Interacció

En l’àmbit de la governança de la cultura una de les propostes que destaquen a l’hora d’engegar processos participatius i assemblees deliberatives és crear processos tot partint d'un sorteig. El punt d’arrencada és la igualtat d’oportunitats per ser seleccionat en el procés, tenint en compte a més que cadascuna de les persones triades percep una remuneració per participar en el grup. Qualsevol persona, així doncs, pot ser seleccionada, tot evitant que només hi participin perfils amb una alta formació. Aquestes persones dediquen entre tres o quatre caps de setmana a reflexionar i debatre un tema específic, tot fent recomanacions als governs respectius.

Aquesta és una de les idees que Yago Bermejo detallà en la segona sessió del curs  ‘Intel·ligència col·lectiva. Laboratoris ciutadans i espais maker’, celebrat via online els dies 8 i 10 de novembre i organitzat pel Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC). 

@Pixabay

Els Laboratoris d’Intel·ligència Col·lectiva poden ser un espai de generació d’iniciativa política. I d’aquesta manera es poden experimentar noves formes de participació democràtica. Una de les conclusions aportades per Bermejo és que la gent sol estar despolititzada. Per tant estem parlant d’un espai que té com a objectiu activar la gent, fora dels espais de trobada habituals, que solen ser espais de consum. Així doncs cal veure com es canvia aquesta lògica i converteix les persones consumidores en ciutadanes, la qual cosa implica participar en la vida pública.

Una de les limitacions habituals és que els laboratoris ciutadans atrauen gent altament formada i "hipster", però deixen fora altra gent. Un dels objectius principals, llavors, és  trencar la lògica del laboratori elitista. En aquest sentit cal tenir en compte que la participació autoseleccionada difereix del sorteig democràtic abans esmentat. L’autoselecció necessita que algú s’hagi adonat de la convocatòria, i això atrau perfils educatius alts. Per tant, una bona opció consisteix a potenciar els sorteigs democràtics i eixamplar d’aquesta manera la tipologia dels participants.

Una altra manera d’operar és anar amb mediadors als barris i parlar amb la gent, com ara adolescents o els jubilats. I a partir d’aquí, demanar a la gent si té alguna idea per al barri.

Al seu torn, en les plataformes digitals de participació es creen comunitats propositives al voltant de ciutadans interessats en punts comuns. El procediment consisteix a enviar un correu electrònic i fer un taller amb persones interessades en una qüestió determinada. A partir d’aquí es crea una comunitat al voltant d’un interès, per tal d’activar els ciutadans.

Escollir el tema és crucial. N’hi ha més adequats que d’altres. Els millors són els relacionats amb valors, i els menys adients tenen a veure amb les preguntes tècniques. Fet i fet, l’objectiu es prendre decisions i veure què és el millor per a la ciutat, el poble i allò públic.

___________________________________________________________________________