L’oeuvre commune. Affaire d’art et de citoyen

El sociòleg Jean-Paul Forumentraux analitza en profunditat una iniciativa francesa molt interessant que replanteja els processos dels encàrrecs públics d’una obra i la seva realització. Es tracta de Noueaux Commanditaires, un col·lectiu de suport i mediació artística i cultural promogut per l’artista François Hers i la Fondation de France el 1991, que té per objectiu plantejar aquests encàrrecs com a veritables processos participatius que atorguin un paper actiu a la ciutadania, així com vincular la creació artística amb els problemes i inquietuds reals de la societat. La funció de Nouveaux Commanditaires és incentivar el diàleg entre els artistes, la ciutadania i els agents públics i privats implicats mitjançant l’establiment de protocols consensuats entre totes les parts.

Jean-Paul Fourmentraux, que és professor de la Universitat de Lille 3 i investigador associat a l’'Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales (EHESS Paris),  investiga en «L’oeuvre commune. Affaire d’art et de citoyen» com aquesta nova metodologia atorga un nou rol tant als artistes com a la ciutadania, com reformula els models d’intervenció pública i privada en l’art contemporani, i com modifica la funció de l’art en la societat. Presta una atenció especial a les controvèrsies i negociacions dinàmiques que sorgeixen en aquests processos, que incentiven tant la creació i la innovació artística com el debat polític i ciutadà.

A cada capítol l’autor fa el seguiment d’un projecte artístic concret. S’estructuren en tres apartats. En el primer Fourmentraux analitza en detall els projectes dels artistes John Armleder, Claude Lévéque i Tadashi Kawamata i es fixa sobretot en la fase d’elaboració dels protocols i dels programes d’acció i en com, a partir del diàleg i el consens, les parts estableixen unes especificacions precises, però a la vegada flexibles, per engegar l’acció. En el segon apartat, estudia els projectes de Xavier Veilhan, Alain Bernardini i Christian Boltanski i es centra en els nous laboratoris de creació artística i en com es desenvolupa la realització de les obres a partir dels protocols i especificacions establertes. En el tercer, es fixa en els projectes de Valérie Mréjen i Jean-luc Moulène i observa què passa amb aquestes obres un cop es donen per finalitzades. Assenyala que no es consideren objectes acabats, estables i immutables sinó que continuen necessitant de nous consensos i equilibris per assegurar-ne el seu manteniment així com la pluralitat d’usos. Analitza també com es presenten al públic i quins esdeveniments i formats se’n deriven: dibuixos, esbossos, projectes, maquetes, testimonis, relats, films, textos, etc.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris