Interacció

És d'agrair la publicació i l'anàlisi de l'evolució de la despesa municipal en cultura als ajuntaments de Barcelona, que la Diputació ha difòs en aquesta plataforma, així com les facilitats per participar opinant-hi. Avesats a la informació instantània i epidèrmica, traçar itineraris llargs permet interpretar i dimensionar la magnitud de la tragèdia: Felicitats, doncs, per la iniciativa. La lectura de l'informe m'ha generat qüestions, de les que he cregut d'interès compartir-ne comentaris i apostil·les.

1. Context. Els municipis en el conjunt del sector públic a l'Estat espanyol[i]

Per interpretar millor què representen els decrements pressupostaris que l'informe presenta pot ser d'utilitat recordar que, en el conjunt de les administracions públiques, l'administració local és, amb diferència, la que més pes té en prestació de serveis culturals, ja que l'administració local concentra gairebé el 60% del total de la despesa pública en cultura l'any 2010, percentatge que es va anar incrementant al llarg de la primera dècada del segle XXI, com mostren els gràfics adjunts.

L'increment de la despesa en cultura a l'Estat espanyol 2000-2010

En el període 2000-2010 el pressupost dedicat a cultura gairebé s'ha doblat. Ara bé, en moneda constant (descomptant la inflació) i arrodonint, podem afirmar que a l'Estat espanyol, la despesa pública en cultura es va incrementar un 50% en 10 anys.

2. On som? Una caiguda encara més contundent del què sembla

L'informe que comentem afirma que la despesa de 2011 és, en termes reals, un 20%, inferior a la de 2001. El document analitza el rang temporal 2000-2011.

Pot ser d'interès, però, conèixer en termes reals a quin any correspon el pressupost de 2011. Descomptant, doncs, la inflació amb les taules que publica l'INE, amb les dades pressupostàries de la Diputació, la despesa dels ajuntaments en cultura el 2011 és equivalent a la de l'any 1994. Hem anat, doncs, vint anys enrere. I, si aquesta sotragada ens permet seguir atents, la següent observació és encara més preocupant.

3. La pèrdua del pes de la cultura

L'informe de la Diputació conté una dada que cal ressaltar, a parer meu. Un fenomen és la disminució dels pressuposts municipals i l'altra, de molt diferent, és la pèrdua del pes relatiu de la cultura als ajuntaments. La mitjana del pressupost destinat a cultura era d’un 10,1% en la dècada 2001-2010. La caiguda al 6,2% el 2011 a què respon? Es mantindrà?. El rol de la cultura en el conjunt de la societat, doncs, s'està marginalitzant?

4. La despesa en cultura i els equipaments

L'informe repassa com les devallades pressupostàries han afectat els diferents capítols pressupostaris. Sense espai per comentar aquest apartat, acabem valorant quin rol pot haver tingut en aquest procés el Pla d'Equipaments Culturals de Catalunya (PeCCAT), al qual s'hi fa referència. El Pla es va aprovar el 2010, just en el moment en què les inversions dels ajuntaments, com mostra l'informe de la Diputació, queien en picat. El PeCCAT, doncs, no va poder tenir un rol incentivador. El Pla, més aviat, pretenia limitar el creixement desaforat d'equipaments, que feia anys que era de domini públic. El Pla, com la flor de l'atzavara, va ser el fruit d'una planta que havia madurat molts anys i va significar, com mostren les dades, el punt i final d'una època de gestió cultural.  

[i] Font: Ministeri de Cultura. Elaboració pròpia a partir de les dades dels presspostos liquidats dels municipis.