Interacció

Teixir sentit des del territori. Hi ha setmanes en què sembla que tot estigui connectat. El món local cultural és divers, però les iniciatives, els projectes i les mirades que s’hi despleguen dibuixen un mapa de preocupacions compartides.
  
  

Segona quinzena de maig i el sector cultural municipal es manté actiu, divers i amb reptes sobre la taula. Aquesta edició del #som311 recull iniciatives que posen el focus en la vinculació entre cultura i educació, la reivindicació del patrimoni i el valor del treball comunitari. També hi trobem nous lideratges locals i propostes que busquen descentralitzar l’oferta cultural des de la iniciativa independent. Cada quinze dies fem una tria de les notícies que poden ser útils per seguir el pols de la cultura als municipis. Aquí teniu què ha passat i què es proposa. Seguim.
  
  

1. Enderroc d’un molí històric sense llicència

L’empresa Unió Industrial Paperera ha enderrocat el molí de Cal Guarro, del segle XVIII, a la Pobla de Claramunt, sense llicència d’obres i abans que es completés la tramitació per declarar-lo Bé Cultural d’Interès Local. L’Ajuntament obrirà un expedient sancionador i lamenta la pèrdua irreversible d’un patrimoni clau per a la memòria paperera de la comarca. El Consell Comarcal de l’Anoia critica que el desenvolupament industrial no pot justificar la destrucció del llegat històric local.

Font: Eixdiari
  

2. Nova presidència a l'Associació Cultural de Granollers

Teresa Llobet assumeix la presidència de l'Associació Cultural de Granollers, prenent el relleu de Ricard Caussa. Amb una trajectòria destacada com a directora de Roca Umbert entre 2015 i 2018, Llobet ha estat vinculada a l'entitat durant anys. La seva experiència en gestió cultural i el seu compromís amb el teixit cultural local la posicionen per liderar nous projectes i enfortir la presència de l'Associació Cultural a la ciutat.

Font: SomGranollers
  

3. Can Ferrer de Llacunalba: patrimoni i educació ambiental

La masia Can Ferrer de Llacunalba de Canyelles ha estat inscrita al Catàleg de Patrimoni Cultural Català, després de ser declarada Bé Cultural d’Interès Local pel consistori. Aquesta protecció culmina un projecte de rehabilitació que ha convertit l’edifici en el Canyelles Espai Natura, un centre de formació professional en medi natural i activitats forestals. L’Ajuntament de Canyelles destaca la iniciativa com a exemple de preservació del patrimoni històric amb un ús educatiu i sostenible.

Font: Eixdiari
  

4. Viladecans amplia la protecció del seu patrimoni

L’Ajuntament de Viladecans ha iniciat un projecte per revisar i ampliar el Catàleg de Patrimoni Cultural Local, amb l’objectiu d’incloure nous elements d’interès històric, arquitectònic i natural. Aquesta iniciativa busca preservar la memòria col·lectiva i fomentar la participació ciutadana en la identificació i valoració del patrimoni local. El consistori convida la ciutadania a aportar informació i propostes per enriquir aquest catàleg, reforçant així el compromís amb la conservació i difusió del llegat cultural del municipi.

Font: Viladecans
  

5. Reclamen més suport públic a la cultura local a Igualada

Poble Actiu ha instat el govern municipal d'Igualada a augmentar la inversió en cultura i a concretar el projecte del nou auditori. La formació celebra que el govern reconegui la necessitat de l'equipament, però demana passar de les "promeses als fets" i proposa ubicar-lo a l'Escorxador, un espai actualment infrautilitzat, per revitalitzar el barri i descongestionar el Teatre Municipal de l'Ateneu. També agraeixen la persistència de les entitats culturals en la reivindicació d'aquest equipament.

Font: Radioigualada
  

6. Premià de Mar impulsa un Pla de Lectura Municipal

L’Ajuntament de Premià de Mar, a través de l’àrea de Cultura, ha acordat amb En Comú Podem i Crida Premianenca treballar conjuntament en l’elaboració d’un Pla de Lectura Municipal. Aquest pla, que es presentarà al ple en els propers mesos, busca fomentar l’hàbit lector entre la ciutadania, integrant la lectura en la vida cultural, educativa i social del municipi. Inclourà una fase de diagnosi i participació ciutadana, i podria comportar accions com la modernització de la biblioteca, programació d’actes i treball en xarxa amb escoles i entitats locals.

