Interacció

Lipman, Matthew | Octaedro, 2016

Fins on pot incidir la filosofia en l’aprenentatge? Més enllà de la importància de les classes de filosofia de batxillerat, que s’han trobat en perill d’extinció, trobem la possibilitat d’estructurar la metodologia educativa a través de la filosofia. El mètode amb filosofia, es pot convertir en la millor eina per derrocar els dogmes que sovint asfixien l’avenç de l’educació cap a finalitats, que més que treballadors, formin futurs ciutadans de ple dret.

Matthew Lipman és conegut per ser el creador de la ‘Philosophy of children’, mètode que a Catalunya coneixem com a Filosofia 3/18. Aquí el projecte l’articula el grup IREF, i treballa per la creació d’un currículum prou ampli i sistemàtic amb l’objectiu reforçar les habilitats del pensament dels estudiants, partint de la filosofia com a disciplina fonamental. Els programes plantejats van dels 3 als 18 anys, i volen d’enfortir la capacitat reflexiva. És un projecte que té l’objectiu d’ensenyar a pensar i pretén desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, per tal de comprendre les matèries d’estudi, fer-los més conscients del bagatge heretat. La finalitat és preparar-se per la raonabilitat i la participació en un món democràtic.

Aquest estudi, ens proposa d’una banda les diferents dimensions transactives de pensament, que inclouen el pensament analític i el pensament intuïtiu. Ambdós fan el pensament multidimensional, que es pot traduir també en la confluència de tres tipus de pensament: el pensament crític, el creatiu i el curós.

L’autor descriu l’educació com un una xarxa de polítiques, principis i procediments als que s’apel·len per organitzar-ne l’estructura metodològica. En aquest cas, els tres punts on l’educació pot incidir a través d’aquest mètode multidimensional són:
 

• Educació al pensament crític, que es fonamenta en el judici, mitjançant el qual es comparen dos conceptes i s'afirma o nega la seva conveniència o veracitat.

• Educació del pensament creatiu, amb els trets tant creatius com crítics: l’originalitat, la imaginació, la independència, l’expressió, la inventiva o l’holisme, entre d’altres.

• Educació del pensament curós, és a dir, el pensament sensible, l’educació de les passions i els sentiments. En poden formar part pensaments com l’apreciatiu, l’afectiu, l’actiu, normatiu o  l’empàtic.

La segona part es centra en les contribucions de la filosofia en la democràcia deliberativa i la possibilitat d’aplicar-les en un context educatiu a l’aula. Així els alumnes poden prendre  decisions sobre el seu aprenentatge i s’eduquen més enllà dels processos democràtics de participació, amb la discussió i l’argumentació pública.

Podeu trobar les aplicacions pràctiques de metodologies i materials a les Filoescoles o al programa Amb Filosofia del 33. Però amb «El Lugar del pensamiento en la educació», aprofundireu en tots aquests aspectes incisius de la filosofia en aquesta particular i creixent metodologia educativa. Ens veurem a Interacció18!

Podeu consultar el llibre al Centre d’Informació i Documentació
Lipman, Matthew.(2016).«El Lugar del pensamiento en la educació». Barcelona : Octaedro

 Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris