Interacció

Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 
 
Martí Rossell Pelfort

Productor executiu de Quanta, quanta guerra, ha fet suport de comunicació a la companyia Farrés Brothers i al Festival Encambra’t. Implicat en entitats i associacions culturals d’Igualada com l’Agrupament Escolta La Flama, La Xarxa Igualada, la Festa de l’Arbre de Maig, La Coll@nada, Els Pastorets i, anteriorment, L’Olla Expressa o la Coral Xalest.

Actualment està estudiant Comunicació i Indústries Culturals a la Universitat de Barcelona i fent les pràctiques amb BARC Cooperativa, una de les empreses impulsores del nou Espai Texas.
 

Escolto

Sovint, per a un noi “de comarques” com jo, el soroll de Barcelona és hostil i els auriculars són la millor arma contra això. Quan vull sentir-me acompanyat escolto molts podcasts, sobretot d’arts escèniques com Això no és un càsting o El podcast de Recomana i d’altres més coneguts com Gent de merda. Fa un temps escoltava Això fred no val res, de Ràdio Roda. Pel que fa a la música, pràcticament només escolto música en català, de tota mena, sobretot música tranquil·la. Intento combinar grups més reconeguts com Els Amics de les Arts, Manel, Pau Vallvé, Antònia Font o Els Pets amb música més emergent com La Ludwing Band, Maria Jaume, Anna Andreu, Maria Hein, Jo Jet i Maria Ribot, Reïna o Guillem Ramisa. En general, escolto molta música que ve de les Illes Balears i també del País Valencià. I a l’estiu sempre és època de fer intensiu dels concerts, així que al wrapped d’Spotify també hi haurà The Tyets, Julieta, Mushkaa i Figa Flawas, segur.
 

Llegeixo

Podria fer veure que soc molt lector, però us enganyaria. Em costa moltíssim concentrar-me a llegir, sobretot novel·les. Darrerament intento llegir teatre, aprofitant l’auge de publicacions d’Arola Editors, per exemple. Durant uns anys d’adolescència em vaig llegir totes les novel·les juvenils de Jordi Sierra i Fabra. Mai he gaudit tant de la lectura com llavors.
 

Algú que trobo molt interessant

Soc molt del món de les arts escèniques i m’agrada veure gent que desenvolupa projectes diferents als motlles habituals. Trobo que sobretot fora de Barcelona s’estan coent noves maneres de crear, d’exhibir i de fer cultura. Segueixo de ben a prop l’activitat de Nilak, la perseverança de la Tena Busquets al capdavant del Sismògraf, o de l’Anna Giribet a FiraTàrrega. També la cura que tenen pels projectes gent com la Margarida Troguet.
 

Segueixo aquestes organitzacions

Hi ha moltíssima gent creant projectes il·lusionants i sovint es fa difícil seguir-ho tot. Crec que cal saber què fan els artistes de prop de casa, les associacions de joves, què interessa a la gent del nostre voltant. També fixar-nos en les associacions sectorials, que impulsen comunicats conjunts com la TTP (Associació de teatre per a tots els públics), El Col·lectiu de companyies, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Sovint unir-se és la millor manera de fer-se veure. En el camp de les arts escèniques crec que gent com L’Última Merda, els Stalkers o Novaveu mateix poden fer d’altaveu de què està passant actualment.
 

Això em manté despert a la nit:

Moltes nits, abans d’anar a dormir, em dona la sensació que tot passa massa de pressa. Paro i penso tot el que he fet durant el dia, i em preocupo per si ens ocupem massa. Veig en molta gent que es dedica a la cultura la sensació d’ofec, de no arribar a fer tot el que hauria de fer, potser absorbits per la paperassa o pel munt de projectes que sorgeixen. De vegades penso que vivim en una bombolla d’estrès constant i, des d’aquest punt, és difícil fer cultura.
 

Articles Interacció. Indispensable!

El dia que es va donar el tret de sortida a les Jornades d’Interacció, titulades “Cultura amb veu jove”, l’Eudald Espluga va fer una llarga exposició sobre què volia dir cultura i què volia dir joventut. La conferència va ser molt reveladora, però tenies la sensació que era impossible captar tots els conceptes que deixava anar. Després, Interacció la va publicar i ara se’n pot gaudir aquí, fent-ne una lectura més relaxada.

_____________________________________________________________________