Font: Premiamedia
  

7. Sant Cugat aprova un pla cultural amb mirada 2030

El nou Pla d’Acció Cultural de Sant Cugat, aprovat al maig, defineix tres grans eixos: enfortir l'estructura municipal, garantir una cultura inclusiva i promoure la col·laboració amb el teixit associatiu. El document identifica dèficits de finançament a les entitats locals i projecta nous equipaments com una biblioteca central i un espai d’art contemporani. També reconeix crítiques passades i activa mecanismes de seguiment per garantir-ne l’execució real i efectiva.

Font: Totsantcugat
  

8. Mollet reactiva el projecte cultural de la Teneria

L’Ajuntament de Mollet ha aprovat una nova convocatòria del concurs d’idees per transformar l’antiga Teneria en un equipament per a les entitats de cultura popular. El primer concurs, iniciat el 2023, va quedar desert. Ara, amb suport tècnic i econòmic de la Diputació de Barcelona, es busca un projecte consensuat amb les entitats locals. L’espai, de 7.400 m², acollirà activitats culturals i socials, reforçant el teixit associatiu i recuperant un edifici emblemàtic per a la ciutat.

 Font: SomMollet
  

9. Montgat celebra 25 anys de circ de carrer amb el CurtCircKit

El CurtCircKit de Montgat arriba al seu 25è aniversari com a referent del circ de carrer a Catalunya. Nascut el 2001 per iniciativa de dos artistes locals, el festival ha crescut mantenint un format popular i familiar, amb espectacles majoritàriament a l’aire lliure. L’Ajuntament i l’equip artístic aposten per la qualitat, la paritat i el talent local, tot i els recursos limitats. Enguany, la programació inclou preestrenes i activitats en espais emblemàtics del poble, reforçant la comunitat i l’accés a la cultura.

Font: CulturaB
  

10. El VINSEUM aposta per una cultura accessible per a tothom

El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, a Vilafranca del Penedès, ha implementat millores d’accessibilitat gràcies al programa “La Mirada Tàctil” de la Diputació de Barcelona. Ara, l’exposició permanent compta amb vuit punts d’interpretació tàctil, vídeos en llengua de signes catalana, guies en Braille i textos de lectura fàcil. Aquestes accions, realitzades amb la col·laboració de la ONCE i la FESOCA, busquen garantir una experiència museística inclusiva per a persones amb discapacitats visuals, auditives o intel·lectuals.

Font: Eixdiari
  

11. Mataró explora el benestar emocional des de la biblioteca

Les biblioteques de Mataró s’han adherit a l’estratègia “Mataró cuida”, que promou accions municipals en l’àmbit del benestar emocional i la salut mental. Amb aquesta incorporació, es volen reforçar les activitats culturals com a espais de cura i prevenció, especialment per a infants, joves i gent gran. El programa posa en relleu el paper de la cultura com a eina de benestar i salut comunitària, una aposta alineada amb les polítiques culturals que promouen la intersecció entre cultura i cures.

Font: Mataro
  

12. Crítica a la desprotecció del front marítim de Sitges

L’escriptora i experta en patrimoni Vinyet Panyella denuncia la degradació del paisatge i el patrimoni arquitectònic de Sitges, amb edificis emblemàtics abandonats i un catàleg patrimonial que considera deficient. La crítica s’intensifica davant del projecte imminent del Ministeri per intervenir al front marítim, que preveu l’enderroc de construccions històriques sota el pretext de restaurar el domini públic. Panyella retreu la inacció municipal i l’actuació unilateral de l’Estat, i alerta sobre la pèrdua de valors identitaris i paisatgístics.

Font: L'Eco de Sitges
  

13. Un nou festival per descentralitzar la cultura al Penedès

El sadurninenc Francesc Cuéllar impulsa el Festival Soolus, una proposta itinerant d'arts en solitari que busca apropar la cultura contemporània a municipis del Penedès com Sant Sadurní d’Anoia, Olesa de Bonesvalls i Vilafranca del Penedès. Amb actuacions unipersonals de poesia, dansa, música i teatre, el festival pretén democratitzar l'accés cultural fora de l'àrea metropolitana. La regidora de Cultura de Sant Sadurní, Marta Castellví, destaca que "no és un festival qualsevol", sinó una iniciativa que enriquirà el teixit cultural local.

