper de la televisió en la cultura, una de les poques pràctiques que s’ha vist augmentada amb la crisi, degut a la seva facilitat d’accés i al poder que té com difusor dels valors a gran escala, així com la necessitat de garantir un accés més equitatiu als continguts de qualitat.

Per la seva banda, Jaron Rowan ens parla al seu article dels efectes perversos d’aquesta mercantilització de la cultura que, amb les seves classes creatives, incubadores i capitals culturals ha anat deixant a banda els valors crítics, d’experimentació i de coneixement per passar a un espai econòmic més, marcat per la precarietat i un sistema vertical de producció.

Sobre la necessitat de trobar fórmules per sortir d’una crisi formada per moltes crisis, Eduard Miralles parla d’un sistema de «matriuskes» russes, marcat per una economia especulativa, la destralada del govern espanyol a la cultura des del 2011 i el desmantellament d’un estat del benestar que ha arribat «tard i malament» a països com Espanya.

Per últim, destaquem també l’article signat per María Ptqk, que posa en relleu la importància creixent dels processos de participació en el que anomena «nous municipalismes», fent una anàlisi de les polítiques dutes a terme als ajuntaments de les noves forces polítiques i les dificultats i reptes amb què s’hi troben per implementar els seus plans.

PDF  DOSSIER: Cultura y Crisis. Paisajes tras la tormenta 

HTML DOSSIER: Cultura y Crisis. Paisajes tras la tormenta      

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris