estructura de mercat

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit

El 78 % de totes les representacions de teatre, circ i dansa que s’han vist el 2013 a Catalunya corresponen a companyies catalanes. El 34 % d’aquestes entitats tenen una llarga trajectòria amb més de 25 anys en escena, encara que es tracta d’un sector dinàmic que en els darrers anys ha incorporat un 27 % de companyies més al cens.

Cercle Tecnològic de Catalunya | Departament d’Empresa i Ocupació Cicle de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Document elaborat a partir de les sessions de treball amb la participació de 20 representants d’empreses dedicades del món de la producció audiovisual, creació d’apps, universitats, administració, publicitat i tecnologia.

Una de les primeres qüestions que van sorgir va ser la complexitat a l’hora de definir qui forma part del sector de les indústries creatives. Sembla evident la dificultat d’acotar les activitats d’aquest sector degut a la ràpida evolució que amplia constantment els camps d’actuació. De fet, la digitalització ha fet transversal la creació de continguts. Aquesta reflexió porta a considerar que les indústries creatives, de fet, no són una ampliació del sector audiovisual tradicional, sinó que és una amalgama de sectors ja preexistents que conflueixen en un nou sector.

Amb aquest informe anual el CoNCA vol contribuir a una reformulació́ de les polítiques basada en un coneixement aprofundit del nostre sistema cultural, fruit d’una visió transversal i experta. Presenta un retrat del panorama actual resumit en vuit punts il·lustrats amb exemples concrets i reblats amb les línies d'actuació que proposa el CoNCA i acaba centrant-se en cinc pilars fonamentals per a la millora de l'àmbit cultural.

Retrat de la situació:

1. Reducció progressiva del pressupost públic de cultura. En els darrers tres anys, la despesa cultural per habitant ha patit una caiguda acumulada d'un 28'35%.

2. Dos anys després de l’increment de l’IVA cultural s'ha detectat que això ha influït en els hàbits de consum, no tant per l'increment de preus, com per un efecte psicològic. Les conseqüències han estat l'increment de la tensió financera dels productors i les empreses culturals, i la pèrdua de competitivitat en l'àmbit internacional.

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest document s’analitzen els pressupostos generals de l'Estat espanyol en matèria cultural durant el període comprès entre el 2011 i el 2015. L’informe inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa (ministeris) i la destinació territorial del finançament (comunitats autònomes). De les dades cal destacar, que la despesa general de l’Estat en cultura s’ha reduït en 357 milions d’euros en cinc anys, xifra que suposa un descens del 31 %; i que les assignacions nominatives estatals a Catalunya han disminuït un 76,3 % des del 2011. Alguns dels resultats de l’informe són els següents:

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2015 – 2018.