Font: Eixdiari
  

14. L’art com a eina educativa i social a Rubí

Esquerra Republicana proposa crear a Rubí un projecte educatiu estable per acostar l’art a infants i joves, posant en valor els artistes locals i els espais expositius municipals. Inspirant-se en iniciatives com “Espais C” o “Exploradors de l’Art”, la proposta vol connectar escoles amb equipaments com El Celler, el MMUC o l’Espai Expositiu Antiga Estació, mitjançant visites, tallers i trobades amb creadors. El projecte preveu una dotació pressupostària específica i la remuneració dels artistes implicats, reivindicant l’art com a eina de transformació social.

Font: Totrubi
  

15. La justícia avala el concurs del Museu del Barroc de Manresa

El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació presentat per Produccions Culturals Transversal SL contra l'Ajuntament de Manresa, referent al concurs del projecte museogràfic del Museu del Barroc de Catalunya. Aquesta decisió confirma la sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que validava la composició del comitè d'experts i del jurat, així com l'adjudicació a l'empresa Croquis Disseny, Muntatges i Realitzacions SA. Amb aquesta resolució, el cas queda tancat definitivament a favor del consistori manresà.

Font: Naciodigital
  

16. Relacions digitals al centre del Panòptic

La nova edició del Festival Panòptic, impulsat des de Mataró amb suport municipal, reflexiona sobre com la tecnologia transforma les relacions humanes. Amb el lema “Com ens estimem en l’era digital?”, el certamen convida a pensar sobre els vincles afectius, el desig, la solitud i la gestió emocional en entorns tecnològics. Una proposta cultural que combina art, pensament crític i acció local per obrir debat sobre els impactes socials de la digitalització.

Font: Xarxanet
  

17. Ciutats metropolitanes, motors culturals

Els alcaldes de l’Hospitalet, Granollers i Sant Adrià de Besòs defensen una cultura descentralitzada, inclusiva i arrelada al territori. David Quirós destaca el Districte Cultural de l’Hospitalet com a pol creatiu amb 500 agents i aposta per una estratègia metropolitana compartida. Alba Barnusell reivindica el paper de Granollers com a ciutat mitjana amb capacitat de generar cohesió social a través de la cultura. Filo Cañete, de Sant Adrià, posa l’accent en l’equitat territorial: “No podem construir polítiques culturals metropolitanes sense garantir que tothom hi tingui accés, visqui on visqui”. El debat posa en relleu el potencial de les ciutats mitjanes i perifèriques com a motors culturals més enllà de Barcelona.

Font: ReThink Barcelona 
  

18. Relleu al Museu de Ciències Naturals de Granollers

El Patronat del Museu de Granollers ha admès dos candidats al concurs públic per dirigir el Museu de Ciències Naturals de Granollers, en substitució de Toni Arrizabalaga, que es jubilarà abans de l'estiu. Els aspirants són Pere Figuerola, exresponsable de comunicació de l’Institut Català de Paleontologia, i Juli Mauri, biòleg municipal a Santa Coloma de Gramenet. El procés destaca per la transparència en la selecció i el suport de l’Ajuntament de Granollers a la continuïtat d’un equipament clau per a la recerca i la divulgació científica local.

Font: El 9 Nou
  

Cada cop és més evident l’interès per consolidar projectes educatius estables que connectin l’art amb infants i joves des del territori, sovint amb models de referència ja existents. També torna amb força el debat sobre la protecció del patrimoni cultural i del paisatge, que emergeix amb veus crítiques quan les actuacions no responen a una visió compartida de bé comú. Finalment, destaca el paper actiu d’agents culturals locals, tant des de l’administració com des del teixit associatiu, en liderar propostes que reforcen la identitat cultural i la cohesió social dels municipis. Com veiem, la cultura municipal no s’atura: entre projectes nous, alertes patrimonials i propostes transformadores, el territori es continua movent. Ens hi fixarem de nou a la propera edició.

 __________________________________________________________________________________________________________