estructura de mercat

Pla Integral de la Música a Catalunya

 Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

«El Pla Integral de la Música» es va presentar públicament al Mercat de Música Viva de Vic el passat 15 de setembre. Es tracta d'un document que parteix d'una anàlisi prèvia del sector, que detecta diverses problemàtiques i que ha permès extreure algunes de les conclusions a les quals s'ha arribat i  que són: el sector de la música és el més ric i complex de tots els sectors culturals en relació a la seva diversitat i, per tant, cal una millor vertebració; la constatació que cal clarificar aspectes fiscals, laborals i de drets de propietat intel·lectual; l'aposta per la formació com a element per dignificar la professió i obtenir més públic; la necessitat d'obtenir dades reals per valorar la seva magnitud i destinar-hi els recursos adequats; la necessitat que el sector s'expressi a través dels mitjans de comunicació; o la necessitat d'elaborar una mirada integral i transversal que revisi les polítiques públiques actuals.

La despesa en cultura de les administracions públiques a Catalunya

L’Estat espanyol té un sistema de política cultural que combina elements del model centralista francès amb els dels estats descentralitzats, però que és molt diferent en cada comunitat autònoma. El cas català, i el de la província de Barcelona, concretament, és encara més particular, ja que la incidència de l’Estat en termes d’inversió en la política cultural és molt limitada, i a la Generalitat de Catalunya i als ajuntaments se’ls suma un tercer gran actor: la Diputació de Barcelona.

L’ambigu i flexible marc normatiu de la cultura a l'Estat espanyol ha tingut com a efecte que totes les administracions públiques amb responsabilitat al territori destinessin part dels seus recursos a cultura. El 2014, per exemple, la Generalitat va destinar el 0,71% del seu pressupost a la cultura, mentre que els ens locals van invertir en temes culturals el 6,5% dels seus recursos.

Anuario del Videojuego en España 2015

Asociación Española de Videojuegos (AEVI)

La Asociación Española de Videojuegos (AEVI) ha hecho públicos los datos del sector en España relativos al año 2015. AEVI ha presentado el anuario de la industria en el que se refleja que el año pasado el consumo de videojuegos generó 1.083 millones de euros en nuestro país, un 8,7% más que en el año anterior. 

Análisis de la cadena de valor y propuestas de política cultural

Observatorio Vasco de la Cultura |  UPV-EHU | ICC Consultors

El Informe presenta los aspectos clave del diagnóstico sobre el estado general económico y social de la cultura vasca vista desde su cadena de valor i se nutre de las opiniones de una representación amplia de agentes culturales a quienes se les ha dado voz mediante una encuesta y cuatro grupos de trabajo que intercambiaron opiniones con los analistas. 

Análisis de la situación de las artes escénicas en España


Jaume Colomer | Acadèmia de las Artes Escénicas de España

Informe que fa una síntesi diagnòstica de la situació actual de les escèniques a Espanya a partir de dades estadístiques i d’altres informes ja existents. L’autor detecta factors favorables per al desenvolupament del sector i d’altres que cal corregir o canviar. Identifica també els elements que han definit el model en funcionament des de la transició fins a l’actualitat i proposa un canvi d’orientació. L’objectiu és proporcionar un document de base per a debats posteriors.

Han trobat els sectors culturals i creatius la fórmula per al seu desenvolupament en l’era digital?

Kurt Salmon | Forum d’Avignon

Estudi que analitza com es genera i distribueix el valor en els sectors culturals i creatius en l’actual context digital. Segons els autors, la tecnologia digital ha irromput amb força en aquests sectors, ha transformat els seus models de negoci tradicionals i els ha fet evolucionar cap a sistemes híbrids i mixtos on conviuen diversos models que aporten diferents utilitats i rendibilitats. Els autors parlen d’entropia digital pel fet que aquestes tecnologies destrueixen i generen valor a la vegada. De fet, l’objectiu de l’estudi és determinar sota quines condicions aquesta entropia digital crea valor i com es distribueix aquest valor entre els agents que conformen l’ecosistema cultural i creatiu. 

Art i valor : una història de l’excepcionalitat artística

Dave Beech | Brill

Exhaustiu anàlisi sobre l’excepcionalitat econòmica de l’art al llarg de la història econòmica clàssica, neoclàssica i marxista. Una de les particularitats de l’obra és que l’autor no és economista sinó un artista amb una sòlida trajectòria acadèmica que li permet examinar amb rigor i detall les principals teories i debats al voltant de la mercantilització de l’art, les indústries de la cultura, la subsumpció artística, el preu de les obres d’art a les subhastes, el finançament públic de l’art, la malaltia dels costos de les produccions artístiques o les teories neoliberals i post-marxistes sobre la incorporació de l’art com a mercaderia capitalista.  

Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015

Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’estudi sobre els ‘Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya 2015’ amb què el Departament de Cultura ha reprès la tasca de seguiment del sector del llibre, que fins l’any 2013 van venir desenvolupant els gremis de Llibreters i d’Editors de  Catalunya s’ha presentat avui.

Entre les principals conclusions de l’estudi, elaborat per l'empresa Conecta, en destaca que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, indicador que creix progressivament des de fa cinc anys i que ja s’aproxima a la mitjana europea (que és d’un 68%). Per la seva part, un 33,7% de la població no llegeix mai o quasi mai. El percentatge s’ha reduït un punt en els darrers dos anys.

Informe sobre comerç internacional de béns i serveis culturals

Institut d’Estadística de la Unesco

Informe que analitza el comerç internacional de béns culturals en el període 2004-2013 i avalua l’impacte de la crisi econòmica global en el sector de les indústries culturals. Descriu també metodologies innovadores en l’anàlisi i recollida de dades estadístiques per millorar la fiabilitat de les dades. Segons l’informe, malgrat la davallada econòmica de 2008, les exportacions de béns culturals s’han duplicat l’última dècada i han assolit la xifra de 213 milions $USA el 2013.

Conclusions del seminari Fresh Street #1

FiraTàrrega i Circostrada publiquen les conclusions del seminari Fresh Street #1, orientades a determinar quines línies han d'adoptar les polítiques europees relacionades amb el foment de les arts de carrer. El seminari Fresh Street #1 va tenir lloc a Barcelona i a Tàrrega durant la passada edició de la fira, del 9 a l'11 de setembre de 2015.

Aquesta trobada va servir per dibuixar el panorama general del sector a l'Europa d'avui i reflexionar sobre com podem imaginar les arts de carrer del demà. Durant tres dies es va discutir sobre l'estat i el paper de les arts de carrer, l'espai públic, la mobilitat, la formació i l'educació, l'estètica... a través de diversos panells i sessions obertes dirigides per reconeguts professionals europeus.