estructura de mercat

Giulio Stumpo, Robert Manchin | Direcció General d’Educació i Cultura (Comisió Europea) | European Expert Network on Culture (EENC)

Estudi que fa una primera aproximació a l’anàlisi del nivell de flexibilitat i adaptabilitat de l’ocupació en el sector de les indústries creatives i culturals (ICC) als 28 països membres de la Unió Europea. Elaborat a partir de diverses fonts estadístiques públiques com l’Eurostat, l’informe proporciona dades comparatives sobre l’estat de l’ocupació en aquest sector i fa especial incidència en el segment de població juvenil i en l’àmbit dels continguts digitals. La investigació – que té en compte les característiques específiques dels sectors culturals i creatius, els canvis en els estils de vida i les enquestes d’ocupació, mercats laborals i regulacions fiscals de cada país – assenyala que  la gran disparitat i diversitat de dades i situacions no permeten dibuixar una conclusió simple ni general. Segons els autors, dels resultats es pot extrapolar que als països amb un sector creatiu i cultural més consolidat i amb més trajectòria, els treballadors culturals i creatius s’han adaptat millor a la situació de crisi.

Marta Llatcha | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El treball Pressupost públic en cultura a Catalunya calcula el total de la despesa pública que es destina a l’àmbit de la cultura a Catalunya. Pel càlcul d’aquesta despesa que fa referència als pressupostos de les administracions públiques, s’identifiquen els diversos nivells de govern, es comptabilitza la part dels recursos que assignen a la cultura i s’eliminen les duplicitats que suposen les transferències entre administracions diferents.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

L’objectiu de linforme és determinar la despesa en cultura que fan anualment ajuntaments, consells comarcals i diputacions provincials, així com quantificar el personal dedicat a tasques relacionades amb l’àmbit cultural. La sèrie històrica s’inicià l’any 1994; l’any 2004 s’incorporaren a aquesta estadística els consells comarcals i l’any 2004 els consorcis i fundacions amb participació local.

L’Administració local és el nivell administratiu que, tot i la crisi, fa una major despesa pública en cultura al nostre país. L’any 2013, ajuntaments, diputacions i consells comarcals hi van destinar més de 562 milions d’euros.

Vincent Chabault ׀ La Documentation Française

Últimament són constants les notícies sobre el tancament de llibreries al nostre país i fa poques setmanes es va publicar l’últim «Mapa de librerías de España» que alertava de la delicada situació d’aquest sector. Però aquesta crisi no és exclusiva de l’estat espanyol. El llibre que ara us presentem analitza la situació de les llibreries a França i alerta també del seu perill d’extinció. L’autor assenyala que els detonants d’aquesta situació són la irrupció del comerç electrònic i la competència salvatge de nous operadors com Amazon, que han alterat considerablement l’ecosistema tradicional de venda i distribució de llibres. Així com un canvi d’hàbits de compra dels consumidors i un descens progressiu del nombre de lectors, segons les últimes enquestes de consum cultural al país veí.

Comissió Europea. Xarxes de comunicacions, continguts i tecnologia

Estudi que analitza la situació del crowdfunding basat en l’equitat a Europa, s’hi examina la seva regulació a escala europea, nacional i internacional i la compara a la d’altres models de finançament. S’hi detallen les diverses variants de crowdfunding, les tendències del mercat, el seu potencial per a la R+D+I i s’estudien quins són les factors d’èxit per a les campanyes de micromecenatge, així com per a la seva interacció amb d’altres sectors del mercat financer.

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

El Departament de Cultura ha publicat les dades de les companyies de teatre, dansa i circ del període 2013-2009 amb un annex detallat per a cada àmbit

El 78 % de totes les representacions de teatre, circ i dansa que s’han vist el 2013 a Catalunya corresponen a companyies catalanes. El 34 % d’aquestes entitats tenen una llarga trajectòria amb més de 25 anys en escena, encara que es tracta d’un sector dinàmic que en els darrers anys ha incorporat un 27 % de companyies més al cens.

Cercle Tecnològic de Catalunya | Departament d’Empresa i Ocupació Cicle de la Innovació Tecnològica de Catalunya

Document elaborat a partir de les sessions de treball amb la participació de 20 representants d’empreses dedicades del món de la producció audiovisual, creació d’apps, universitats, administració, publicitat i tecnologia.

Una de les primeres qüestions que van sorgir va ser la complexitat a l’hora de definir qui forma part del sector de les indústries creatives. Sembla evident la dificultat d’acotar les activitats d’aquest sector degut a la ràpida evolució que amplia constantment els camps d’actuació. De fet, la digitalització ha fet transversal la creació de continguts. Aquesta reflexió porta a considerar que les indústries creatives, de fet, no són una ampliació del sector audiovisual tradicional, sinó que és una amalgama de sectors ja preexistents que conflueixen en un nou sector.