estructura de mercat

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants:

Jesús Prieto Sacristán | Boletín Económico de ICE

L’article vol ser una reflexió sobre l’estat del sector cinematogràfic i televisiu espanyol i de com les exportacions de béns i serveis d’obres d’aquest àmbit poden esdevenir quelcom estratègiques per tal de garantir la supervivència del sector l'audiovisual espanyol.

Tot i que la diversitat de fons estadístiques utilitzades a l’article mostra unes dades econòmiques amb les que cal anar amb certa prudència, és fefaent la xifra de negoci que genera la venta internacional de cine i televisió (espanyol). Un bon exemple pot trobar-se en les dades aportades per FAPAE: prenen el període 2003-2012 com a referencia, les exportacions de cinema i televisió han augmentat en prop d’un 15%,

Autor: Eva Sastre Canelas Tutor: Lluís Bonet

El document, dissenyat com a projecte final de Màster en Gestió Cultural, busca aprofundir en les característiques i experiències dels promotors de campanyes culturals de micromecenatge a Espanya.

A partir de l’anàlisi de resultats de l’enquesta proporcionada a 691 autors de projectes culturals de crowdfunding, publicats a la plataforma Verkami (del total de 3052 projectes exitosos) i, juntament amb l’anàlisi de les dades estadístiques proporcionades per la pròpia plataforma, es dibuixa el perfil de projectes i tipus de promotors així com comparatives amb plataformes similars com l’americana Kickstarter.

David Márquez Martín de la Leona |  Real Instituto Elcano | ARI 68/2015 

La aceleración tecnológica de los últimos años necesita de una rápida respuesta institucional que cambie el marco normativo en el que los europeos nos relacionamos y comerciamos digitalmente.

CoNCA

Com a compendi de les dades generades des del Departament de Cultura, algunes d’elles ja examinades de forma exhaustiva també en el nostre espai, en aquest informe es presenten les dades anuals de l'estat de la cultura i de les arts de Catalunya.

A continuació en destaquem les dades més rellevants:

Volum econòmic dels sectors culturals

El pes del sector cultural en l’economia catalana s’ha reduït en un 30,6 % entre 2008 i 2012. En quatre anys, el sector cultural ha perdut 1.653 milions de valor afegit brut (VAB) i una reducció del valor al global de l’economia en d’un 0,8% (passant del 2,8% al 2%).

Per grups d’activitats, els sectors més afectats per aquesta crisi imperant han estat el de l’arquitectura i l’audiovisual, amb reduccions d’un 52,5% i 42,1% respectivament. Només patrimoni, arxius i biblioteques han mantingut la seva aportació (amb una variació del VAB del -0,9% durant el període).

Pel que fa a l’aportació per grups d’activitat, els sectors que més contribueixen al VAB cultural són el sector del llibre i la premsa (24 %), seguit de la publicitat (16 %) i l’audiovisual i multimèdia (14 %).

Tom Fleming,  Creative Consultancy (TFCC) | Cultural and Creative Spillovers

En aquest informe es troben els resultats de l’estudi preliminar sobre efectes indirectes de la inversió pública en cultura i les indústries creatives a nivell europeu, amb l’objectiu no només de contribuir al debat dels seus efectes i millorar la metodologia existent per la seva recol·lecció i mesura, si no també com a guia per tal que governs i responsables polítics puguin formular unes polítiques i una assignació de recursos més eficaces.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l''Anuari d'Estadístiques Culturals 2015' que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a 26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament:

Societat General d’Autors i Editors (SGAE)

Anuari que ofereix dades i informació analitzada en termes quantitatius i estructurals sobre els següents sectors culturals: arts escèniques (teatre, dansa i òpera), música clàssica, música moderna, cinema, música enregistrada, televisió, vídeo, ràdio i noves tecnologies (vídeo jocs). Per a cada apartat, l’anuari presenta un informe que analitza les principals dades del sector, en destaca els seus aspectes característics al llarg de l’any 2014 i aporta elements per a la comparació amb l’exercici anterior. Tot i la lleugera recuperació que semblen experimentar alguns dels indicadors, l’any 2014 s’hi observen encara els efectes acumulats de la crisi sobre el sector cultural. A continuació es mostra, per sectors, com han evolucionat els principals indicadors en els últims anys (es pren com a punt de partida l’any 2008, quan va començar la crisi econòmica).

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Amb l’objectiu de conèixer a fons l’ampli espectre que conforma el teixit associatiu cultural de Catalunya, des del Departament es presenten: d’una banda, les principals dades estadístiques que el defineixen, a través dels resultats d’una enquesta proporcionada de primera mà a prop de 3500 entitats culturals del territori. I per l’altra, l’impacte econòmic del tercer sector cultural a Catalunya l’any 2013.

A través de l’enquesta proporcionada a un total de 3.445 associacions culturals catalanes (que tenen com a objectiu principal el desenvolupament de diferents activitats relacionades amb les tradicions i les expressions culturals d’arrel popular a Catalunya), ha permès elaborar una radiografia de l’estat del tercer sector cultural l’any 2013.