Interacció

El pensador Gabriel Zaid fa en aquesta obra una radiografia de la situació cultural a Mèxic. Presenta un panorama desolador, marcat per les carències i pel malbaratament d’unes institucions culturals i educatives sobre dimensionades que no han contribuït a elevar el nivell cultural del país. Però tot i el seu to crític, l’autor no es mostra derrotista i aposta per portar a terme accions petites, modestes i quotidianes que fomentin la llibertat d’esperit, la creativitat, la lectura i que puguin ser el detonant per assolir reptes més importants i elevats. Ofereix nombrosos suggeriments per aplicar el sentit comú i posar ordre a la situació sense necessitat  d’emprar molts recursos. Pensa que és imprescindible retornar a la gent del carrer la capacitat d’iniciativa amb només una intervenció oficial mínima, oportuna i sensata.

«Dinero para la cultura» és una compilació de més de seixanta articles escrits al llarg de quatre dècades on Zaid denuncia l’absència d’una política cultural responsable i coherent, fa referència a la manca de censos, informes i estadístiques fiables, tant per part de l’Estat com de la iniciativa privada, i s’indigna per la ignorància de la classe política, així com de l’acadèmica, que proporciona més títols però menys cultura que mai. L’autor centra la seva atenció en el sector del llibre. Molts dels articles tracten sobre què caldria fer per preservar els oficis de tots els que intervenen en la producció de llibres (autors, traductors, editors, correctors, editorials, distribuïdors, llibreters, crítics...) ja que, segons ell, d’aquests oficis depèn el futur de la cultura.

Considera que la cultura és una activitat artesanal, que s’oposa a les grans burocràcies. És quelcom que es fa individualment o en petits grups. I és molt important perquè eleva el nivell de vida, fa del món un lloc més habitable, i permet assolir certa plenitud vital. Considera que la cultura es troba en l’origen i és la culminació de tot desenvolupament.

Per a Zaid, la cultura hauria de dependre d’iniciatives particulars per finançar-se, però com que això no és sempre possible, ni suficient, no descarta altres modalitats de suport. Així, fa referència a cinc fonts de finançament: el sacrifici personal, la família, els mecenes, el mercat i l’Estat. Considera que totes són útils, i que quan el desenvolupament depèn només d’una les conseqüències poden ser lamentables, tant per a l’individu com per a la societat.

Planteja una sèrie de preguntes que considera de gran transcendència per a la vida cultural de Mèxic, com per exemple: Quines diferències hi ha entre la cultura artesanal i la cultura assalariada? Per què, al llarg de la història, els interessos i prejudicis de la burocràcia s’han aprofitat del treball dels creadors? Quin paper juguen els empresaris en la cultura? Per què l’adquisició del capital curricular ha estat l’objectiu principal d’universitats, acadèmies i instituts? Per què serveixen les institucions culturals? ¿Per què es trepitja la cultura com si fos una cosa sense valor davant les contingències econòmiques del moment? És veritat que l’educació costa molt i educa poc? Com es forma un lector? Per què Llatinoamèrica s’ha convertit en l’abocador editorial dels grans consorcis espanyols? Què és el dumping i de quina manera fa mal bé les dinàmiques pròpies del comerç del llibre? Quines diferències hi ha entre publicar i imprimir textos? Què cal fer per disposar del catàleg històric complet dels llibres publicats per les institucions educatives del país? O per què la llibertat d’expressió no té res a veure amb la llibertat de bombardeig mediàtic?

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris